A la caça dels grans iots de la Mediterrània

Tots els ports esportius volen que arribin els grans iots, i que quedin. Duen tripulació pròpia, passen molt de temps al port i, sobretot, gasten. Paguen un bon lloguer d'amarrament i compren queviures i tot tipus d'objectes i serveis sense mirar prim. És el somni de qualsevol negoci. El Port Adriano és un clar exemple d'una instal·lació pensada per atreure aquesta casta de turisme d'ultraluxe: grans amarraments que foren molt contestats per l'impacte ambiental i visual. De moment, tot i l'equipament i el disseny, no es pot dir que el Port hagi omplert la seva oferta d'amarraments per a megaiots. Els pocs que es deixen caure per les Illes trien més aviat el vell conegut de Portals, sense oblidar les marines d'Eivissa, que triomfen gràcies a l'atracció que genera per a un ric que allà n'hi hagi d'altres.