Publicitat
Publicitat

"Si construïm en espais inundables, no parlem de catàstrofe natural"

Quan la Mireia Boya està sentint parlar aquests dies els seus polítics del Consell d'Aran, i també els catalans, es posa les mans al cap. "Dubto que n'aprenguem del que ha passat", afirma. Ella és ambientòloga per la UAB i geògrafa per la UPF, a més de consultora de planificació territorial i paisatge, i sap que les destrosses que ha provocat la riuada eren evitables. "Si construïm en espais inundables no podem parlar de catàstrofe natural perquè és culpa nostra", explica dolguda. Boya, com tants altres experts, sap que els fenòmens naturals com el que va patir la Vall d'Aran i l'Alt Pirineu dimarts són cíclics i es repeteixen cada 50 anys, aproximadament. "Com que és un risc a llarg termini, s'obvia, aquí i a tot arreu", comenta. Mireia Boya explica que a la Vall hi ha ajuntaments que han donat permisos per construir segones residències a les ribes dels rius, i càmpings que es van instal·lar a les lleres per un buit legal, i que ara no compleixen el marc legal vigent. Ara que l'aigua s'ha endut aquests càmpings, els propietaris han de valorar el risc de reconstruir-los al mateix lloc: "Han de ser conscients que si continuen allà, d'aquí 30, 40 o 50 anys això tornarà a passar. Jo els posaria en una altre lloc més segur i que rebin compensacions de sòl".

El pla director del 2010, aturat

La Generalitat va aprovar el juny del 2010 el pla director urbanístic de la Vall d'Aran -amb el tripartit- que incloïa la creació del Parc Territorial de la Garona, un instrument per protegir-la. Amb l'arribada de CiU al Govern, però, van decidir acceptar algunes al·legacions i van començar a reescriure el PDU, que continua sense aprovar-se tres anys després. Mireia Boya es pregunta, sense resposta, si les destrosses de la riuada haurien sigut iguals si aquest pla estigués aprovat.

El camí reial, intacte

"Els esvorancs que s'han produït a les carreteres, curiosament, han sigut en els trams construïts recentment al marge de riu contrari per on passa el camí reial -que està intacte-, el pas històric de comunicació entre els pobles de la Vall. Això vol dir que fa un mil·lenni algú ja va adonar-se que el riu es movia cap a una banda, i calia construir a l'altra", explica, resignada, Boya.