Societat 12/08/2017

Oslo s’obre al mar

La capital noruega està cansada de ser la ventafocs del nord i inverteix en equipaments culturals que donaran una nova vida al litoral del fiord i canviaran la imatge de la ciutat

10 min

L a capital noruega és coneguda sobretot per ser la seu del premi Nobel de la pau. Els altres premis de la Fundació Nobel es donen cada any a Estocolm, però el de la pau es lliura cada 10 de desembre a l’Ajuntament d’Oslo. És el moment de glòria de la ciutat. A part d’aquesta singularitat, Oslo no surt gaire a les notícies excepte quan un eixelebrat roba de tant en tant El crit, l’impactant quadre de Munch, o quan un feixista com Anders Breivik va matar, el 26 de juliol del 2011, setanta-sis persones.

Estocolm té una part antiga preciosa i moltes illes, i Copenhaguen té un parell de canals, uns quants museus i una estàtua que l’ha feta famosa, la de la Sireneta. Això les ha convertit en capitals turístiques, però Oslo sembla que s’ha quedat un pas enrere, en part perquè Noruega té fama de ser un país molt car i en part perquè els turistes se salten la capital per anar directament als fiords, un dels grans espectacles de la natura.

1.- Els diners del petroli

És cert que en els últims anys Noruega s’ha convertit en un país cada dia més ric, gràcies al petroli i al gas trobats a la costa el 1969, però també és cert que els noruecs, poc partidaris de gastar alegrement, prefereixen guardar una bona part dels diners en un fons que els permeti mantenir el nivell de vida si en el futur les coses van mal dades.

L’anomenat Fons del Petroli ja supera els 800.000 milions d’euros. Una gran part d’aquesta suma s’inverteix i només el 4% dels beneficis van a parar a l’economia del país. No està gens malament si tenim en compte que a Noruega hi viuen només 5,2 milions de persones i que l’atur és tan sols del 4,4%.

Les xifres macroeconòmiques confirmen que Noruega, amb un PIB per càpita de 64.000 euros anuals (el de Catalunya és de 28.590), és un dels països més rics del món, tot i que és un fet que Oslo, la capital, on viuen 660.000 habitants, no acaba de lluir del tot. Però ara, per fi, Oslo s’ha cansat de ser la ventafocs dels països nòrdics i està refent a fons, amb una gran inversió, la seva façana marítima.

L’edifici de l’Òpera, inaugurat el 2008, és l’estendard del canvi. Està signat per l’estudi arquitectònic Snøhetta, el mateix que va fer la Biblioteca d’Alexandria, i està inspirat en un immens bloc de gel que sura inclinat sobre el mar. Els seus 38.500 metres quadrats, recoberts amb marbre de Carrara, són una gran taca blanca que il·lumina la ciutat.

Per fer companyia a l’Òpera s’estan construint al front marítim uns quants edificis que acolliran més institucions culturals. De manera que es pot dir que, com va passar a Barcelona arran dels Jocs del 92, Oslo s’està obrint al mar després de molts anys de viure d’esquena al seu fiord.

“Aquesta és la idea principal del nou Oslo”, em confirma l’arquitecte Sverre Landmark, implicat en el desenvolupament urbà. “La d’obrir-se al mar”.

I, mentre no para de créixer, Oslo no vol deixar de ser una ciutat verda. Dues terceres parts de la ciutat són espais verds i s’han construït túnels per evitar que el trànsit passi pel centre. El 2019 ja s’ha aprovat que només podran circular pel centre històric les bicicletes i el transport públic. Serà la primera ciutat que gosi fer-ho.

2.- El nou Oslo

Des del turó d’Ekeberg, on es pot arribar en tramvia en un curt trajecte des del centre, es veuen perfectament el fiord i la façana marítima d’Oslo, gairebé a vista d’ocell. Les grues s’han emparat de l’antic port, tant per construir-hi edificis públics com blocs d’apartaments d’alt nivell que no temen encarar-se al fiord. Compten fins i tot amb platges on els noruecs es poden fer la il·lusió que viuen al Mediterrani. Llàstima que el clima nòrdic els hi desmenteix cada dia, però ells confien que això pot canviar amb el canvi climàtic.

La iniciativa privada té molt a veure amb aquest canvi urbà. El Parc d’Escultures que hi ha al turó d’Ekeberg, per exemple, es va inaugurar el setembre del 2013 i es deu a la generositat del milionari Christian Ringnes, que va donar 70 milions de dòlars i va cedir escultures de Rodin, Dalí, Vigeland i molts altres artistes. El 2001 Ringnes, que va fer fortuna venent cervesa, ja havia comprat el restaurant que hi ha al capdamunt del turó. Diuen, per cert, que va ser des d’aquí dalt que Edvard Munch va pintar El crit, el quadre més famós de Noruega.

Passejar pel parc, on les cases tradicionals contrasten amb les escultures modernes, és una delícia. Als peus del mirador queda la zona de Srenga, arran de mar, on els apartaments amb vistes es venen a 10.000 euros el metre quadrat. Més enllà hi ha zones que ja fa anys que estan integrades a la ciutat, com el moll d’Aker Brygge, i al fons la ciutat antiga. De tots els edificis destaca l’Hotel Radisson Blue, el més alt de la capital amb 124 metres, però el nou Oslo no aposta per l’alçada. És cert que hi ha els blocs alts de l’anomenat Codi de Barres, però no es pot dir que siguin gratacels.

Entre els nous edificis que s’estan fent al costat de l’Òpera destaca, al barri de Bjørvika, el futur Museu Munch, obra de l’estudi espanyol Herreros Arquitectos, que està previst que s’inauguri el 2020. Va guanyar el concurs el 2008 amb el projecte anomenat Lambda, però les obres no van començar fins al 2015 a causa d’un debat ciutadà: la gent no veia clar que l’edifici arribés a 55 metres d’altura.

Al costat mateix s’hi està construint la nova i espectacular biblioteca, de l’estudi noruec Atelier Oslo. Tot plegat contribuirà a fer lluir el nou Oslo.

“El principal objectiu d’Oslo, amb aquesta renovació -opina Sverre Landmark-, és construir un entorn internacional propici per als negocis i activitats, en un país amb un elevat nivell de vida”. “Potser algú pot veure les activitats culturals com una estratègia, però per damunt de tot són l’expressió d’una ciutat creativa”, afegeix.

3.- El vell Oslo

Per visitar la ciutat vella, que s’imbricarà amb la nova, s’ha de seguir l’eix que va de l’estació central al Palau Reial, anant pel carrer de vianants de Karl Johan o el de Kristian IV, amb parades a la catedral, el Parlament, el Teatre Nacional, la universitat i el Grand Hotel, on s’allotja cada any el Nobel de la pau i al cafè del qual solia anar el gran dramaturg Henrik Ibsen.

Del Grand Cafè surten unes petjades d’acer, incrustades a la vorera, que s’alternen amb frases famoses de les obres d’Ibsen. Seguint-les s’arriba a la Casa Museu Ibsen, amb vistes als jardins del Palau Reial. Allà, a la casa on va viure els últims onze anys, es pot veure la veneració que senten els noruecs per l’autor d’obres com Casa de nines, Un enemic del poble i Peer Gynt.

L’Ajuntament d’Oslo, en ple centre, és aclaparador, amb dues torres contundents i un interior amb una gran sala de recepcions. Es va inaugurar el 1950 i val la pena dedicar una estona a observar atentament els murals sobre la història i l’essència de Noruega. És aquí on se celebra cada 10 de desembre la cerimònia de lliurament del Nobel de la pau, presidida pels reis de Noruega.

A l’altra banda de l’Ajuntament hi ha el port, una part de la ciutat que no ha canviat gaire. A l’esquerra es veu la fortalesa d’Akershus, de fa set-cents anys, que recorda els vells temps vikings, i a la dreta el Centre Nobel de la Pau, amb exposicions temporals sobre els premiats. Just al darrere s’hi està construint el nou Museu Nacional.

Més enllà, mar endins, hi ha el moll d’Akker Brygge, una part de la ciutat que ja es va planejar als anys 80 i que es pot considerar l’avançada de la nova façana marítima. Aquí hi abunden els bars i restaurants de moda, i al final d’un passeig per a vianants hi ha un museu espectacular i lluminós, el Museu d’Art Modern Astrup Fearnley, obra de l’arquitecte italià Renzo Piano, inaugurat el 2012.

La família Fearnley, que és qui hi ha rere el museu, va fer diners amb el transport marítim i té entre els seus avantpassats el pintor romàntic Thomas Fearnley, tot i que ara prefereixen optar per la modernitat d’Andy Warhol, Jeff Koons, etc.

Darrere del museu hi ha una petita platja i un moll des d’on es pot contemplar la posta de sol sobre el fiord.

4.- Dels vikings al ‘Kon-Tiki’

Per entendre l’essència de Noruega, un país de passat viking abocat al mar, val la pena passejar pels jardins de la fortalesa d’Akershus, al costat mateix del port. És del temps en què Oslo encara es deia Christiania, pel rei Cristià IV. El nom d’Oslo no s’adoptaria fins al 1924, dinou anys després que Noruega assolís la independència de Suècia. I és curiós veure com, al costat de la muralla que protegeix la fortalesa, és ple de cotxes elèctrics connectats als endolls que posa l’Ajuntament.

Passat i futur es donen la mà en aquest indret on tots els cotxes porten una matrícula amb les lletres EL o EK (que identifica els cotxes elèctrics) i no han de pagar ni peatges ni aparcament.

Per continuar aprofundint en l’ànima vikinga s’ha de pujar al ferri que surt del port cap a la península de Bygdøy. Pel camí es té una bona imatge de la façana marítima d’Oslo. Un cop desembarcats a Bygdøy s’ha de caminar per visitar quatre museus imprescindibles. El primer és el Museu Viking, on hi ha tres grans vaixells construïts al segle IX. Són de roure i es van fer servir com a tombes per a membres de la reialesa, enterrats amb tot el que poguessin necessitar a l’altre món.

El Museu Marítim permet veure millor la relació de Noruega amb el mar, amb tot un mostrari de vaixells que il·lustren els canvis en la navegació, però és als museus del Fram i del Kon-Tiki, situats a la punta de la península, on podem trobar les dosis d’èpica més adequades al caràcter aventurer dels noruecs.

El Fram, avarat el 1892, és un dels vaixells estrella de la Noruega moderna. El seu buc era molt arrodonit perquè pogués aguantar la pressió del gel, atès que el van utilitzar Nansen i Amundsen en les seves expedicions als pols; el primer al nord, el segon al sud. Amundsen, per cert, va ser el primer que va arribar al pol Sud, el 1910. Veure avui el vaixell de fusta tancat al museu, i envoltat d’objectes i fotografies que en complementen la interessant història, permet reviure l’aire de les grans expedicions.

El Museu del Kon-Tiki, d’altra banda, permet admirar el rai original, construït amb troncs i joncs pel noruec Thor Heyerdahl, que va gosar navegar del Perú a la Polinèsia el 1947. Heyerdahl, que no havia navegat mai, se’n va sortir i va demostrar que hi podia haver una connexió entre el Perú i els mars del Sud. Les altres aventures de Heyerdahl són també presents en aquest interessant museu que il·lustra la història d’un dels últims aventurers del segle XX.

5.- ‘El crit’ de Munch

Per veure el quadre més famós de Noruega, El crit d’Edvard Munch, s’ha d’anar avui a la Galeria Nacional. Però això canviarà el 2020. Un dels directors actuals, Nils Ohlsen, explica que “aquesta galeria es va fer fa uns cent anys, quan Noruega era un país pobre, però ara s’està construint un nou museu vora el mar on s’ajuntaran quatre museus actuals”.

A la Galeria Nacional s’hi exposen quadres de Cézanne, Gauguin, Picasso, Renoir i de molts altres artistes de fama internacional, però no hi ha cap dubte que l’estrella és Munch, un pintor expressionista que va viure entre el 1863 i el 1944. Va deixar a la ciutat un total de 28.000 pintures, gravats, fotografies, escultures i dibuixos, a més de la biblioteca i l’arxiu personals.

Però és un fet que els turistes no volen veure tota l’obra de Munch, sinó el seu quadre El crit. “A l’estiu arriben a venir a la galeria fins a cinquanta autocars diaris”, em comenta Ohlsen. “Tots els turistes que venen a Noruega volen veure El crit, fins i tot els que no estan gens interessats en l’art. Deu ser perquè és un quadre que resumeix les pors de tothom. L’admira gent de tot el món i alguns fins i tot ploren quan el veuen. Però a nosaltres ens interessa explicar que Munch no estava sol. Hi havia un moviment artístic molt important a l’època, però la gent es pensa que va sortir del no res”.

La visita a la Galeria Nacional es pot completar amb la del vell Museu Munch, situat a l’altra punta de la ciutat, al barri obrer de Tøyen. Allà queda clar que Munch no era un pintor d’un sol quadre. Per cert, hi ha quatre versions d’ El crit, un quadre que va ser robat de la Galeria Nacional el 1994. Els lladres, després de deixar un missatge que deia “Gràcies per les pèssimes mesures de seguretat”, van demanar un rescat d’un milió de dòlars. Al final la policia el va trobar i no es va haver de pagar. El 2004 el van tornar a robar, però el van trobar dos anys més tard.

Al nou Museu Munch, el que s’inaugurarà el 2020 al costat de l’Òpera, els seus quadres lluiran molt més, i les mesures de seguretat seran més bones. “El museu tindrà nou nivells”, explica l’arquitecte Juan Herreros, autor del projecte. “Quan pugi, el visitant recorrerà la història de la ciutat a través de les vistes. Com que la vida de Munch és paral·lela al desenvolupament d’Oslo, la visita es convertirà en una celebració de la relació entre l’art i la ciutat”.

6.- El Parc Vigeland i els barris

El més famós dels espais verds d’Oslo és el Parc Vigeland, que atrau molts visitants. Ocupa 32 hectàrees i està enjardinat a la francesa i ple a vessar d’escultures. Es va inaugurar el 1948, cinc anys després de la mort de l’escultor August Vigeland (1869-1943), que el va dissenyar i en va fer totes les escultures.

Passejant pel parc criden l’atenció les obres de bronze de la Font, que representen les diferents etapes de la vida, el monòlit de disset metres d’altura que hi ha al lloc més alt, amb 121 escultures de cossos nus amuntegats, i estàtues puntuals com la del Nen enrabiat ( Sinnataggen ) i la Dona amb els cabells al vent, que són les preferides dels noruecs.

Vigeland és una de les grans atraccions de l’Oslo del passat, però els joves noruecs prefereixen avui concentrar-se en altres barris. Com el de Grünerløkka, una zona d’estudiants que s’ha convertit en un barri creatiu, ple de botigues a l’última moda, mercadets de segona mà i bars i restaurants per a hipsters.

Una altra zona de moda entre els joves és la de la plaça Youngstorget i els carrers adjacents, molt a prop del centre històric. Allà, al costat de la seu del Partit dels Treballadors, hi ha la Kulturhuset, un local interessant ple de joves alternatius, amb diferents sales on pots fer una cervesa, menjar alguna cosa, jugar a billar, assistir a una projecció de cinema o aplaudir una actuació musical o teatral.

Molt a prop hi ha la llibreria Eldorado, amb una bona secció de llibres en anglès, igual que Tronsmo i la Norli que hi ha prop de la universitat. Totes demostren el gust per la lectura dels noruecs, que últimament ofereixen autors tan interessants com Karl Ove Knausgård i, en l’apartat de novel·la negra, Jo Nesbø.

La gastronomia, per cert, és un altre dels punts forts del nou Oslo. Per tastar les especialitats noruegues, entre les quals destaquen la sopa de peix, el salmó i el brunost, un formatge dolç de color marró, es pot anar al Mathallen, un antic mercat renovat del barri de Vulkan on hi ha, entre les parades tradicionals, uns quants restaurants informals. És una bona imatge del nou Oslo que ve. 

stats