ANIMALS ANIMATS
Societat 28/08/2016

‘Planet Earth is blue’

Oriol Ribas Recolons
3 min
‘Planet Earth is blue’

“Planet Earth is blue and there’s nothing I can do...” La frase de la cançó de David Bowie pot ser un bon resum del que fan, actualment, molts dels biòlegs i els físics: ens descriuen com és el món. Hi ha persones, però, que carreguen contra els científics pel simple fet que la descripció que fan del món no els agrada. Però, òbviament, els científics es limiten a dir-nos com són les coses, no com ens agradaria que fossin. A Darwin la descoberta de certs aspectes de la realitat també el van fer rumiar. Li costava molt concebre que existís un déu bo i omnipotent que fos capaç de crear una família de vespes com la dels Ichneumonidae, ja que les femelles d’aquestes vespes dipositen els ous al cos d’una eruga viva. Quan els ous es desclouen, les larves de la vespa disposen de carn fresca i van corcant per dins la pobra eruga. Sens dubte, una esquerda grossa a la fe del geni.

Quan una fatalitat ha afectat un ésser estimat, o simplement un ésser, ja sigui per una malaltia, per un accident o per un cataclisme, quanta gent no es pregunta el perquè? Però la veritat és que la naturalesa no fa cap excepció amb nosaltres, no és intencionadament bona ni dolenta, simplement és indiferent. A molts els caldria un Alka-Seltzer de la mida d’un dònut per digerir-ho, però no admetre-ho ho considero una falta d’humilitat. De fet, jo no vaig tenir gaire a veure en el moment i el lloc del meu naixement, tampoc vaig triar l’espècie ni el gènere que tant han condicionat la meva existència. Ni tan sols vaig triar cap de l’enorme cúmul de circumstàncies que m’han portat a pensar el que penso en aquests moments. Un puzle temporal de matèria, perplex i conscient de la seva pròpia evolució, que coincideix amb d’altres en un raconet de la galàxia.

El comte de Buffon, un gran naturalista francès del segle XVIII -la vida del qual està novel·lada en un magnífic llibre de Martí Domínguez-, va ser pressionat per la seva família a continuar la tradició d’estudiar dret. Però ell es preguntava: com haig de jutjar l’home si no sé què és? No és just condemnar els primatòlegs, ni els neurocientífics, quan ens fan veure que la naturalesa humana no és exactament la mateixa que la dels angelets caiguts del cel. Les arrels de la conducta agressiva estan inserides molt més profundament del que molts desitjaríem. Però els primatòlegs tan sols ens mostren el gra lleig que percebem quan ens mirem al mirall, negar-ho no és una estratègia intel·ligent ni adulta. De fet, si no som conscients dels nostres mòbils és molt més probable que en siguem víctimes.

Un déu bo i omnipotent al nostre món és un oxímoron. Però si realment existís, podria fer que quan un cérvol fos devorat pel llop hi hagués un gen que el sedés i fes que no patís. Però aquest gen no existeix i la selecció natural difícilment el fabricarà mai, ja que el fet de sedar el cérvol no millora les possibilitats d’aquest gen de ser transmès a les següents generacions.

Per tant, com deia una altra cançó, en aquest cas d’Antònia Font: “Es temps inventa àtoms de colorins, s’Univers és una festa...”

El consell

El perill dels grans descobriments

Durant la fase d’educació del gos és cabdal estar molt pendent que no faci ‘grans descobriments’. A la llarga ens poden dificultar molt la convivència i creen un precedent nefast. Per exemple, cal evitar deixar-lo sol a la cuina si hi ha menjar al marbre. També cal evitar que descobreixi que mentre desparem la taula pot enfilar-s’hi i furtar algun trofeu. Si el deixem sol, compte amb els coixins. Si descobreix que divertit que és esbudellar-los i anar traient-ne el contingut, hem begut oli. La supervisió és un dels ingredients de l’èxit.

stats