Operació acceptar el teu propi cos

BarcelonaMònika Jiménez, doctora en comunicació audiovisual i professora de publicitat i relacions públiques a la UPF, dispara: “L’operació biquini és una de les campanyes publicitàries més potents que hi ha. Des del mes de gener ja ens està matxacant. És com pluja fina que a poc a poc anem interioritzant”. Que si cremes reductores, productes desnatats i sense sucre, ofertes en gimnasos, dietes exprés... “La pressió publicitària és molt bèstia i, al contrari del que pugui semblar, no és casual, està molt ben pensada”. Segons aquesta experta, la campanya té molta incidència perquè juga amb les nostres inseguretats. “Es fan estudis qualitatius, focus groups i moltes proves per saber què preocupa a la gent. Hi ha un treball molt minuciós al darrere. Des de l’envàs que s’utilitza fins als colors, passant per la tipografia... Tot està pensat per arribar a les emocions del consumidor”, explica Jiménez. “El que et venen no és només un producte, sinó un somni”.

Per la seva banda, Eva Toro, psicòloga clínica del Gabinet Col·lectiu Galton, opina que aquesta pressió ens col·loca en una situació de risc. “Durant tot l’any rebem missatges que ens diuen que les dones hem d’estar primes i els homes forts, però en aquesta època de l’any, com que el nostre cos està més exposat, la pressió s’intensifica molt més -diu Toro-. Ens venen un ideal que és impossible d’assolir i això debilita la nostra autoestima”. Segons aquesta psicòloga, l’operació biquini està camuflant el discurs de la bellesa en el de la salut i això és molt perillós. “Ens estan dient que ens hem d’aprimar molt en molt poc temps, i això pot portar a fer una dieta molt poc saludable -argumenta-. Canviar l’alimentació té conseqüències i, si no es fa de manera controlada, pot acabar produint ansietat, estrès, pensaments obsessius amb el menjar i, a llarg termini, pot derivar en una depressió o en un trastorn alimentari”. No només no és recomanable, sinó que és contraproduent, assegura Toro. “És el contrari del que hem de fer per estar sans. L’ideal de bellesa que hi ha ara no té res a veure amb la salut”.

Una campanya per a dones?

Per què es diu operació biquini i no operació banyador? ¿Potser és que la campanya està enfocada només a elles? “En gran part, sí. La majoria de productes són per a les dones i, per tant, hi té més incidència”, diu Toro. I, dins el col·lectiu femení, qui més en pateix els efectes són les adolescents. “Són les més vulnerables. Estan en ple canvi hormonal i tenen una fixació en el cos molt més gran. Volen agradar més. Amb 40 anys és més fàcil que ja tinguis eines per afrontar-ho”. Tot i que en un percentatge encara molt més baix, l’operació biquini també afecta els homes. “Ells, en comptes d’estar prims, potser volen tenir més múscul i comencen a fer moltes hores de gimnàs”, afegeix Toro.

Jiménez hi està d’acord. “El cos de la dona segueix estant molt més retocat i allunyat de la realitat. No només en la publicitat, també en les pel·lícules, les sèries... Hem convertit el cos en un objecte que s’emmiralla en una imatge irreal”, exposa Jiménez.

Promoure el pensament crític

Segons aquesta experta en comunicació, no podem quedar-nos de braços plegats esperant que canviï la publicitat, perquè no ho farà. “Sovint la publicitat és perversa i molt contradictòria. Mou massa diners i té massa inversors al darrere. A més, hem de ser conscients que la publicitat no mira a favor nostre i no té una funció social, l’únic que vol és vendre’ns un producte -exposa-. L’important és tenir eines per saber-ne fer un bon ús i potenciar el pensament crític ja des de les escoles”.

De fet, Jiménez ja està treballant en aquesta línia coordinant el projecte Mediacorp, una investigació liderada per universitats públiques espanyoles -amb la col·laboració de la Fundació Imatge i Autoestima i l’Associació en Defensa de l’Atenció a l’Anorèxia Nerviosa i la Bulímia-. “Treballem en el desenvolupament de la plataforma ¡Mi cuerpo me gusta! amb l’objectiu de donar eines als nens i nenes perquè comprenguin millor la publicitat i la seva relació amb la imatge corporal”. La professional explica que treballen amb nens des dels 6 anys. “Analitzem quina publicitat miren els nens i nenes i com els incideix. Fem xerrades per a alumnes, pares i també professors. L’objectiu és fer entendre als nens que el que veuen sovint no és real i que el que vol la publicitat és vendre -diu Jiménez-. Queden impressionats quan els ensenyem com canvia un cos abans de ser retocat i després”.

Algunes escoles i instituts també han començat a tirar endavant iniciatives per educar els més joves en la publicitat. És el cas, per exemple, de les Escolàpies El Masnou, que, des de fa sis anys, està tirant endavant el Projecte Home. “És un programa dirigit a alumnes de secundària, pares, mares i professorat, i té com a objectiu donar eines als adolescents perquè puguin ser crítics i no es deixin influenciar. Treballem molt l’autoestima”, explica Mercè Rovira, professora d’aquest centre. “En aquesta edat són molt vulnerables. Es preocupen molt per la imatge i estan molt pendents que els acceptin els altres. Per agradar sovint s’apunten al carro del que fa tothom i és important poder-te’n desmarcar quan una cosa no t’agrada”.

“També s’estan començant a fer coses a nivell institucional”, diu Jiménez. Per exemple, hi ha ciutats europees que estan començant a regular la publicitat: algunes poblacions de Noruega han prohibit els anuncis que contribueixen a crear una imatge negativa del cos i a Londres, des de fa un any, també s’ha prohibit la publicitat en què apareixen cossos massa prims o musculosos -precisament arran d’una polèmica per un anunci que incitava a l’operació biquini-. A més, hi ha cares conegudes que s’han rebel·lat contra aquesta tirania. L’últim cas va ser el d’Inma Cuesta, que va penjar al seu compte d’Instagram una foto d’ella abans i després de ser retocada. “Quan no et reconeixes a tu mateixa”, deia a la imatge. “Però serà una feina a llarg termini -diu Jiménez-. La pressió exercida per l’altre costat és molt forta”.