Publicitat
Publicitat

EDUCACIÓ

Menys alumnes a estudis superiors, però més ocupats

Balears s’encalla en tots els rànquings educatius: més abandonament, més repetidors i menys graduats

Cada vegada que es tracta d’analitzar dades del sector educatiu a les Illes Balears, la conclusió és similar: la comunitat autònoma se situa -normalment- a la cua dels èxits. Aquest pic, ha estat la publicació a l’estiu dels indicadors estatals d’educació per part del ministeri competent d’aquesta àrea. Les hipòtesis, de cada vegada més comunes, es confirmen amb més seguretat.

És el cas, per exemple, del nombre d’alumnes escolaritzats en educació superior. Al curs 2014/2015 -les darreres dades a què fa referència l’informe del 2017-, entre els estudiants de 18 anys la xifra se situava a l’11,9% a les Illes. És a dir, un de cada deu. Una dada que dista de la mitjana a l’Estat, que es troba en el 31,6%. Entre els 19, 20 i 21 anys, aquest nombre a Balears envolta el 15%, mentre que a Espanya també creix (se situa al voltant d’un 37%). Als 24 anys, per exemple, tot i que les xifres són més baixes (8,3% vs. 19,3%), la diferència percentual es manté. Si es miren els darrers anys, l’evolució no ha estat gaire gran. Això sí, si es posa l’ull a fa 10 anys (curs 2005/2006), el nombre d’escolaritzats en educació superior ha augmentat uns dos punts.

La tendència a abandonar els estudis a les Balears és un dels factors més importants a l’hora d’explicar resultats acadèmics. Aquest mateix informe destaca que el 26,8% de les persones de 18 a 24 anys van abandonar prematurament l’educació i la formació. És la comunitat amb l’índex més alt. La mitjana de l’Estat és del 19% i a comunitats com el País Basc (7,9%) o Cantàbria (8,6%) la diferència és molt major. A les Balears, en concret, també es nota molta distància entre homes i dones. Si bé el 34,9% dels homes abandona els estudis de manera prematura, en el cas d’elles ‘només’ ho fa un 18,1%. L’objectiu de la Unió Europea per al 2020 és que la xifra se situï per davall del 10%, uns resultats dels quals Balears es troba força lluny. A Europa, només 11 països se situen per sobre d’aquesta línia -Espanya és el segon més alt, per darrere de Malta i just per davant de Romania-. Per aquest motiu, l’Estat s’ha proposat que es redueixi per davall del 15%.

Alguns actors educatius consideren que aquesta tendència, sobretot a les Illes, és deguda al model turístic, que convida a deixar els estudis davant el fort oferiment de llocs de treball i les facilitats per accedir-hi, encara que amb sous i contractes més precaris.

Alguna bona notícia

Amb tot, una de les bones notícies que tenen les Illes, extretes de l’informe del Ministeri, és que la taxa de població activa -entre 25 i 64 anys- que té educació superior és de les més altes de l’Estat, només per darrera de La Rioja (92,2%) i Catalunya (92,4%). En concret, se situa en el 91,5%. Una de les altres evidències que se n’extreuen és que les taxes d’activitat són més elevades entre aquells que tenen estudis superiors, en comparació amb les persones que han completat, com a màxim, la primera etapa d’educació secundària. A la Unió Europea, la taxa d’activitat entre la població amb estudis superiors és del 92,5% entre els homes i del 86% entre les dones. Es detecta una escletxa de gènere important, que repeteix el patró a l’estat espanyol, ja que a totes les comunitats autònomes els homes estan més actius que les dones.

Pel que fa a les taxes de gent desocupada, a Balears entre els 25 i els 64 anys és del 6,4%. Només una dècima per sota de La Rioja, que lidera el rànquing. Per exemple, a Andalusia -la pitjor comunitat, en aquest sentit- els nombres se situen en un 16,6%. Això sí, es detecta que entre els més joves la dificultat per accedir a un lloc de feina és bastant més elevada.

L’FP fluixeja

Una de les altres dades en què Balears se situa a la cua és en la Formació Professional de Grau Superior. La taxa bruta de titulació és del 13,6%, 15 punts percentuals per davall de la mitjana estatal. Al País Basc és on més importància es dona a aquest tipus de formació. Si més no, això és el que les xifres fan entendre, ja que els titulats són un 45,8%. La Conselleria d’Educació impulsa una sèrie de mesures per encaminar les Illes cap a l’èxit educatiu. Una és fer que es valori la Formació Professional. Es vol trencar l’estigma i demostrar les possibilitats formatives i d’accés a un lloc de feina que hi ha al darrere d’aquesta etapa.

Pel que fa a una qüestió polèmica, políticament i socialment, a Balears com cursar una segona llengua estrangera, les Illes són, de fet, una de les comunitats on menys estudiants ho fan. A ESO el percentatge és d’un 23,2%, per darrere, per exemple, de Galícia, que se situa al 68,5%. A Batxillerat, un 12,1%. Madrid i el País Basc són les úniques comunitats que s’hi situen per darrere.

Repetir curs és una altra de les qüestions centrals en relació amb l’anàlisi de l’èxit educatiu. El Ministeri recull que les Illes tenen unes xifres que es podrien considerar altes. Per exemple, a segon de Primària, repeteix un 5,9% dels alumnes, 1,4 punts més que la mitjana estatal. A sisè de Primària la diferència es rebaixa a la meitat, ja que els repetidors de l’Estat són el 4%, mentre que a les Illes és del 4,7%. Pel que fa a l’ESO, el primer curs és el que presenta més complicacions. Repeteix el 13,3% dels estudiants.

Tot i això, el Ministeri analitza que entre els cursos 2009/2010 i 2014/2015 es produeix un descens del percentatge de repetidors en tots els nivells d’educació obligatòria. Balears, a sisè curs, és la comunitat on es va registrar més disminució de repeticions (un 2,2%), per darrere d’Aragó (3,3%).

Graduats en ESO

Pel que fa a l’evolució de la taxa bruta de graduats en ESO, Balears presenta xifres per sota de la mitjana estatal. Aquesta se situa en el 69,8% el curs 2004/2005, mentre que a les Illes el resultat és del 64,6%. No és la pitjor comunitat, ja que a Andalusia és del 64,2%, al País Valencià del 63,7%, a Melilla del 59,4% i a Ceuta del 50%.

Ara, al curs 2014/2015 no ha canviat gaire. Si bé Ceuta ha augmentat en 11 punts, com Catalunya o Andalusia, per exemple, a Balears només s’ha incrementat en un 4,4%. A més, si tenim en compte els graduats en Batxillerat i Formació Professional de grau mitjà -la segona etapa d’Educació Secundària-, es nota una diferència gran entre homes i dones. Balears presenta xifres totals semblants a Melilla o Ceuta, amb un 41%. Els homes són un 33,8%, mentre que de dones són un 48,8%.

Balears continua afrontant reptes per a la millora de l’educació. Des del Govern s’insisteix que la LOMQE no és la millor llei per dur-los a terme, però totes les comunitats tenen les mateixes condicions. El pla d’èxit educatiu proposat pretén rebaixar mals efectes.