“No ens guanyaran, no ens dividiran”

Ripoll“He hagut de sortir de tots els grups de WhatsApp perquè em va arribar una fotografia meva i de la meva xicota amb el cartell de terroristes”, lamenta un dels veïns musulmans de Ripoll, que prefereix no dir el seu nom perquè és familiar de dos dels joves que van cometre l’atemptat. No és una situació aïllada, a Ripoll, el municipi d’11.000 habitants on vivien pràcticament tots els membres del grup terrorista que va perpetrar els atacs a Barcelona i Cambrils i on, si fa no fa, es coneix tothom.

Aquest cap de setmana, molts veïns del municipi s’han mirat de reüll preguntant-se si el del costat podria ser un altre terrorista. I alguns musulmans han patit discriminacions perquè n’hi ha que els posen tots en el mateix sac. “Ahir van escopir a la meva cosina de 13 anys perquè anava amb el mocador”, va denunciar. Tant és així que alguns familiars dels autors de l’atemptat han perdut la feina i es plantegen marxar del poble perquè no creuen que puguin recuperar la normalitat. “[Els terroristes] No només han deixat víctimes mortals, també han destrossat la vida de les seves famílies per sempre”, va destacar capcot.

Per frenar les actituds discriminatòries, quatre dies després dels atemptats l’Ajuntament de Ripoll es va reunir amb diferents departaments de la Generalitat per consensuar mesures i accions que evitin la fractura social i permetin recuperar la convivència que hi havia fins ara al poble. “Si deixem que aparegui la divisió i l’odi, estarem donant l’èxit a la jihad”, va destacar ahir l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell. Per evitar-ho, l’Ajuntament ha convocat una manifestació dissabte sota el lema “Ripoll per la pau, un pas endavant”, que servirà per condemnar els atemptats terroristes i fomentar la cohesió social.

A més, amb l’objectiu d’ajudar els ciutadans a superar el dol i la ràbia, el Consorci de Benestar Social del Ripollès oferirà un servei d’atenció psicològica als veïns que ho necessitin. Demà es reuniran totes les entitats ripolleses per mirar quines accions es poden engegar per apaivagar les petites guspires racistes i xenòfobes que han començat a aparèixer. Així mateix, quan comenci el curs escolar es farà una formació específica a les escoles i instituts per tractar els alumnes que eren amics dels terroristes i la resta d’estudiants.

La Generalitat ha ofert el suport institucional i econòmic per aplicar les diferents accions i en les pròximes setmanes redactarà un full de ruta amb mesures que engegarà a mitjà i llarg termini. “No ens guanyaran la partida, no ens dividiran”, va deixar clar el secretari d’Igualtat, Oriol Amorós.

Però això no serà una tasca fàcil. Ningú entén com uns àngels han passat a ser uns monstres. Tot el poble assegura que els joves que van cometre els atemptats eren “molt bons nanos i molt amables”, i ningú troba una explicació lògica que justifiqui el seu comportament.

La setmana passada van cometre una atrocitat que, a més d’una ferida inesborrable, ha deixat una sensació de por i desconfiança entre els veïns musulmans i bona part de la resta. Un sentiment que a la capital del Ripollès s’accentua més perquè la població ha conviscut amb uns nois que s’han convertit en terroristes sense que ningú se n’adonés. Molts ara se senten traïts i decebuts i miren amb recel el veí del costat.

Disparitat d’opinions veïnals

Joan Bronsoms, veí de Ripoll, va reconèixer que alguns veïns estan aprofitant els atemptats per escampar consignes racistes contra els musulmans, però ell és de l’opinió que “és molt injust, perquè no tots els musulmans són iguals”. La veïna Irene Paiet, en canvi, creu que l’atac demostra que “no es pot deixar entrar immigrants que no siguin hispanoparlants perquè algun dia sortirem tots volant”. Mounir Laghmiri ho nega: “La religió no hi té res a veure, som musulmans però mai acceptarem que això passi: va contra l’islam matar persones”. Laghmiri també ha notat com molts veïns parlen d’amagat d’ell i els que abans el saludaven amablement ara li giren la cara quan el veuen passar, remugant entre dents paraules que prefereix no sentir.

La comunitat musulmana es va concentrar davant de l’Ajuntament dissabte i diumenge per condemnar els atemptats i donar suport a les víctimes, però molt pocs veïns no musulmans s’hi van afegir. I mentre cridaven “No en nom meu”, un home es preguntava: “I ara ens hem de creure aquesta gent després del mal que ens han fet?” Una mostra que els recels i la desconfiança han obert noves ferides que costaran de tancar.