'Vade retro' Brangelina

BarcelonaAquesta setmana els versos més cèlebres de Tonino Carotone han ressonat dins de tots els cors del planeta. "No puedo convencer a mi corazón / si yo no dudo y estoy seguro que él tiene razón. / No voy a asesinar esa sensación / si yo la quiero yo la deseo aunque me de’ dolor. / Yo no quiero sufrir pero aquí’ estoy / y estoy sufriendo y no me arrepiento, me cago en el amor", diu la lletra d’aquest senyor de Burgos que a tots ens ha tocat ballar -sinó plorar- algun cop. I és que Angelina Jolie i Brad Pitt s’han divorciat, ja no són Brangelina i la seva família ja no és un anunci de Benetton. L’ONU s’haurà de reunir per repartir la custòdia dels nens i Sr. i Sra. Smith ja no la veurem mai més de la mateixa manera. Però el pitjor de tot és que per culpa seva ara tots estem més convençuts que mai que l’amor és una cosa inabastable i traïdora que es rebel·la fins i tot quan tot va de cara. Però no us preocupeu, ànimes dolgudes. El sotrac que ha patit la nostra esperança cega en l’amor aquesta setmana no és tan greu. És evident que desmoralitza pensar que si dues persones guapes, riques, sexis i amb èxit no troben cap motiu per estar l’un amb l’altre, el que ens espera als que no complim cap d’aquests requisits és patir molt de fred. Però, de veritat, que el soroll mediàtic no us amargui, que no us deixi la il·lusió feta un Ecce Homo de Borja. Aquesta setmana també hi ha hagut lloc per a l’esperança. El que passa és que havia quedat eclipsat. No us n’havíeu assabentat, oi? Sort que em llegiu cada diumenge! Perquè sí, amics, hi ha esperança!

Segons ha publicat el mitjà alemany Bunte, la que va ser reina dels holandesos, l’actualment princesa Beatriu -allà no es fan dir reis emèrits, no els sap greu tornar a ser prínceps- té un nòvio, “una amistat especial”, com diuen les revistes de la caspa rosa. Viuda des de feia 14 anys, no se l’havia relacionat mai amb ningú que no fos el seu difunt espòs, l’aristòcrata Nicolau d’Amsberg, que va morir el 2002 d’un infart després d’haver superat un càncer de pròstata. Als 78 anys, i després d’haver enterrat el seu fill Friso el 2013, que va morir després de gairebé dos anys en coma a causa d’una allau mentre esquiava a Àustria, Beatriu està vivint “un conte de fades”, diu Bunte, que assenyala un altre aristòcrata com a motiu del seu “renovat somriure”: Thilo von Watzdorf.

D’origen alemany, el senyor que s’ha convertit en el Bigote Arrocet dels Països Baixos té sis anys menys que ella i abans de lligar amb la monarca ningú sabia qui era. En tot cas, no hi ha dubte que ha caigut en gràcia, perquè la cap dels Orange-Nassau ja se l’ha emportat a algunes celebracions oficials. Encara sort que sembla que el senyor Von Watzdorf té la benedicció popular, perquè a Holanda -afortunadament- no tenen contemplacions amb els seus royals. És a dir, no s’espera que facin amb Beatriu com amb el seu pobre Frisó, a qui el Parlament del país va fer fora de la família reial i va apartar dels drets successoris perquè es va voler casar amb Mabel Martine Wisse Smit. No els va semblar gens bé que ella hagués sigut nòvia abans del narco Klaas Bruinsma, i menys encara que ho hagués reconegut públicament. En tot cas, la reina Beatriu no crec que estigui gaire pendent de si el legislatiu dóna llum verda o no al seu idil·li de targeta daurada. No me la veig fent un Duquessa d’Alba, sincerament. Tot i que si hem de fer un Change.org per poder veure-la ballant flamenc a les portes del castell de Drakensteyn vestida de Victorio & Lucchino, jo firmo, eh.

Però no, no és aquesta notícia la més esperançadora de la setmana en el terreny amorós. I no m’estic referint a cap relació que comenci, sinó al contrari: parlo d’una que per fi acaba. I, a sobre, acaba bé. Perquè també hem de tenir esperança en els bons finals, que són infinitament més complicats de tenir que les bones relacions. Però existeixen. La guerra bruta de Brangelina, en aquest sentit, tampoc ens ha de destruir aquesta esperança.

Segurament recordareu perfectament Chenoa amb un xandall gris fa onze anys plorant a la porta del pis de Barcelona que s’havia llogat amb David Bisbal. Va sortir a llençar les escombraries i els paparazzis li van preguntar que com portava la ruptura amb Bisbal. I ella, que no sabia que l’almerienc l’acabava de deixar públicament en una roda de premsa celebrada a Mèxic, gairebé es va desintegrar en sentir la pregunta. Des de llavors, l’un i l’altre han tingut moltes parelles. Ell fins i tot una filla amb la fan Elena Tablada. Però no s’havien vist més. De fet, ell sempre fugia quan quedaven tots els triunfitos o en gales de premis en què ella també estava invitada. Com no podent dissimular el terror que sentia davant la possibilitat de creuar-se amb María Laura, que així es diu la balearicoargentina, per cert.

En fi, doncs, ara per fi s’han trobat. Quinze anys després d’ Operación Triunfo i onze anys després de la seva ruptura s’han vist i s’han abraçat. I la foto del moment ha fet que una generació sencera ens traguem un pes de sobre i dormim millor. Aquí prop de Barcelona s’han reunit els 16 d’ OT 1 per reviure aquella vella glòria i escalfar motors de cara al concert que faran al Palau Sant Jordi a l’octubre.

En veure la reunió, alguns hem recordat que allò d’Escondidos ho vam viure de molt jovenets, quan teníem més esperança en l’amor. Ara, 15 anys més savis, ja tenim clar que fins que no ens arribi la serenor dels 78 anys de Beatriu i per fi puguem viure un “conte de fades”, ens haurem de dedicar a divertir-nos. Amb amor o sense.