Que tu siguis la teva millor companyia

BarcelonaLa meditació no és cap moda, sinó l’expressió d’una necessitat humana. Una recerca de solucions esperançadores davant la complexitat de la societat. En això coincideixen tant un coach de mindfulness com un professor d’orientació budista o raja yoga. I la pregunta seria: fins a quin punt els gairebé deu anys de crisi han empès la gent a buscar respostes emocionals, psicològiques i espirituals al seu malestar?

Connectar amb un mateix

Autoobservació, autodistanciament, connexió amb un mateix, acceptació, sentit de pertinença, control mental per poder estar present ara i aquí: que tu mateix siguis la teva millor companyia. Totes aquestes formulacions, i moltes altres de més profundes, emergeixen tan bon punt es comença un curs de meditació.

Tant si es tracta d’un curs funcional i tècnic, amb finalitats antiestrès i de creixement personal, com si el programa triat té plantejaments més aviat místics: filosòfics com el budisme o religiosos com la meditació raja yoga... Tots els corrents estan d’acord que l’objectiu és modelar i fixar un pensament positiu i una connexió amb un mateix com a mecanisme de benestar.

Els centres terapèutics sense adscripció espiritual actuen sota el concepte anglosaxó de mindfulness -consciència plena- mentre que els que tenen com a referents mestres com el Buda o Prajapita Brahma Baba aposten per donar un sentit transcendent a la plena consciència.

“És cert que els éssers humans busquem solucions quan hi ha problemes. Però de crisis n’hi ha hagut sempre. Crisi implica evolució, canvi. De fet la vida és una crisi contínua”, assenyala Xavier Artigas, professor de budisme i meditació a la Casa del Tibet de Barcelona.

Cada dimecres, persones de totes les edats hi van per capbussar-se en l’espiritualitat i el silenci. L’objectiu és l’aprofundiment en un mateix, la introspecció. Un procés en què la meditació és, tal com explica el professor Artigas, l’element clau. “A les primeres sessions arriben a venir unes quaranta persones. Després l’assistència minva i en queden unes deu. I és que la meditació necessita entrenament, temps, espai. Cal practicar, esforçar-se, ser constant. I això costa: no tothom se sent capaç de vèncer els condicionants que envolten la vida quotidiana”.

Temps de sobresalts

La baixada de l’assistència també és habitual a les classes de meditació raja yoga del centre Brahma Kumaris de Barcelona. Present a 110 països, aquesta associació promou els valors espirituals de la cultura religiosa de l’Índia. Brahma Kumaris està present en diversos organismes consultius de les Nacions Unides. Creada el 1936 per Brahma Baba, l’associació va gosar incorporar les dones a llocs de gestió i de direcció: tot un desafiament a l’establishment de l’Índia de fa vuit dècades.

Pilar Quera, professora de meditació raja yoga al centre i dedicada al món educatiu des de fa més de 20 anys, té clar que la nostra vida “es veu molts cops dividida entre un món extern sotmès a un frenètic ritme de canvi i un món interior que requereix quietud i silenci per trobar les seves vies d’expressió”.

Pilar Quera està convençuda que aquests temps plens de sobresalts comencen a tenir conseqüències en la consciència humana en l’esfera individual i col·lectiva: “El resultat és la recerca personal i comunitària del bé comú. La sostenibilitat per abordar aquest present i fer-lo més humà, amable i confiat, sense posar més en perill el nostre futur, que de fet és el nostre dia a dia”. I des d’aquesta formulació s’adreça als poders públics: “Primer de tot, demanaria als poders polítics, religiosos i econòmics que les seves iniciatives afavoreixin el bé comú, tan malmès. En l’àmbit personal, hem de buscar el que és veritable: una oportunitat de conèixer-nos, de retrobar la grandesa de les persones”.

Grans canvis

Des de Brahma Kumaris, la Pilar Quera fa plantejaments amb la mirada posada en grans canvis: transformacions per portar la pau al món com desitgen cada tercer diumenge de mes desenes de milers de seguidors de Brahma Kumaris desplegant una multitudinària meditació arreu de tots els indrets del globus on l’associació és present.

Seguint el budisme tibetà, Xavier Artigas recorda els sis hàbits saludables per fer una societat millor: la generositat cap a un mateix i cap als altres com a font de riquesa espiritual i material; la paciència, font de felicitat; l’ètica o el sentit moral de la vida, per no fer ni fer-se mal, i que genera espais i llibertat; la saviesa i la intel·ligència per entendre que “tot és relatiu”; la meditació per controlar la ment i aconseguir relaxació i atenció; i, esclar, la constància en la pràctica dels hàbits saludables.

Budisme zen i psicoanàlisi

Al costat dels que busquen interioritzar aquests hàbits saludables, hi ha els que anhelen curar una malaltia. “S’acosten a la meditació -explica Artigas- buscant la curació instantània. Voldrien que els posessis la mà al cap, com en una benedicció, per despertar d’un malson. Són persones que estan o han estat en tractament psiquiàtric i busquen ajuda. I no és fàcil fer-los veure que la meditació no fa miracles”.

Miracles potser no però la meditació, concretament la que prové del budisme zen, sí que ha connectat amb les teràpies de base psicoanalítica. Des del 1926 el psicòleg i sociòleg marxista Erich Fromm -pensador de l’Escola de Frankfurt- va entrar en contacte amb el budisme, va aprofundir-hi i va arribar a establir una relació d’intercanvi d’idees amb el doctor budista Daisetz T. Suzuki, fins al punt de publicar plegats Budisme zen i psicoanàlisi. Un llibre que exposa les coincidències terapèutiques d’un pensament científic com la psicoanàlisi amb un altre de místic com és el budisme zen. I al bell mig d’aquesta confluència hi ha la meditació com a eina introspectiva. Meditació que Fromm va practicar ja per sempre dues o tres vegades al dia sempre començant-la amb la frase “Jo, jo mateix” compassada amb la respiració.

Però els components espirituals no només són detectables en les formulacions d’Erich Fromm. En el seu llibre L’home a la recerca de sentit -un dels textos bàsics sobre la logoteràpia-, el psiquiatre austríac Viktor Frankl, un supervivent d’Auschwitz, exposa conceptes com l’autodistanciament, que tant recorda l’autoobservació per poder mantenir-nos en el present. O bé l’autotranscendència, la capacitat de superar l’ego i arribar més enllà d’un mateix, que entronca amb la dimensió espiritual sense haver de passar per l’àmbit religiós.

“Més enllà que la logoteràpia sigui una teràpia existencial, sí que hi trobo un punt comú amb el budisme zen o amb el mindfulness ”, explica el psicòleg logoterapeuta Miquel Viaplana. “Per a Viktor Frankl la recerca de sentit de la vida es realitza des de la dimensió noètica, que engloba les dimensions psicofísiques, i adreça la consciència ètica cap a les respostes úniques i personals des de la intuïció a un bon equilibri emocional i reflexiu. Fet que la pràctica de la meditació facilita”.

I arrodoneix Miquel Viaplana sense ambigüitats: “Hi veig una connexió molt clara, en el sentit que la pràctica per arribar a la il·luminació espiritual implica un reequilibri físic i emocional, una integració dins de la persona que, evidentment, és bona per a la salut mental”.