Operació dormir a l’aire lliure

Durant el mes d’agost ens relaxem a l’hora de vestir-nos i de menjar, però també de dormir, missió impossible quan les temperatures són tan altes. El bivac és una manera de convertir l’hàbit d’estirar-se al llit en una activitat diferent i divertida i, a més, de dormir una mica més fresc. Són molts els que somien tenir un terrat per estirar-s’hi amb qualsevol acomodació sota l’esquena o endinsar-se en els boscos per passar una nit al ras tractant d’atreure les primeres gotes de la rosada. Aquesta pràctica tan antiga, i que només requereix el senzill gest d’estirar-se, és avui en dia tot un embolic normatiu que fa venir son. Per estirar-se en qualsevol indret a dormir, sigui al ras o sigui fent acampada lliure –la normativa no fa distincions–, és necessari tenir diversos permisos.

Des del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat expliquen que qualsevol pernoctació al ras o amb tenda exigeix tres tipus d’autorització: de la propietat del terreny, de l’ajuntament del municipi i de l’òrgan gestor –en cas de ser un espai natural protegit–. És a dir, si algú vol dormir enmig d’un parc natural o en una muntanya, i fer-ho dins de la normativa vigent, haurà de sol·licitar aquests permisos. Malgrat tot, el decret que regula la pernoctació a l’aire lliure dona la competència als ajuntaments en la matèria, de manera que l’acampada lliure ha de ser regulada per cada consistori cas per cas i l’interessat ha de demanar les autoritzacions corresponents. Si, a més, hi ha menors involucrats, encara són més complicades les exigències per tenir concedida aquesta autorització. Com que cada ajuntament determina en quins llocs del municipi i en quines condicions es pot pernoctar a la fresca, no és tan evident on i com un pot posar-se a dormir, cosa que fa que es necessiti molta planificació prèvia per demanar els permisos necessaris. De fet, tota aquesta complicació normativa treu a l’acte de dormir al ras tota l’espontaneïtat que té. Per exemple, l’Ajuntament de Barcelona té una ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència que prohibeix dormir de dia i de nit a les vies i espais públics “llevat d’autoritzacions per a llocs concrets”.

Ni en parcs naturals ni en platges

El mateix succeeix amb els espais naturals protegits, ja que cadascun té la seva normativa i és necessari informar-se prèviament de les condicions de cada indret i demanar els corresponents permisos. A més, aquests entorns són contraris a popularitzar determinades zones per passar-hi la nit al ras, i les autoritzacions es tramiten cas per cas. Pel que fa a les platges, des del departament expliquen que la normativa considera que “es poden trobar altres llocs on pernoctar que no sigui el domini públic marítim o terrestre” i, per tant, no s’empara legalment la pernoctació en cap de les platges catalanes.

Avesat en la matèria, el vicepresident de la Unió Caravanista de Catalunya, Xavier Agustí Viso, detalla que la pernoctació a l’aire lliure “és vàlida només per a muntanyencs i no està a l’abast del públic en general”, i avisa que oficialment només està permesa en càmpings i zones d’acampada. “L’acampada lliure pot tenir perills derivats de la situació de vulnerabilitat a què un s’exposa, com robatoris, molèsties i animals”, explica. Malgrat tot, apunta com a avantatge el fet de gaudir de franc de la natura.

Amb sensació d’aire lliure

Com que resulta força complicat fer un bivac en qualsevol indret, una alternativa és passar la nit en llocs que simulin dormir al ras, tot i que la majoria són espais privats amb preus força elevats, sobretot si ho comparem amb fer un bivac a la natura, que és gratuït. Per exemple, una opció són les Cabanes als Arbres a Sant Hilari Sacalm, que, si bé no tenen una pernoctació al ras, sí que situen el client al bell mig del bosc i ofereixen una total connexió amb la natura. La responsable de l’hotel, Ariane Esteller, destaca que les cabanes no tenen electricitat ni aigua corrent i dormir-hi és com un somni d’infantesa. “Aquesta connexió amb la natura, però, és a través d’un sostre i no a la intempèrie, ja que els adults volem fer realitat somnis però amb unes necessitats bàsiques cobertes, com no passar fred i sentir-nos protegits”, exposa.

Amb vistes als estels però no ben bé al ras, també trobem l’Hotel Mil Estrelles de Cornellà del Terri, que proposa dormir dins unes bombolles integrades a la natura. La seva directora, Núria de Ros, explica que les bombolles permeten una “connexió fantàstica amb la parella sota els elements”. Les cabanes no són descobertes per protegir els clients i alhora permetre’ls gaudir de l’experiència en qualsevol època de l’any. “És aprofitar la part bona de ser a l’aire lliure, però amb comoditat”, explica.

Per als que passen l’agost a Barcelona, les opcions de bivac es redueixen encara més. La primera possibilitat és llogar una terrassa de la mà d’Atiko.co, plataforma a través de la qual, tirant de l’economia col·laborativa, diverses persones lloguen el seu terrat privat. Tot i així, des de la companyia expliquen que els lloguers són diürns, fins a les 23 h, de manera que no s’hi pot passar la nit. Una segona opció pot ser llogar un pis amb un bon terrat a la ciutat per poder tenir l’opció de dormir sota els estels, però no és tan fàcil, ja que des de la plataforma Airbnb expliquen que no hi ha cap filtre per poder escollir només entre allotjaments amb terrat. El propòsit de dormir a la fresca sembla tota una proesa; sempre quedarà, però, l’oferta hotelera o, com a últim recurs, la casa d’un bon amic que ens obri les portes del seu meravellós terrat.