Publicitat
Publicitat

CIÈNCIA

Mèxic, Israel i Polònia estan interessats a invertir en el sincrotró Alba

L’estructura científica no perillaria en cas d’independència

És la principal estructura científica de Catalunya i una de les instal·lacions de recerca més importants de tot l’Estat. Just al costat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a Cerdanyola del Vallès, es va inaugurar el 2010 l’únic accelerador de partícules d’Espanya, amb l’objectiu de ser un centre de referència al sud d’Europa. Cinc anys després, aquest supermicroscopi que permet analitzar els detalls d’estructures moleculars no s’escapa del debat sobiranista: si Catalunya fos un estat independent, el sincrotró Alba podria passar a ser un centre participat per diversos països. Així ho va indicar ahir el cap de R+D i mesures magnètiques de la instal·lació i cap del comitè d’empresa, Josep Capmany, a la Universitat Catalana d’Estiu.

Ara per ara, el sincrotró està finançat al 50% entre l’Estat i la Generalitat a través d’un consorci, però la seva continuïtat no perilla en cas d’independència. De fet, Capmany va explicar que hi ha contactes amb Mèxic, Israel i Polònia perquè financin una part de la instal·lació per entrenar els seus científics. La via internacional -un model que ja aplica el sincrotró de Suïssa- podria assegurar el finançament de la instal·lació al marge de les negociacions entre Estat i Generalitat pel repartiment d’actius i passius en cas d’independència.

Aquesta no és l’única sortida per al sincrotró Alba. Es podria mantenir el consorci format ara entre la Generalitat i l’Estat; que Espanya es quedés amb el 100% de la gestió de la instal·lació i llogués el centre a Catalunya; o fins i tot que la Generalitat en fos l’única propietària. Ara bé, a “nivell oficial” ni tan sols s’ha previst quina opció seria la més adient.

Sigui quina sigui, tant Josep Capmany com Enric Claverol, de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, van avisar que per mantenir el sincrotró és indispensable la inversió pública. Dels 16 milions d’euros que val cada any -construir-lo va suposar una inversió de 201 milions-, només 300.000 euros van procedir de fons privats. A més, ara funciona al 30% de la seva capacitat i es necessita una inversió de 32 milions per arribar al 50%, uns diners que no estan previstos als pressupostos de Catalunya ni als de l’Estat. Per reivindicar-se, Capmany va comparar aquests diners amb els 95 milions que va costar el fitxatge de Neymar.

Uns 2.500 experiments en quatre anys

L’accelerador de partícules ha dut a terme uns 2.500 experiments des que va entrar en funcionament el 2011. El sincrotró funciona com una “fàbrica de llum” que serveix per investigar com estan fets els materials. Com ho fa? En accelerar-se, les partícules generen raigs X un bilió de vegades més brillants que la llum del sol, que funcionen com un microscopi per veure les estructures moleculars de qualsevol material. En definitiva, com diu el lema de la instal·lació, “fer visible el que és invisible”. Un 20% dels 200 treballadors del centre són estrangers.