Publicitat
Publicitat

Troben els primers 'Homo sapiens'

La descoberta situa els nostres orígens 120.000 anys abans del que es creia i al Marroc en lloc d'Etiòpia

Els orígens de la nostra espècie, 'l'Homo sapiens', podrien no ser els que crèiem fins ara. El descobriment d'uns fòssils al Marroc, publicats ahir per la revista 'Nature', trastoquen tot el que en sabíem: la humanitat va evolucionar abans i en un lloc diferent del que pensàvem. Els fòssils més antics que coneixíem fins ahir es trobaven a Etiòpia i eren de fa només 195.000 anys. Amb la troballa al jaciment de Jebel Irhoud, a uns 150 quilòmetres a l'oest de Marràqueix, s'evidencia que ja hi havia individus 'Homo sapiens' fa 315.000 anys, 120.000 anys abans del que es creia. I, en lloc de ser a Etiòpia, el bressol de la nostra espècie és al nord d'Àfrica.

De les restes trobades a Jebel Irhoud se'n dedueix que els humans que vivien en aquell emplaçament s'assemblaven molt entre ells, i també als humans actuals. Ho assegura el paleoantropòleg Jean-Jacques Hublin, un dels autors de l'estudi. Aquests homínids, diu, tenien les celles espesses, la barbeta petita i la cara plana i ampla. "El seu rostre era el d'algú a qui et podries trobar al metro", detalla. Els cervells d'aquells primers humans, no obstant, eren molt diferents dels nostres. Tot i que eren tan grans com els cervells moderns, encara no havien adoptat la forma arrodonida d'avui en dia. Eren llargs i més aixafats, com els dels homínids anteriors.

El doctor Phillip Gunz, de l'Institut Max Planck (Alemanya), expert en fòssils, assenyala que el cervell humà podria haver-se arrodonit en una fase posterior de l'evolució. El lòbul parietal i el cerebel, en concret, situats a la part posterior del crani, podrien haver anat creixent durant milers d'anys. "Són canvis per l'adaptació a la manera com funciona el cervell", il·lustra Gunz. Així i tot, afegeix l'expert, no se sap exactament com un cervell més rodó va poder canviar la forma en què pensem.

Humans sofisticats

Els habitants de Jebel Irhoud eren certament sofisticats. Podien fer foc i armes artesanals complexes, com ara llances amb mànecs de fusta, necessàries per matar els animals que pasturaven la sabana que cobria el Sàhara fa 300.000 anys. Les pedres fogueres que s'han trobat, a més, indiquen que aquests primers 'Homo sapiens' eren capaços de cobrir llargues distàncies per abastir-se. De pedres fogueres semblants a les de la troballa se n'han trobat en altres indrets a l'Àfrica, i des de fa dècades els investigadors s'han preguntat qui les devia haver manufacturat. Els fòssils trobats a Jebel Irhoud plantegen la possibilitat que fossin manufacturats per aquests primers 'Homo sapiens'. Si això fos cert, el doctor Gunz i els seus col·legues argumenten que la nostra espècie podria haver estat evolucionant com una xarxa de grups repartits per tot el continent. John Hawks, paleoantropòleg de la Universitat de Wisconsin, que no ha participat en l'estudi, assegura que és una idea plausible, tot i que els descobriments recents de fòssils de la mateixa època plantegen la possibilitat que fossin fets per altres homínids. L'única manera de resoldre la qüestió serà trobar més fòssils des del moment en què va sorgir la nostra espècie.

Avui en dia, els parents vius més pròxims a l''Homo sapiens' són els ximpanzés i els bonobos, amb qui compartim un ancestre comú que va viure fa més de 6 milions d'anys. Els nostres antics parents van acabar evolucionant en moltes espècies diferents, coneguts com a homínids. Durant milions d'anys, aquests homínids van assemblar-se molt als simis: eren baixos, tenien cervells petits i només podien fabricar eines de pedra.

Un investigador perseverant

Fins ara, es creia que les restes fòssils més antigues de la nostra espècie eren de fa 195.000 anys. Ara bé, els paleoantropòlegs eren conscients que alguns fòssils d'homínids descoberts en altres parts d'Àfrica no encaixaven amb aquesta teoria. El 1961, uns miners marroquins van desenterrar unes peces d'una calavera a Jebel Irhoud. Les excavacions posteriors van permetre localitzar més ossos i fulles de sílex. Els investigadors van estimar que les restes tenien 40.000 anys d'antiguitat. La sorpresa va arribar cap als 80, quan un investigador anomenat Jean-Jacques Hublin, ara autor de l'estudi, va revisar les restes del que semblava una mandíbula.

Les dents tenien força semblança amb la dels humans actuals, però la forma semblava estranyament primitiva. "No tenia sentit", recorda Hublin. Des del 2004, l'investigador i altres companys seus han estat treballant en diferents capes de roques a Jebel Irhoud. Hi han trobat una gran quantitat de fòssils, incloent-hi ossos del crani de cinc individus que van morir tots al mateix temps. També han descobert eines de sílex a la mateixa capa que els cranis, algunes de les quals estaven cremades. Probablement, les utilitzaven per encendre focs per cuinar.

Els detalls anatòmics de les troballes revelaven que les restes de dents i mandíbules pertanyien a 'Homo sapiens', i no a cap altre llinatge d'homínids més propis d'aquella edat, com ara els neandertals.

La posada en hora del debut de la humanitat en el rellotge de la història hauria sigut un èxit suficient. La investigació, però, també destaca perquè ha sigut capaç de descobrir restes de diversos humans, i no només d'un, com passa sovint. És la valoració que en fa Marta Mirazon Lahr, paleoantropòloga de la Universitat de Cambridge, que no ha estat involucrada en el descobriment i assegura que "és una troballa inèdita i fabulosa".