Publicitat
Publicitat

FORMACIÓ

Tothom pot ser un 'coach'?

El Col·legi de Psicòlegs crea l'acreditació en psicologia 'coaching' per regular un sector en auge i acabar amb els professionals de "cap de setmana"

"Ha estat l'ajuda que necessitava per sortir del clot en què em trobava. Sempre m'autoconvencia que em sentia bé amb mi mateix, però en el fons sabia que necessitava alguna cosa més. I com que no sabia què ni com aconseguir-ho, vaig buscar ajuda en el coach ", diu M.P., un dels molts testimonis que es poden trobar a la xarxa sobre aquesta professió en auge. El coaching es defineix com una disciplina que permet identificar els obstacles que impedeixen a la persona assolir els seus objectius, així com descobrir noves metes.

Fins fa uns anys semblava exclusió del món de l'esport, però la figura del coach ha traspassat fronteres fins al punt que, avui, en la pràctica del coaching hi conflueixen tot tipus de professions. I, també, persones sense cap formació de base. Per posar ordre en un sector "on regna la confusió", el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya (COPC), ha creat la primera acreditació professional -pionera a Espanya- en psicologia coaching . Els psicòlegs que hi vulguin optar ho poden fer acreditant estudis específics i experiència en aquest camp. L'objectiu, diuen, és garantir els índexs de qualitat necessaris. "El problema és que hi ha molt coach de cap de setmana. Gent que fa un curset de quatre dies i ja obté un paper en què diu que és coach . I aquí és on hi ha intrusisme", assegura Ricard Cayuela, vicedegà del COPC.

Un coach -la traducció literal és entrenador - ajuda a assolir els objectius que el client s'hagi marcat, ja siguins personals, professionals, familiars o empresarials. De fet, hi ha molts tipus de coaching , tants com nínxols de mercat, i molts professionals aprofiten el seu bagatge previ per especialitzar-se. I és que els coaches no són necessàriament psicòlegs. Poden venir del món de l'empresa, els recursos humans, el treball social, l'esport o l'educació.

Sergi Bonilla és enginyer de formació i treballava com a comercial. Buscant eines de comunicació i persuasió per poder aplicar en les vendes, va arribar fins al coaching . "Vaig descobrir un món apassionant i vaig veure que era bo en temes de comunicació i ajudant els altres", diu. Va plegar de l'empresa on treballava i es va formar un any en coaching . Ja en fa tres que s'hi dedica. Critica l'intrusisme de gent sense preparació. "En un dels cursos que vam fer va venir una noia que deia que s'havia autoformat en coaching . I li vam dir que això no era possible". O n'hi ha d'altres "que s'atreveixen amb tot i atenen persones amb depressió, quan no necessiten un coach : i això és el que crea mala imatge". No creu, però, que la professió s'hagi d'acotar al món de la psicologia. "¿Un esportista d'elit, un entrenador de bàsquet, un director d'empresa no pot ser coach ?", es pregunta.

El Col·legi de Psicòlegs no diu que no. Reconeix que es pot ser coach sense haver de ser psicòleg, però sí que creu que ser-ho atorga un "valor extra", ja que "té l'origen en la psicologia". Però a la pràctica, molts coaches no ho són. "Un psicòleg tindrà unes eines i jo que vinc del món de l'empresa en tinc unes altres. Si el psicòleg està ben format però no té feeling amb els clients, de què serveix? Al final, el mercat ho posa tot al seu lloc", indica Bonilla.

Entrenador de vida

Núria Perpinyà és treballadora social i quan es va quedar a l'atur va fer cursos d'introducció al coaching . Li va agradar tant que n'ha fet un postgrau a la UB. Ara està fent pràctiques. Treballa amb persones a l'atur, emprenedors i persones que volen millorar en la seva vida laboral. "Costa molt que sigui una professió reconeguda com a tal i, tot i que cada cop té més prestigi, sembla que tothom ho pugui fer. No és el mateix una persona que ha fet un curs de 20 hores que una altra que fa un postgrau", reivindica. La psicòloga Matti Segura està especialitzada en teràpia sexual i de parella i, de vegades, deriva els seus pacients a un coach . Per això considera bàsic que tinguin una acreditació. "Hem passat uns anys en què, aprofitant que hi havia mercat, tothom hi ha entrat i he vist molt males praxis", diu.

Els coaches tenen cada cop més demanda. "Serveix per treure la gent de la seva zona de confort", diu Bonilla. I Cayuela afegeix: "Les persones tenen incerteses a la vida i exigències a la feina, i el fet de tenir al costat un entrenador que et facilita que trobis el camí, permet que puguis fer-lo més ràpid. És com un entrenador de vida", conclou.

L'