Publicitat
Publicitat

RIUADES AL PIRINEU

La Vall d'Aran recupera l'alè i avalua els danys

La recuperació serà costosa: encara hi ha nuclis aïllats i veïns sense serveis

El brogit amb força de l'aigua dels rius i el so incessant dels helicòpters que sobrevolaven la zona -molts carregats amb aigua i menjar o amb els grups electrògens per als punts on ha caigut el subministrament de llum- eren ahir la banda sonora de la Vall d'Aran, que, després dels intensos ruixats del dia abans, es va despertar plena de fang i amb rius encara desbordats, però calmada. La calma després de la tempesta, tot i que els danys causats per l'aliança fatal entre pluges i desglaç encara condicionaven, i molt, la vida en moltes poblacions de la Vall i, també, del Pallars, on les destrosses alteraran la temporada d'estiu. Bossost, Les i Arties continuaven aïllades per carretera i fins a 4.500 veïns estaven sense aigua. Començava així la lluita per una recuperació que serà llarga i costosa, i que té com a millor notícia que no hi ha hagut danys personals. A França, però, els efectes de les inundacions deixaven ahir dos morts. A Catalunya, el balanç destructor de les riuades se cenyeix al terreny material. Però és alt.

Els problemes per garantir l'aigua de boca, després de les destrosses causades pels aiguats en diferents punts de la xarxa de subministrament -des dels dipòsits fins a les canonades- era el tema que ahir més preocupava el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, com va reconèixer després d'una visita a la zona.

El subministrament, recuperat

Només a Viella, on l'aigua havia negat la carretera que condueix cap a Bossost i Les i havia inundat la zona industrial de la part baixa, fins a 3.500 persones van patir, durant tot el dia, la falta d'aigua i els cartells que prohibien el pas als lavabos públics o que informaven que les cafeteres dels bars estaven fora de servei es van estendre per tot el municipi. Hi havia, a més, mil veïns en poblacions de l'entorn en la mateixa situació. Les carreters C-28, N-141 i N-230 continuaven tallades i deixaven incomunicades poblacions com Arties, on l'ajuda arribava en helicòpter. A Viella, la prioritat va ser garantir l'aigua potable a l'hospital amb camions cisterna. I, després, ampliar el nombre de dipòsits disponibles.

La recuperació total dels subministraments -ahir quedaven 64 afectats per falta de llum i la majoria ja havien recuperat el gas- s'allargarà uns dies. La tornada a la normalitat, com va advertir Espadaler, serà "lenta", perquè els danys que els aiguats han provocat en diverses infraestructures han estat "severs". De moment, segons el conseller, és aviat per fer el càlcul de l'impacte econòmic de les riuades i també per prendre decisions, com ara la declaració de zona catastròfica, però, tot i així, va remarcar que la Generalitat estarà "al costat" del Consell d'Aran si decideix fer-ho.

Retorn a casa esglaonat

Ahir tot just era el moment de començar a valorar l'impacte de la tragèdia i molts veïns tornaven a casa després d'haver passat la nit a casa de familiars o amics. Alguns dels 311 evacuats també van poder tornar en un procés que es fa de manera esglaonada i que en la majoria dels casos, per motius de seguretat, no serà possible fins avui. Tot i les llàgrimes i els moments d'angoixa per les elevades pèrdues econòmiques, molts dels veïns s'agafaven, de bon matí, a la cara més bona de les notícies: el sol tornava a lluir amb força i esvaïa, així, la possibilitat que la situació es fes encara una mica més complicada. "Gràcies a Déu, avui fa bon dia", celebrava Amparo Serrano davant l'Ajuntament de Viella i després de confessar que ella, que viu a la part alta del municipi, s'havia passat tota la nit patint per la força amb què baixava el riu Nere: "El riu Garona es desborda i ens inunda, però el que s'enduria el poble cap avall, com quan hi ha les grans desgràcies, seria el Nere". A Viella, on l'estació de Mig-aran ha registrat en aquest episodi de pluja fins a 124,7 mm en 48 hores, no hi plovia tant des del novembre del 1982, l'any de les grans inundacions.

Neteja de les lleres

L'episodi d'aquest 2013 ha de servir, segons el síndic d'Aran, Carlos Barrera, per aprendre la lliçó, i apuntava, en aquest sentit, que és "urgent" que els ajuntaments puguin netejar les lleres del riu. Una petició que, després de polèmiques com la multa a l'Ajuntament de Viella per netejar la llera de la Garona el 2011, va traslladar dimarts al president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), Xavier de Pedro, que, segons el síndic, s'ha compromès a permetre als municipis de la Vall netejar els rius per combatre l'arrossegament de materials. En declaracions a l'ACN, De Pedro va puntualitzar, però, que la CHE, a l'hora d'autoritzar la neteja d'un riu, demana informes a l'Agència Catalana de l'Aigua o "fins i tot a la mateixa Vall d'Aran". La polèmica, doncs, continua i el problema de l'augment de cabals baixa ara riu avall. El tram baix del Segre va generar cabals d'entre 400 i 500 m/s, ja a prop de l'embassament de Riba-roja i en una situació controlada. Al Pallars, on ahir Espadaler es va reunir amb els alcaldes, la màxima preocupació també és restablir els serveis i fer front a l'impacte en la temporada turística. Recuperar la calma.