Richard Boyatzis: “El que es fa ara a la universitat no és eficient per aprendre”

BarcelonaRichard Boyatzis és doctor en psicologia social per Harvard i fa 30 anys que és professor universitari, especialitzat en comportament a les organitzacions. Partint d’aquesta experiència ha creat un MOOC ( massive open online course, o curs en línia obert i massiu) que ja han fet més de mig milió d’alumnes i que està entre els vint més populars de la història segons Online Course Report. Les seves classes presencials ja són poc convencionals, però es mostra convençut que la universitat hauria de fer un canvi radical.

¿Com arriba un professor veterà a crear un dels MOOC més populars de la història?

M’hi vaig posar perquè odiava l’educació en línia i vaig pensar que, com a professor, era feina meva buscar una manera millor d’interactuar amb els alumnes. Quan la meva universitat es va apuntar a Coursera em van demanar que fes un dels primers MOOC, i el vaig dissenyar inspirant-me en l’educació per a executius. He de dir que l’èxit em va sorprendre moltíssim. Des del primer dia, la resposta de la gent em va deixar al·lucinat. Com que no el fan per tenir un títol sinó perquè volen aprendre, el percentatge d’estudiants actius és molt alt. I això ajuda a difondre un missatge que està basat en la recerca i que és important.

El curs és sobre el lideratge i la intel·ligència emocional. Quin és el problema que aborda?

La majoria de les persones en posicions de lideratge no són efectives, no aporten valor. Les dades suggereixen que podries agafar el 70% o el 80% dels caps, apartar-los del seu càrrec i l’organització funcionaria igual o millor. No és perquè siguin mala gent o estúpids, és perquè l’estrès els bloqueja a nivell neuronal i hormonal, i deteriora les seves relacions amb els altres. I el lideratge no és cosa d’una persona, sinó de les seves relacions amb els altres.

¿I els alumnes que fan el seu curs aprenen a solucionar-ho?

Per reiniciar-se a nivell neuronal i hormonal s’han de fer coses com estar amb la parella, acariciar un gos o un gat, ajudar els altres o passejar pel bosc. I s’han de fer un determinat nombre de vegades al llarg del dia, no s’hi val fer-ho de cop al vespre. Un curs en línia no et pot ensenyar a fer-ho, però et pot ajudar a adonar-te que és necessari, amb exercicis perquè ho vegis a través de la teva pròpia experiència. Ningú fa una cosa perquè li diguin que ho ha de fer, sinó perquè ho veu per ell mateix. El curs també ensenya tècniques, però per aprendre a fer-ho l’única manera és practicar.

El va crear en plena febre dels MOOC, però ara aquell creixement s’ha frenat una mica. Quin futur creu que els espera?

Tenen un futur enorme. Continuen creixent moltíssim, tot i que no es noti. El que està passant és que moltes universitats estan començant a crear programes d’educació en línia, però ho fan de maneres molt diferents. Algunes, com Harvard i el MIT, estan creant les seves pròpies plataformes. I s’ha de tenir en compte que els MOOC, que són en diferit, només són útils per a algunes coses. A mig camí dels MOOC i les classes presencials hi ha els SPOC ( small private online course, o curs en línia petit i privat), que són en directe i són útils per a altres coses.

I les classes presencials?

Les classes presencials també són molt útils per a algunes coses. Els MOOC haurien de substituir les classes magistrals. Ningú hauria d’anar a sentir una lliçó a una classe mai més, perquè és una pèrdua de temps de classe. Però sí que es pot a anar a classe per debatre en grups reduïts, o per fer tutories individuals. El més eficient és combinar els dos mètodes a distància amb els dos mètodes presencials.

¿Creu que aquest canvi radical que defensa s’acabarà fent realment?

No crec que arribi a ser majoritari, en l’àmbit de la universitat. Els cursos a distància tindran molt pes en l’àmbit de l’educació al llarg de la vida, en què no es tracta d’obtenir un títol sinó de seguir aprenent. Jo he fet un curs de jazz, la meva dona un de dret penal internacional... Hi ha moltes coses a fer, i es poden fer en dosis convenients. Sabem que la gent aprèn molt més en petites dosis de 15 o 20 minuts. I també sabem que la gent aprèn quan té ganes d’aprendre, no quan té l’obligació d’anar a una classe. Però això a les universitats no es fa perquè no és convenient. A nivell de cost, no és eficient. Però si penses en l’aprenentatge, el que es fa ara és horrible. Per a l’aprenentatge, el que es fa ara és el que no és eficient.