Sara Ivera Martorell: "Fugim del capitalisme rosa, de l'ambient exclusivament festiu"

Què pensau de l'aprovació del matrimoni homosexual en països com França, Regne Unit i Estats Unitats? Ja s'ha aconseguit la igualtat?

Està molt bé que es casi tothom que ho vulgui fer. I és una gran derrota de l'Església. Ara bé, només és una batalla, no la guerra. I, a més a més, no tots estam d'acord amb el matrimoni com a institució.

A Mallorca, dues persones es poden estimar pel carrer?

Basta veure el que ha passat a Gomila per entrendre que no. L'estigmatització encara és vigent. Molta gent que té parella no ho diu obertament. I moltes vegades, parlar amb la generació dels nostres padrins és quasi tabú.

I a les escoles de l'illa, quina tendència hi veis?

Hi ha una contradicció: trobam que surt una generació amb cada pic més homofòbia, alhora que es veuen cada vegada més parelles d'al·lotes d'institut aferrades de la mà, visibilitzant el seu amor cap a l'altra.

Què diferencia el vostre moviment del que fins ara ha estat el feminisme i homosexualisme dominant?

Nosaltres volem sortir del capitalisme rosa, fugir de l'ambient exclusivament festiu dominant fins ara. Si fas una festa, la gent queda tancada a la plaça on estiguis. Per això cal tornar a prendre els carrers. Festa sí, però sobretot lluita. Perquè si combatem el capitalisme, no podem caure en el mateix.

Per què vinculau la lluita contra l'opressió a gais i lesbianes amb el capitalisme?

Són una part inherent. El capitalisme i el patriarcat van de la mà.

Com definiu el patriarcat?

És un sistema de dominació de la figura blanca, masculina i heterosexual que s'imposa com el model a seguir, el model dominant; i en el qual l'home s'aprofita de la feina de la dona. En tot cas, el patriarcat camina ara amb el capitalisme, però sobreviu per si sol. És un règim dominant que ja existia en l'època feudal.

És això el que us distancia de l'autoanomenat 'col·lectiu'?

Creim que cada col·lectiu enfoca la lluita exclusivament cap a dins, la individualitza, mentre que nosaltres apostam per fer-la global, transversal. O sigui, observar d'on prové la discriminació i actuar-hi en conseqüència.

Enfocau un altre pic la protesta contra l'Església...

Malgrat que no ho vulguem, és evident que l'Església encara condiciona la nostra sexualitat. I ho fa amb un gran grup de pressió que és el govern espanyol. Bé, i a Catalunya són CiU i el PP els que s'oposen a aprovar la llei contra l'homofòbia. Per això ens cal desobeir l'heteronorma.

I a la pràctica, com es visualitza l'heteronorma?

Amb un model quasi indissociable entre home i dona, tant pel que fa amb qui t'hi has de colgar, com el tipus de sexe que has de tenir, com l'estètica que hem de lluir. Però tot és una construcció social.