Publicitat
Publicitat

La convivència a Salou ha quedat tocada

Els senegalesos són el grup d’origen estranger més nombrós però fa 5 anys que es va reduint

Ndella Diouf ho té clar: els senegalesos marxen de Salou pel “menyspreu” de la població autòctona i de les autoritats. Ella hi va viure el primer any d’arribar a Catalunya, però després va marxar a Reus, on hi està “molt millor”. Ara al municipi hi ha censats 1.191 ciutadans d’origen senegalès, i continuen sent el grup de ciutadans d’origen estranger més nombrós, per davant dels russos (783). Ningú no compta els que només vénen a l’estiu o els que no es registren enlloc. Segons Diouf, havien arribat a ser uns 4.000, però ara són molts menys per la pressió policial, entre altres raons.

Si bé les xifres oficials no han registrat mai tants ciutadans d’origen senegalès a Salou, sí que hi ha una davallada clara des del 2010, quan n’hi havia 1.593 d’empadronats. Serin Lo, que coneixia bé Mor Sylla, l’home que va morir en la polèmica actuació policial, explica que a Salou no hi té “cap amic espanyol ni català”, que en té en altres llocs, però no a la població.

“Exemple de convivència”

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va dir que malgrat els últims avalots la població és “un exemple de convivència”, tot i que s’hi demana un “respecte estricte de la llei”. Fonts municipals insisteixen que no hi havia hagut mai conflicte i, de fet, tothom destaca orgullós -menys els senegalesos, esclar- que Salou és una de les poques poblacions de la zona que no tenen problemes amb els manters. És veritat, no hi ha venedors al passeig de Miramar que estenguin mantes per vendre-hi tota mena d’objectes, falsos o no. Serin Lo explica que prefereixen Cambrils, on la policia no els assetja tant, i encara millor: Vilafortuny, a la frontera entre les dues poblacions. Així, si vénen els policies locals d’una banda se’n van a l’altra, on deixen de perseguir-los, i a l’inrevés.

Tot i que no venen a Salou, molts senegalesos sí que hi viuen. Des d’aquí -els que es dediquen a la venda ambulant, que no són tots- es reparteixen per totes les poblacions de la Costa Daurada. La plaça de Sant Jordi, on va morir Mor Sylla, molt a prop de la platja i just darrere del mercat de Salou, és un dels llocs on viuen més senegalesos, en antics apartaments de platja com el de Sylla, on convivien sis persones.

Segons Diouf, la mort de Sylla és “la gota que ha fet vessar el got” i que va provocar els avalots d’abans-d’ahir. Thierno Diop, de l’Associació Col·lectiu Senegalès de Tarragona, reconeix que els més joves estan molt exaltats i que els costa frenar-los. Caldrà veure si ara la cosa es refreda. Alguns dels més joves són els que van topar amb la policia. Segons el comissari en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, vuit vehicles policials van patir destrosses, 24 agents van quedar ferits -la majoria lleus però tres encara estan de baixa- i també van rebre tres ciutadans nascuts a Salou i tres d’origen senegalès.

Però la corda s’ha tensat per les dues bandes. La “convivència pacífica” que asseguren des de l’Ajuntament s’ha esquerdat aquests dies. Ahir al matí, durant la manifestació que reclamava justícia per la mort de Sylla, el client d’un bar va insultar-los mentre passaven. Quan l’hi van recriminar, hi va insistir i van volar cadires. Alguns dels manifestants van haver de frenar els seus companys.