Societat 04/08/2013

Revelar el Planeta Blau

La bellesa del fons marí mediterrani i l'aparició de la imatge digital, més còmoda i accessible per al gran públic, fomenten l'auge de la fotografia subaquàtica al nostre país. Els fotògrafs volen mostrar la riquesa d'un entorn privilegiat i alhora conscienciar que cal prendre mesures per preservar-lo

Albert Lladó Romero
6 min
Cova de la Gavina, entre Aiguablava i Tamariu. 1r premi del 25è concurs de naturalistes de Girona | DAVID ANTOJA

A bord del seu mític vaixell Calypso, l'oceanògraf Jacques Cousteau es va encarregar durant dècades d'acostar al gran públic un dels paisatges més desconeguts per l'espècie humana: el fons marí, fins llavors poc més que un enigma de foscor i aigua de grans profunditats. De sobte, peixos de colors mai vistos, fauna submarina que semblava extraterrestre o grutes abruptes amb forma de cova arribaven a l'espectador a través dels seus documentals, que van fer la volta al món. Però també a través de les seves fotografies. I és que Cousteau, que a més d'explorador va ser escriptor i inventor, va ser un dels pioners de la imatge submarina. Va introduir innovacions fonamentals en la matèria, com l'adaptació de les càmeres al mitjà aquàtic o la incorporació a l'equip fotogràfic de llums externs, una tècnica encara present avui, perfeccionada, però que ell va començar a posar en pràctica als anys 50.

Malgrat els grans avenços tecnològics que hi ha hagut des de l'època en què el cèlebre divulgador francès feia els primers passos en la imatge submarina, l'essència de la disciplina segueix intacta: compta més tenir experiència sota l'aigua que rere la càmera. "Es pot fer sent un excel·lent bussejador sense tenir cap idea de fotografia, però al contrari és impossible. No es pot ser un bon fotògraf subaquàtic sense tenir un bon nivell com a submarinista", explica Ferran Roure, responsable del departament d'imatge de la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques.

Un cop superat aquest primer requeriment, apareix, esclar, l'habilitat per fotografiar i per adaptar-se tècnicament a un entorn nou, com comenta Roure: "El medi aquàtic requereix certs coneixements específics perquè els resultats siguin acceptables. Per exemple, el control de la il·luminació, tan important en la fotografia convencional, ho és encara més sota l'aigua". I és que la llum, com ja va veure Jacques Cousteau fa 60 anys, és un dels elements que marquen la diferència. A partir de certes profunditats, si no es té una il·luminació artificial, els colors es van perdent. A cinc metres es perd el vermell, entre els 10 i els 15 es perden el taronja, el groc, o el violeta, i només el blau se segueix percebent a grans profunditats. I precisament entre els cinc i els vint metres és on hi ha la màxima quantitat de fauna submarina.

L'altre gran condicionant de la fotografia subaquàtica és l'ingent equipament que implica, com descriu el fotògraf submarí David Antoja. "Portes un equip pesant, les ulleres, les aletes, la bombona, els flaixos externs, la carcassa de la càmera. I amb tots aquests elements has de ser capaç d'estar-te quiet, d'equilibrar-te, i d'enquadrar la imatge". I treballar amb cronòmetre, cas contrari al de la metodologia de la fotografia de naturalesa, on es poden passar hores esperant a trobar el moment just per disparar. "El temps està limitat per la bombona, normalment al voltant d'una hora, i en un medi que no és el nostre. Si no estàs serè i còmode a l'aigua, tot això es fa complicat", relata Antoja.

Malgrat els evidents condicionants, Antoja no dubta ni un segon quan se li qüestiona què fa especial captar la vida submarina rere una càmera. "A mi el mar sempre m'ha apassionat, el busseig m'encanta. Et dóna gairebé una sensació d'ingravidesa", explica, i destaca també "la pau, el silenci" durant la immersió. "Poder fer fotografies fa que ho visquis encara més, que intensifiquis l'experiència per millorar. A més, sota l'aigua els peixos canvien molt, i capturar-ho resulta molt espectacular. Quan els veiem fora perden el color, la vivesa, deixen d'estar en el seu estat natural. Li he arribat a ensenyar una foto d'un rap a la meva mare i no l'ha sabut reconèixer!", exemplifica.

L'era digital

Persones com el David es van decidir a llançar-se a la fotografia subaquàtica arran d'un esdeveniment que va canviar del tot la disciplina: l'aparició de la imatge digital. Aquesta innovació tècnica va transformar la manera de treballar dels fotògrafs, professionals o aficionats, i els va obrir la porta a un aprenentatge molt més ràpid. El David havia estat 10 anys organitzant un concurs de fotografia submarina a Badalona abans que l'aparició de les càmeres digitals l'animés a intensificar les immersions fotogràfiques. "Fins aleshores estaves condicionat per la capacitat del rodet, i després havies d'esperar al revelat per veure com havien sortit les imatges. La fotografia submarina era feixuga i cara. Ara es pot disparar i disparar, tens molt camí per a l'assaig i error. Així es millora ràpidament -reconeix-. Si això ja ha canviat la fotografia normal, encara es nota més havent de fer una immersió, que és costosa, que requereix preparació, i en què es compta amb poc temps".

La reducció de costos ha propiciat que la fotografia subaquàtica es torni cada cop més popular entre els aficionats al submarinisme. Marc Giménez, actual campió de Catalunya de fotografia subaquàtica, ho confirma: "Avui dia és molt habitual que, en una sortida d'un grup d'immersió, diverses persones portin equips fotogràfics", explica.

Però si aquesta reducció en els preus ha tingut un punt democratitzador de la disciplina, també ha perjudicat els que algun dia s'havien plantejat dedicar-s'hi de manera professional. "Ara tothom pot fer una foto i enviar-la a National Geographic", reflexiona David Antoja, que tot i la seva condició de fotògraf aficionat, empatitza amb les dificultats dels col·legues que "s'hi dediquen amb la intenció de guanyar-s'hi la vida".

Marc Giménez, tot i el seu títol com a campió de Catalunya 2013, s'explica en el mateix sentit: "És complicat plantejar-s'ho com a professió. És més que res una activitat lúdica molt gratificant. També n'hi ha que s'hi dediquen de manera professional, però la fotografia submarina com a única font d'ingressos està reservada a uns quants afortunats".

La joia del Mediterrani

Professionals o no, nouvinguts o no, tots els fotògrafs submarins coincideixen a enaltir el gran fons marí que representa el mar Mediterrani, i a situar-lo com un altre dels protagonistes en l'auge de la disciplina. Marc Giménez i David Antoja s'encarreguen de situar els millors paratges de les costes catalanes per practicar la seva especialitat i coincideixen a assenyalar la Costa Brava, una terra que coneixen molt bé. Giménez es decanta per Llafranc, Begur o la zona del Parc Natural del Cap de Creus, mentre que Antoja, per la seva banda, ressalta Tossa de Mar, "pel seu fàcil accés i la seva diversitat", i el tram des de la platja de Sa Riera fins a Palamós, passant per les petites cales properes als jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell, que són Espai d'Interès Natural i a les quals només s'accedeix per camins de ronda o des del mar.

I, per descomptat, coincideixen tots dos, la joia de la corona: el Parc Natural de les Illes Medes, a l'Estartit. "Les Medes són un món a part, la seva diversitat de flora i fauna es troba en molt pocs llocs del Mediterrani", explica Antoja, si bé assenyala que, fruit d'una certa sobreexplotació submarinista, és complicat observar els peixos amb comportaments habituals. "Estan acostumats a la proliferació de bussejadors i ja no reaccionen de la mateixa manera que en altres zones amb menys afluència", es lamenta.

Les bondats que ofereix el Mare Nostrum per captar-ne el seu fons s'amplien també a les illes Balears, com diu Toni Menor, fotògraf subaquàtic aficionat, que fa immersions a les Illes des de fa 10 anys. "Vaig començar fent fotografia de naturalesa, però sota l'aigua és un món a part. Aquí hi ha fons marins de roques impressionants, autèntiques coves, malgrat que hi falta fauna en determinats indrets", lamenta. I continua: "Alguns dels millors llocs a Mallorca són l'illa Dragonera o la de Toro. A la serralada de Tramuntana em quedo amb les zones de sa Foradada i de Sóller, mentre que a la banda de Llevant destaquen Portocristo, Portocolom i Cala d'Or".

Mostrar i preservar el medi

A més de descriure quins són els seus paratges d'immersió més habituals, Menor insisteix en la demanda de preservació dels fons marins: "Cal protegir-los més, perquè en els deu anys que porto fent immersions és fàcil adonar-se que s'ha anat perdent vida marina, i que només s'han regenerat les zones que s'han declarat reserves naturals, com l'illa de Toro, o l'illa de Cabrera. Els avis pescadors de Mallorca, que han estat mitja vida sortint amb les seves barquetes, també diuen el mateix: s'està acabant el peix".

"El fotògraf submarí ha de mostrar el medi en el seu apogeu. Hem d'aconseguir que els fons marins ens deixin de ser aliens per passar a preocupar-nos-en tots plegats", afegeix Menor.

Un altre bussejador expert com Santi Matilla, que practica diferents tècniques d'immersió des dels anys 90 i és fotògraf subaquàtic des del 2007, hi coincideix. "És molt important mostrar el que encara conservem perquè la gent es conscienciï. Les imatges antigues ens permeten apreciar la quantitat de vida que tenia el Mediterrani no fa gaire temps, i ara hi ha espècies que ja són molt difícils de veure. Fa llàstima capbussar-se i veure cada cop més escombraries i cada cop menys fauna marina".

Un corrent d'opinió que embranca directament amb les reclamacions que, durant dècades, va fer el pare espiritual de la disciplina, Jacques Cousteau, que va desenvolupar una intensa tasca per advertir de la necessitat de preservar els fons marins. Fa tres anys, el fill del televisiu explorador francès va embarcar-se pel Mediterrani occidental per comprovar quin era l'estat de la fauna en comparació amb el que el seu pare havia captat feia 60 anys. La mostra obtinguda va ser concloent: la contaminació i la sobrepesca han acabat amb gran part dels ecosistemes del Mediterrani occidental. A casa nostra, només els parcs nacionals de les illes Medes i de Cabrera, dues reserves naturals protegides on s'ha pogut regenerar la vida marina, guarden encara alguna similitud amb les que Cousteau va enregistrar.

stats