Publicitat
Publicitat

MALNUTRICIÓ INFANTIL

Toc d'alarma: infants a punt de passar fam

Les entitats socials creuen que és necessari fer un diagnòstic de la situació dels menors amb mancances alimentàries

"De vegades vénen les padrines per demanar carn per als néts. Cada dia, cada dia ve algú, molts d'ells són mallorquins", afirma, consternat, Alfredo Ballester, que treballa en una de les carnisseries del mercat de Pere Garau.

Donen el que poden, però els botiguers també han de sobreviure. "Els polítics s'haurien de posar les piles.", es queixa el carnisser, qui explica que el preu de la carn ha pujat, però no tant com han davallat els doblers de la gent. "Qui abans gastava 40 euros, ara només en gasta 20, i qui en gastava 10 ja no ve a comprar", diu. Al mateix mercat, a la parada de fruita Margalida Mor, la mateixa Margalida comenta que "aquesta crisi ha fet que el que abans nosaltres donàvem als animals, ara la gent s'ho endú per menjar". Assegura la fruitera que en l'actualitat "es fan compres de petites quantitats, ja no es compra per quilos". Per milers de famílies, la carn i la fruita són un luxe al qual no poden accedir.

Precipi familiar

Tampoc per moltes entitats no és fàcil donar aquests aliments rics en vitamines i proteïnes. El Club Elsa no té la infraestructura necessària per emmagatzemar aliments peribles; diuen que intenten complementar la dieta, però estan desbordats. A la porta es pot llegir: "No [en vermell i en majúscula] s'acceptaran casos que no vinguin acompanyats d'un informe dels Serveis Socials". Maria Rosa Martínez, una de les sòcies, afirma: "Moltes vegades has de triar els casos més dràstics. Prioritzam si hi ha infants". La presidenta, Rafi Córdoda, comenta: "Fa poc va venir per demanar aliments una senyora que duia les filles al col·legi Mare Alberta". La presidenta diu que s'estima més no pensar. "Som aquí per intentar que la gent no caigui al precipici". De tota manera, rebre aliments té les seves complicacions. "Hi ha gent que esgota les ajudes dels serveis socials", assegura Maria Rosa. I llavors, què?

Hi ha entitats que atenen a qui queda fora del circuit d'assistència municipal. Tenen els seus propis treballadors socials, coordinats amb els de Cort. Una d'aquestes és Mallorca sense Fam, que va néixer el 2009 i ara arriba a 800 famílies. Ells sí que donen fruita, carn i verdura dels horts municipals de Calvià i Esporles. I també tenen aliments per a nadons. "Quin és el menjar que voldries per a tu?", demana Joan Martorell, qui ha treballat durant dècades a la Banca March. Actualment, dedica tot el que sap de gestió a aquesta organització, que no toca mai les portes de l'administració pública. "Per no sentir més que no tenen doblers", afirma Joan, més pràctic que resignat. Això sí, l'incessant volum de gent que demana fa que fins a setembre no puguin incorporar més persones. Hi ha 30 famílies en llista d'espera. A més, l'entitat ha vist com s'ha girat la truita de la nacionalitat. Si el 2010 un 70% eren immigrants, el 2012 era al contrari: 7 de cada 10 eren espanyols.

Toc d'alarma

La preocupació pels menors augmenta, i és que el 2012 Càritas va incrementar un 60% l'atenció als pares amb infants. "Desnutrició infantil com a tal no s'ha detectada. Però veim que hi ha una falta de dades sobre nins amb mancances nutricionals. No en sabem la magnitud. N'hem de fer un diagnòstic", afirma la secretària general, Margalida Riutort. Una necessitat que veuen totes les entitas socials. "Nosaltres donam ajudes perquè puguin comprar aliments frescs", explica Margalida, qui capta la greu dimensió d'un problema social que s'està cronificant. "Això és un toc d'alarma de com estan les coses", assegura la representant de Càritas Mallorca.

Emergència sense ajudes

El 2009 i el 2010, el Govern va destinar cada any 1,2 milions d'euros a ajudes d'emergència, tal com confirma Margalida Riutort. "Aquestes no han arribat els darrers anys", afegeix. L'exconsellera d'Afers Socials Fina Santiago denuncia que "és molt greu que el Govern actual hagi donat zero euros. Com és possible que l'Executiu doni 120.000 euros per a les regates del rei i de la reina i res per a ajudes d'emergència?". Santiago avisa: "Si continuam així, de la situació de malnutrició infantil es pot arribar que els menors comencin a passar fam," i diu que espera que no ocorri com el cas d'Alpha Pam.

Els educadors familiars del Grec han assistit famílies que tenen dificultat per garantir les tres menjades diàries dels seus fills, explica Miquel Cruz, portaveu de Prosocial. "No es veu el contrast que hi ha entre la misèria que pateix la gent del carrer i la frivolitat de l'estiu mallorquí", assegura amb convicció Miquel.

Pobresa del pares

Hi ha barriades de Palma on el 70% dels pares no tenen feina. "No s'ha de parlar només de pobresa infantil, el que s'ha de fer és ajudar els pares a trobar una feina", assevera amb rotunditat Damiana Pérez, del centre de salut de Son Gotleu. A més, explica que "molts pares, quan vénen, per vergonya no et diuen res". La infermera de pediatria comenta: "Només quan demanes directament: Teniu feina? Llavors et diuen que no i t'expliquen que no es poden permetre comprar ni carn ni fruita". A un dels col·legis d'aquesta barriada amb els índexs d'atur més alts de Palma, el cap d'estudi, Guillem Camps, comenta que durant aquest curs no han derivat cap alumne al PAC per desnutrició i que les mancances no són exclusives d'aquest barri. També mostra preocupació pel fet que aquest tema sigui utilitzat políticament i demana que els responsables polítics posin fil a l'agulla.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT