Publicitat
Publicitat

Mireia Miró: "La salsa de la muntanya no és anar-hi a fer un pícnic o a passejar al llac"


El nom de Mireia Miró (31-07-1988) sona cada vegada amb més força en el món de l'esquí de muntanya, en què la catalana no deixa d'acumular èxits i elogis. Des de fa tres anys es dedica professionalment a un esport que l'apassiona. Somriu sempre, i més quan algú la compara amb Kilian Jornet, amb qui comparteix amistat i no pocs entrenaments.

Mireia, la teva temporada és brillant, però no sé quin regust t'ha deixat l'abandonament final a la Mezzalama.

La valoració de la temporada és molt positiva. Tenia moltes ganes de guanyar la Mezzalama, que és una cursa que es fa cada dos anys i que tanca la temporada. Tenia molta importància per a mi, però em vaig veure obligada a abandonar perquè una de les meves companyes no es va trobar bé. Em va deixar un mal regust de boca perquè era una cursa que feia dos anys que esperava.

Són tres anys competint com a professional. ¿Has aconseguit la regularitat que buscaves?

Des que vaig deixar d'estudiar i vaig passar a ser professional he demostrat que puc competir al màxim nivell. M'he mantingut sempre en les primeres posicions i això per a una esportista és molt important, perquè el que més costa és mantenir-se.

Victòries a la Gran Course, podis a la Copa del Món, plata als Mundials, bronze als Sky Games, campiona d'Espanya... ¿Amb quin èxit et quedes?

La competició és la cirereta del pastís i el pastís és el camí que he fet per arribar-hi. Em quedo amb el camí, amb tot el que m'ha anat passant abans de les competicions. M'agrada viure l'ambient i compartir experiències amb la gent. La competició m'agrada, però sense tots aquests altres factors no significaria el mateix.

El teu esport és diferent: hi ha més camaraderia i els aficionats animen a tothom igual.

No he competit en altres esports i no sé com són, però l'esquí de muntanya és un esport petit i l'ambient és molt familiar. El vessant de la muntanya, on la solidaritat és una prioritat, li dóna una camaraderia especial. No acabo de tenir clar per què, però jo m'hi trobo molt a gust.

A la llista d'objectius per assolir, quin et fa més il·lusió?

Un cop has assolit uns èxits, els resultats passen a un segon pla. M'agrada competir contra mi mateixa, però no em marco objectius complets.

Has guanyat notorietat i cada vegada et coneix més gent. Sovint se't compara amb Kilian Jornet, a qui coneixes molt bé.

Aquesta comparació es fa algunes vegades, però jo no trobo que hi hagi gaire per comparar. Kilian Jornet és un esportista impressionant, que competeix en totes les èpoques de l'any. És inesgotable, un altre món. Primer el tinc com a amic i després com a referent en l'esport, on el que està fent no té precedents. Trigarem molt a veure un altre Kilian Jornet.

El protagonisme dels catalans en els esports de muntanya és molt gran

Jo vaig entrar amb 17 anys al Centre de Tecnificació d'Esquí de Muntanya i la feina que es fa amb els joves és impressionant. Pots trobar gent de la teva edat que disfruta del sacrifici que fa entrenant i competint. Hi ha gent jove que escull anar a la muntanya en lloc de sortir de festa. No sé per què passa, però en el meu cas vaig trobar les característiques ideals per créixer com a esportista.

Tu ets de Barcelona. Nedaves, però no gaire. Com vas arribar a reptes tan extrems?

De petita feia natació, però no m'agradava competir. Els cronòmetres se'm feien feixucs i ho vaig acabar deixant. Fa deu anys, i crec que no he tornat a posar el peu en una piscina. Els meus pares em portaven a la muntanya. Vaig entrar a la UEC de Gràcia, que és un club excursionista, i això em va permetre descobrir altres coses. La salsa de la muntanya no és passejar al costat d'un llac o anar-hi a fer un pícnic.

L'esquí de muntanya exigeix molta preparació. Quina és la part més difícil?

En tots els esports d'alt nivell s'ha de treballar l'aspecte físic, però l'aspecte mental és decisiu. L'esquí de muntanya comporta una exigència psicològica que has de saber acceptar, i has de disfrutar fent el que fas.

¿L'esquí de muntanya és apte per a tots els públics?

És una disciplina que es practica fora de pistes, en un entorn salvatge. Si algú s'hi vol iniciar no cal que busqui aquest punt extrem i pot fer un curs en algun club de muntanya. També es pot començar a les pistes d'esquí, evitant així el risc que comporta practicar l'esquí de muntanya.

Amb la temporada finalitzada, ¿aprofitaràs les vacances per fer alguna cursa de muntanya?

L'estiu passat arrossegava molèsties i em vaig ressentir una mica de tanta competició. Tenir un temps de descans mental és important. Aquest any em plantejo l'estiu d'una altra manera, sense calendari. Aniré veient com em trobo i, quan em senti preparada, participaré en alguna cursa.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT