Manel Esteller: “D’aquí 20 anys el 80% dels càncers es podran curar”

BarcelonaTreballa els diumenges perquè diu que així pot “pensar més lliurement que els dilluns”. Acaba de publicar l’enciclopèdia de l’epigenètica dels tumors humans a Cell, un manual que podran consultar experts de tot el món. Més enllà del Premi Internacional Catalunya, des de fa uns mesos és Premi Nacional de recerca i al setembre rebrà la Medalla d’Or del Parlament.

¿Els científics tenen el reconeixement que es mereixen?

Hi ha hagut un canvi. Abans eren molt desconeguts. Passem de Fleming, Pasteur i Cajal a un desert on els científics no són reconeguts. Ara van fent forat en els mitjans de comunicació, on hi hauria d’haver sempre una secció de ciència.

Va estudiar a Escòcia i als EUA, però finalment treballa a Catalunya. És un bon país per a la recerca?

Catalunya encara és un molt bon lloc per a la recerca, per la formació universitària i per la llarga tradició en biomedicina: Barraquer, Puigvert... Encara estem en una posició privilegiada al sud d’Europa.

Captem i retenim prou talent?

Hem tingut una època bona, del 2001 al 2008, on vam ser capaços de captar talent, estrangers que van venir a treballar a casa nostra. Ara, des del 2008 fins al 2016, el que fem és intentar mantenir-los, que no se’n vagin. S’ha frenat l’arribada d’investigadors estrangers, perquè senten parlar malament de l’economia espanyola i diuen: “¿Com he d’anar a fer experiments si no poden ni pagar la llum?”

¿El càncer es convertirà en una malaltia crònica?

Es cura en un 60% dels casos. El problema és el 40% restant, que no es cura en cap cas. Quan parlem de càncer, parlem de més de 50 tipus diferents de tumors. De càncers freqüents com el de pulmó encara en curem pocs. I hi ha tumors estranys com el de pàncrees o el de cervell, dels quals no en curem gairebé cap: hem d’intentar curar-ne un percentatge raonable. Hem passat de no curar-ne cap a curar-ne la majoria.

Arribarem a eradicar-lo?

Les dades ens diuen que cada any es curen un 2,5% més de casos. Per tant, d’aquí 20 anys podríem tenir un 80% de casos que sobreviuran. Però és només una projecció.

Quin percentatge del càncer és genètic i quin és ambiental?

Els càncers hereditaris només són un 10% dels tumors, el 90% restant són esporàdics, sorgeixen per altres causes. Una pot ser, simplement, que vivim més temps. Una altra pot ser ambiental externa, com ara el tabac. La majoria dels tumors són genètics perquè s’altera el genoma, però també són epigenètics perquè hi ha marques químiques que s’afegeixen i l’alteren.

Quines són aquestes marques químiques?

La principal causa d’alteració externa que provoca càncer -un de cada tres tumors al món-és el tabac: pulmó, gola o llengua i bufeta, perquè per la bufeta s’eliminen els tòxics del tabac. A part d’això hi ha altres factors, com l’exposició al sol o la contaminació atmosfèrica.

I la dieta?

És difícil de valorar, perquè la gent menja de tot. Sí que sabem que abandonar la dieta mediterrània per altres de més riques en greixos o en carn vermella s’associa al càncer de còlon.

¿Vostè creu en els superaliments tipus la cúrcuma?

Jo no crec en superaliments, crec en una alimentació variada. Els humans són omnívors per definició.

¿El càncer de pulmó és més freqüent en dones que el de mama?

El càncer de mama és més específic de les dones. A l’estat espanyol ara està augmentant molt el càncer de pulmó femení perquè són les dones que van començar a fumar durant la Transició, i el tabac triga entre 25 i 30 anys a fer efecte. També es parla més de càncer de mama perquè es cura, en canvi el de pulmó no.

¿El càncer de pulmó és més mortífer en les dones?

El de pulmó és més mortífer que el de mama. Passats 5 anys, només un 20% dels pacients estaran vius. En canvi, en el cas del càncer de mama, al cap de 5 anys el 80% estan vives.

Vostè també ha descobert amb l’epigenètica que hi ha uns gens que causen la demència.

Les tres malalties del món occidental associades a mortalitat són el càncer, la cardiovascular i la demència. Totes tres són malalties causades per alteracions del material genètic, ja sigui per mutacions o modificacions químiques que regulen aquests gens, que a vegades es comparteixen. Per exemple, un gen que ajuda a fer créixer un tumor, de manera inversa pot inhibir que una neurona faci el seu treball.

Tots tindrem càncer?

Una de cada tres dones tindrà un càncer, però la majoria sobreviuran. No vol dir que una de cada tres morirà de càncer, perquè alguns seran molt petits i ni es detectaran, com els de coll d’úter, que s’extirpen a l’examen ginecològic.

I en el cas dels homes?

Gairebé un de cada dos tindrà un càncer. Ara bé, la dona està adquirint els hàbits tòxics que tradicionalment tenia l’home.