Prop de 900.000 persones de tot l'Estat perden el dret a l'assistència sanitària des del 2012

BarcelonaLa Taula del Tercer Sector Social de Catalunya ha alertat aquest dimarts que un total de 873.000 persones de l'Estat han perdut el dret a l'assistència sanitària en els últims dos anys, després que el 2012 entrés en vigor el decret 16/2012.

El decret, anomenat de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut (SNS) i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions, va vincular l'assistència sanitària a la condició administrativa de l'assegurat, va restringir certes prestacions i va augmentar la càrrega directa per a les persones.

En el manifest 'Contra l'exclusió sanitària, en defensa de la sanitat universal', diverses entitats socials de l'Estat la derogació d'aquesta norma i demanen l'elaboració d'una nova llei de Sanitat que tingui un "ampli consens "i garanteixi l'accés de totes les persones a la sanitat.

El text adverteix que la població afectada és especialment vulnerable i hauria de gaudir de mesures de protecció sociosanitàries, i recorda que és un col·lectiu que ha contribuït al seu finançament mitjançant els impostos.

També avisa que la diferent aplicació del decret a les comunitats autònomes i la disparitat de criteris per part dels centres sanitaris "ha deteriorat encara més la cohesió territorial del Sistema Nacional de Salut", i ha convertit l'accés a l'atenció sanitària en un autèntic laberint administratiu.

A més, s'ha detectat que en els supòsits en què el decret reconeix el dret a l'atenció -embarassades, menors i atenció d'urgència- s'han originat nombrosos casos de desatenció sense cap iniciativa per resoldre els incompliments.

Les entitats també apunten que en desplaçar l'atenció a les urgències es genera un retard diagnòstic i l'agreujament de les patologies, cosa que "suposa un augment de la despesa sanitària per a la seva atenció", i han recordat que mesures d'exclusió similars en altres països han generat una despesa fins a quatre vegades major del que costa una atenció inclusiva.

Exigència de compromisos de pagament

El manifest també recull peticions com l'exigència de compromisos de pagament; mantenir els programes de prevenció, vigilància i control de malalties transmissibles i no transmissibles en sectors de població per evitar brots epidèmics, i alerta de les desigualtats econòmiques i de gènere.

Les entitats que aquesta la contravé estàndards internacionals de drets humans d'organismes com l'ONU i el Consell d'Europa, que han instat l'Estat a garantir l'accés a l'atenció sanitària a les persones immigrants, independentment de la seva situació administrativa, i li han demanat que avaluï l'impacte del decret en termes de drets humans.

També recull dues actuacions del Tribunal Constitucional (TC) en què apel·la a la importància singular en el marc constitucional del dret a la salut, a la integritat física ia la conveniència d'evitar riscos per a la salut del conjunt de la societat, cosa que "no pot ser desvirtuada per un eventual estalvi econòmic que no ha pogut ser concretat".