Wert, el ministre que volia espanyolitzar els alumnes catalans (i no ho ha aconseguit)

BarcelonaLa sortida del ministre d'Educació i Cultura, José Ignacio Wert, del govern de Rajoy coincideix amb el final de curs. I és, precisament, a través del sistema educatiu català on Wert ha intentat durant els quatre anys que ha estat al capdavant d'aquesta cartera fer realitat la seva obsessió: dinamitar la llengua i la cultura catalana.

Són nombroses les vegades que ho ha intentat, primer amb declaracions i, després, amb fets. La primera va ser l'octubre del 2012 al Congrés quan encara no duia ni un any de govern. Sense embuts, Wert va etzibar tota una declaració d'intencions: "Doncs sí, el nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans perquè se sentin tan orgullosos de ser espanyols com de ser catalans".

Mentre intentava que el seu discurs contra el català anés calant, l'Aragó i les Illes, sempre sota el seu vistiplau, també duien a terme la seva particular batalla contra la llengua. L'Aragó passava a batejar el català de la Franja com a LAPAO: la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental. Mentrestant, a les Illes, el govern de l'expresident José Ramón Bauzà imposava el polèmic decret de llengües que limitava el català a les aules i que provocava que els docents comencessin la vaga indefinida més llarga que mai s'ha dut a terme en el sistema educatiu balear.

La Lomce, la llei contra el model d'immersió lingüística

De les paraules, Wert va passar als fets, i l'octubre del 2013 un PP en solitari imposava la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce), la que es coneix com a llei Wert, que suposava obrir una bretxa en el model immersió lingüística vigent des de fa més de 30 anys, ja que relegava el català a un segon terme. "Mai un ministre havia anat tan lluny en aquesta qüestió", lamentava en aquell moment la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau.

La llei estableix per al conjunt de totes les assignatures que el català i el castellà hauran d'utilitzar-se "en proporcions equilibrades en el nombre d'hores lectives". Era el primer cop que Wert mostrava en xifres quin era el seu objectiu final: el 50% de l'ús del castellà i el 50% del català a les aules de Catalunya.

El ministre Wert, però, no en va tenir prou relegant el català, a més va idear una fórmula –que també va incloure a la Lomce via decret– per garantir l'escolarització en castellà. Consisteix en el pagament amb diners públics d'una plaça en una escola privada –quantificada en més de 6.000 euros per curs– si la conselleria d'Irene Rigau no garanteix l'educació en aquesta llengua a l'alumne que ho demani a un centre públic o concertat. El ministeri d'Educació havia reservat una partida de cinc milions d'euros per poder cobrir el miler de peticions que preveia aquest curs, però de moment no se n'ha concedit cap. La ironia és que en tot el sistema educatiu català no hi ha cap centre ni privat, ni concertat ni públic que imparteixi tota l'educació en castellà.

Atac judicial

Davant el fracàs de la seva fórmula, just abans que comencés la campanya de les eleccions municipals, al mes de maig, va redoblar el seu atac al model d'immersió lingüístic, aquest cop, per la via judicial. El ministeri va portar els tribunals a la Generalitat perquè als formularis de preinscripció inclogués l'opció del bilingüisme. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat aquest mes de juny la petició de l'Estat i la matriculació no es modificarà.

El ministre de Cultura i Educació, José Ignacio Wert, culminava les envestides contra la cultura i la llengua catalanes el 13 de maig quan comparava la situació del castellà a Catalunya amb la repressió del català durant la dictadura de Franco als passadissos del Congrés.

Els toros i els 'papers de Salamanca'

Més enllà del sistema educatiu, però, Wert també ha posat la banya des de l'inici de la legislatura en la prohibició dels toros a Catalunya, una ofensiva que, tres anys després, superava la tramitació parlamentària. Alhora s'ha oposat a retornar a Catalunya la totalitat dels 'papers de Salamanca', només ha assegurat que tornarà 238 de les 546 caixes de documentació textual reclamades.

Les nombroses polèmiques han desgastat, i molt, Wert, fins al punt que ell mateix va demanar fa uns mesos a Rajoy abandonar la cartera d'Educació i que el nomenés ambaixador davant l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), que té la seu a París. Darrere d'aquest desig també s'hi amagaven motius personals, ja que la seva parella sentimental, i que era la número 2 del seu ministeri, Carmen Gormendio, ha estat nomenada directora general adjunta de l'organisme internacional. Finalment, Rajoy ha cedit a la petició de Wert, el ministre que passarà a la història per voler espanyolitzar els alumnes catalans i no aconseguir-ho.