Publicitat
Publicitat

El càncer més antic va afectar un neandertal

Troben restes d'un tumor en un homínid localitzat a Croàcia i datat al voltant de fa 120.000 anys

Un grup internacional d'investigadors, liderat per David Frayer, de la Universitat de Kansas (EUA), ha trobat el cas més antic d'un tumor ossi. Està localitzat a les costelles d'un neandertal trobat en una excavació a Kaprina, a Croàcia.

L'estudi, publicat aquesta setmana a la revista PLOS ONE , mostra que almenys un neandertal va patir un càncer que és comú en els éssers humans actuals: la displàsia fibrosa, un trastorn de causa desconeguda, poc comú, caracteritzat per una proliferació tumoral de teixit ossi.

Aquest homínid va viure en aquestes terres fa uns 120.000 anys. Fins ara, els tumors més antics s'havien trobat en restes humanes de fa entre 1.000 i 4.000 anys. Els autors del treball destaquen que la costella cancerosa no permet treure conclusions sobre com el tumor va afectar la salut global d'aquell neandertal. El problema és que no tenen l'esquelet complet. "L'evidència de tumors en les restes fòssils és molt excepcional, però la troballa demostra que els neandertals, malgrat viure en un entorn sense contaminants, també patien aquesta malaltia", afirma David Frayer. Probablement, l'esperança de vida dels neandertals era aproximadament d'uns 40 anys, la meitat que la dels humans actuals en els països desenvolupats. Diversos factors ambientals feien la seva vida més curta.

Vincles entre passat i present

Per la seva banda, Janet Monge, paleoantropòloga del Museu Penn de Pennsilvània (EUA) i primera autora del treball, apunta: "Aquest tumor pot proporcionar un altre vincle entre els neandertals i les poblacions modernes. Part de la nostra ascendència prové dels neandertals; els nostres ossos i dents creixen de la mateixa manera, i compartim les mateixes malalties".

El braç únic

Els científics entenen cada cop més bé les diferències morfològiques entre neandertals i sapiens , que van conviure durant milers d'anys. S'han observat diferències en la forma dels braços dels neandertals, segons un altre estudi publicat fa uns mesos també a PLOS ONE , a més d'una certa asimetria. Els investigadors ho atribueixen a la força i els gestos que devien fer en exercir certes activitats quotidianes, com empènyer o raspar per preparar pells i carn per menjar.

Els investigadors, dirigits per Colin Shaw, de la Universitat de Cambridge, van agafar mides dels músculs d'homes moderns fent diverses tasques que implicaven empènyer i raspar en diferents posicions. Van trobar que l'activitat muscular era significativament superior al costat esquerre del cos per a les tasques de llançament.

Quan els participants en l'estudi van haver de raspar, l'activitat era molt més alta al seu costat dret en comparació a l'esquerre. Això suggereix que l'acció de raspar pot ser la font real de la morfologia asimètrica del braç. Aquests estudis també donen claus sobre el comportament i els costums dels nostres ancestres. "Les restes d'esquelets de neandertals suggereixen que feien gestos intensos o repetitius, o totes dues coses", explica Shaw. La recerca fa pensar que dedicaven menys temps a caçar que a altres tasques, com la preparació de les pells dels animals grans i de la carn. "Si estem en el camí correcte, canvia la nostra visió de les activitats quotidianes dels neandertals", conclou Shaw, investigador principal de l'estudi.