Recórrer el món buscant ocells

Barcelona“Els turistes ornitològics són uns grans apassionats dels ocells, és el que més els interessa. De fet, si els portes a veure una església l’escrutaran fins a l’últim detall amb l’únic objectiu de trobar-hi algun ocell amagat”. L’anècdota l’explica Abel Julien, de l’Institut Ornitològic de Catalunya, per descriure la passió que porta cada any centenars de milers de persones a viatjar amb l’objectiu de veure ocells. És l’anomenat birdwatching, una afició que al món anglosaxó funciona des de fa molts anys i que a casa nostra estem començant a descobrir.

“Catalunya té un gran atractiu: la seva enorme biodiversitat en un espai relativament petit”, explica Julien, que recorda que fa uns 15 anys que el país s’ha situat en el mapa mundial dels amants del birdwatching i que en fa uns cinc que aquestes visites “s’han intensificat molt”. “Ara Catalunya té una petita indústria al voltant del turisme ornitològic, amb empreses de serveis per a aquests visitants, de guies turístics, de material fotogràfic... Aquesta indústria va creixent cada any”, explica. “Som un dels llocs més rics d’Europa pel que fa a la diversitat d’espècies, destaca Julien, que afegeix: “Tenim la sort de tenir espècies úniques del Mediterrani, que no es troben en cap altre lloc d’Europa. A Catalunya hi ha des d’espècies desèrtiques fins a marines, d’aiguamolls i d’alta muntanya, però, a més, també hi ha espècies d’alta muntanya mediterrània, que són diferents de les altres, com per exemple el pela-roques, el pardal d’ala blanca o la llucareta”.

Com són aquests turistes?

Julien explica que el perfil del turista ornitològic és majoritàriament el d’un estranger: “Són persones amb un alt poder adquisitiu, normalment homes, centreeuropeus i de més de 45 anys. Són uns grans apassionats dels ocells, viatgen amb aquesta excusa per tot arreu i tornen als llocs que troben més interessants”.

D’altra banda, però, l’afició també creix a Catalunya. “Estem veient que de mica en mica també hi ha aficionats catalans que se sumen a alguns d’aquests tours per veure ocells”, i afegeix que a l’Institut Ornitològic de Catalunya han notat “un augment molt gran de l’interès” pels seus cursos, com per exemple el d’introducció a l’ornitologia o el d’identificació d’ocells, que cada vegada tenen més participants.

Un d’aquests apassionats pel turisme ornitològic és Francesc Kirchner, propietari de la botiga de natura Oryx, que explica que ha fet “més de 30 viatges transcontinentals per anar a veure ocells”. “El que em motiva i m’esperona és aconseguir veure com més espècies millor”, assegura, i per això es prepara llistes, fa previsions de què pot veure en cada viatge, repassa quines seran espècies noves i quines ja haurà vist i fa percentatges. “És com ser col·leccionista -diu - però és un col·leccionisme que ajuda a conèixer el món des del punt de vista natural”.

Kirchner reconeix que sempre torna content dels seus viatges, ja que “d’ocells n’hi ha a tot arreu”. “Són molt agraïts, en aquest sentit, ja que te’ls trobes fins i tot als paratges més inhòspits, com el gel de l’Antàrtida, el desert de Xile o les muntanyes més altes del món”. Aquest estiu ha estat a Colòmbia i reconeix que Sud-amèrica és un molt bon lloc per fer birdwatching. “Tenen un plus, i és que atresoren espais molt poc pertorbats, llocs on la petjada humana és molt minsa, i això és fantàstic, perquè en altres llocs, especialment al Sud-est Asiàtic, l’hàbitat natural està pràcticament destrossat a causa de l’activitat humana i és difícil gaudir de la riquesa natural que hi havia en aquestes zones”.

Pel que fa a Catalunya, Kirchner explica que té el rècord d’Europa d’observació d’espècies en un sol dia: 230, una fita que va aconseguir el mes de maig passat fent 800 quilòmetres en un sol dia. Aquesta gran diversitat és precisament el que atreu molts visitants. Tot i això, l’expert explica que a la península Ibèrica hi ha altres zones que tenen més fama, com Andalusia i Extremadura, “perquè tenen espais naturals molt grans i ininterromputs”, però augura que Catalunya aviat es convertirà en un destí de primera. “Aquí els visitants tenen la possibilitat de veure grans rapinyaires, algunes espècies estèpiques, d’altres de migratòries... Això tira molt”, diu. I, precisament perquè Catalunya té tota aquesta riquesa, Kirchner creu que “cal que s’estructuri bé tota l’oferta lligada al turisme i els recursos per a les persones a qui els agraden els ocells, des dels ajuntaments fins a les empreses de guies: s’ha de promocionar la protecció dels nostres espais naturals per poder-ne gaudir”.

I és que una de les característiques dels turistes ornitològics és el seu respecte per la natura. Ho explica Aicard Guinovart, director de l’Oficina de Promoció Turística de la Generalitat al Regne Unit i Irlanda, on hi ha una llarga tradició de birdwatching. “Són amants de la natura, gent molt respectuosa. El turista allà és d’alta gamma, té un poder adquisitiu elevat, normalment s’allunya de les zones més turístiques i massificades i viatja fora de temporada alta, fet que contribueix a desestacionalitzar el turisme”. Al Regne Unit, precisament, se celebra cada any la fira de turisme ornitològic més important del món, i Catalunya hi és present des de fa quasi 10 anys. Allà han detectat un interès creixent pel país i la seva biodiversitat, i iniciatives com el Delta Birding Festival, que se celebra a finals de setembre al delta de l’Ebre, també s’han convertit en un gran reclam per als amants d’aquesta afició.

Sud-amèrica, un dels millors destins

El continent americà, i especialment l’Amèrica del Sud, és un dels millors llocs segons els experts en ornitologia per anar a veure ocells. Abel Julien apunta que Costa Rica és una de les millors opcions, amb unes 1.500 espècies d’ocells diferents en una extensió similar a la dels Països Catalans. Francesc Kirchner parla de Colòmbia, el Perú, l’Equador o el Brasil com a destins “fantàstics” on encara es pot gaudir d’espais de naturalesa intactes amb molta biodiversitat.