Publicitat
Publicitat

TURISME

Qualsevol guia pot operar a Balears

Govern i Madrid pacten que puguin venir de fora sense acreditar coneixement del patrimoni o idioma

La Llei de turisme aprovada fa un any mantenia que, per poder operar com a guia turístic a les Illes Balears, calia, a banda del títol acadèmic, una habilitació i el coneixement del català i el castellà. Però el govern de l'Estat posà emperons a mantenir l'habilitació perquè entenia que dificultava l'aplicació de directives europees, entre les quals hi havia la que estableix la lliure circulació de treballadors comunitaris. Ara, l'executiu estatal i l'autonòmic han arribat a un acord per fer una interpretació laxa del redactat de la llei. Segons aquesta interpretació, "els guies de turisme establerts en qualsevol altre estat membre de la Unió Europea podran prestar lliurement els seus serveis a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en règim de lliure prestació". Només hauran de presentar "una declaració prèvia" davant la Conselleria de Turisme, si no l'han presentat en una altra comunitat. Si es tracta de guies de turisme ja establerts en altres autonomies, "quedaran exempts d'obtenció d'habilitació o de presentació de declaració responsable o comunicació o declaració prèvia".

Aquest redactat ha indignat el Col·legi de Guies Turístics de Balears, que no ha participat en les negociacions ni ha estat consultat i que l'ha conegut ara, un pic s'ha publicat al BOIB. El Col·legi considera que la mesura permetrà que qualsevol pugui fer de guia a l'Arxipèlag, fins i tot algú que no conegui ni el patrimoni de les Illes ni les llengües oficials. Fent-ne una lectura extensiva, el lletrat del Col·legi, Antoni Bennàssar, entén que es permetrà que els guies turístics de fora de Balears es puguin establir aquí (no se sap si temporalment o per a sempre) sense necessitat de comunicar-ho i sense haver d'acreditar res, si ja estan operant en una altra comunitat. En canvi, si operen a l'estranger, només ho hauran de comunicar aportant el títol de guia del lloc d'origen.

La mesura permetria que els paquets turístics incorporassin un guia des del punt d'origen, quan ara s'ha de contractar aquí, i s'abaratiria el cost. Fins ara, només se'n permet la figura del guia acompanyant, que vindria d'origen, però per a qualsevol visita a patrimoni protegit es requereix un guia oficial.

El Col·legi s'oposa frontalment a aquesta interpretació i defensa la vigència de l'article 65 de la Llei turística tal com està redactat. De fet, la institució té interposat un contenciós contra la Conselleria de Turisme perquè des de fa dos anys només demanava una declaració responsable per atorgar el carnet de guia. En aquest temps s'han entregat 71 habilitacions a partir de declaracions jurades i l'entitat ho considera un greuge comparatiu respecte de la resta de guies, que fins al 2006 hagueren de passar exàmens.

L'acord a què ha arribat el Govern amb Madrid no s'aplica a tot l'Estat perquè comunitats com Catalunya continuen fent exàmens per concedir els títols de guies oficials.

Crítiques de MÉS

El diputat de la coalició MÉS Antoni Alorda denuncià la modificació encoberta de la llei aprovada al Parlament i ho considerà una "baixada de calçons" del vicepresident Antonio Gómez, que representa Balears en la negociació. Alorda criticà que hi pugui haver guies oficials a les Illes sense conèixer ni el patrimoni, ni la toponímia ni la llengua d'aquí. I exigí que es mantingui l'habilitació, tal com es fa en altres comunitats, perquè entén que no es poden continuar donant carnets de guia amb declaracions responsables que ningú no inspecciona. Apunta, per exemple, que en el cas dels advocats, el precedent al·legat Madrid per evitar les habilitacions, s'exigeix un examen en castellà per poder exercir a l'Estat i així ja es garanteixen certs coneixements de l'ordenament jurídic i de l'idioma.