Miquel Llabrés té 83 anys i només entrar a l’aula Magna de l’IES Ramon Llull identificà al moment el banc que ocupà els vuit anys que anà a l’institut. “Sèiem per ordre de nota i jo era el tercer”, explicà amb orgull davant altres exalumnes, famílies senceres i joves que, actualment, cursen ESO o Batxillerat a l’institut de Secundària. Entre l’alegria de reconèixer un espai que fou quotidià en la joventut, la nostàlgia d’uns anys que sempre es recorden com els millors, les anècdotes brollaven davant el públic, sorprès i divertit pel nivell de detall de la memòria prodigiosa i el sentit de l’humor intacte d’aquell jove de 83 anys en qui, per art de màgia, es convertí Miquel Llabrés dijous vespre.
“Don Bartomeu Bosch era el director, i un any uns d’un altre curs li foradaren el calaix de les notes”, explica. La polissonada va costar a la classe de Llabrés acabar el que quedava de curs agenollats. Reivindicaren la seva innocència davant el bisbe i tot!
