Misc 03/11/2016

Marta Romagosa: “Motiva més una lectura sensual que un primer pla”

Periodista i autora de ‘Tots els noms del desig’

i
Laura Serra
4 min
La periodista Marta Romagosa és una de les veus més conegudes  de Catalunya Ràdio.

Marta Romagosa (Cornellà de Llobregat, 1967) és una de les veus més identificatives de Catalunya Ràdio i també de reportatges de TV3. La periodista fa 26 anys que exerceix a la ràdio nacional, i en fa quatre que matina per fer El matí de Catalunya Ràdio. Resulta, però, que en secret escrivia ficció i, empesa per l’assessora editorial Ester Pujol, s’ha atrevit a publicar un llibre de relats amb noms de dona que es titula Tots els noms del desig (Rosa dels Vents).

Per què debutes ara en la ficció?

Jo escrivia i ningú ho sabia. Ho deixava al calaix, ho llegia en Toni [Clapés] i ningú més. Ell insistia que ho publiqués però jo ho feia per a mi i pensava: “A la meva edat... jo em dedico a una altra cosa”. Però en el fons era un desig que mai m’havia atrevit a activar. Quan Random House em va demanar que escrivís més contes, jo encara era incrèdula, però m’hi he dedicat en els últims dos anys.

¿Et feia cert pudor canviar de camp i tocar el tema del desig femení?

He tingut la sensació que em despullava, sí. No he dit a ningú que treia un llibre fins ara, perquè em moria de vergonya. Penses que et pots fotre una hòstia i que pots fer el ridícul, i quina necessitat en tens als 48 anys? Però ara que la gent et dóna els seus inputs, penso que potser agradarà i serà xulo si hi ha algú que després decideix complir el seu desig. En totes les històries hi ha una mica de veritat, i t’hi pots sentir identificat.

Per què les protagonistes són dones i la mirada és només femenina?

No m’he forçat, per quota, a col·locar-hi un home. Jo conec més la psicologia femenina, i tot i així penso que hi ha moltes coses íntimes que tampoc no ens expliquem, potser per una qüestió cultural i religiosa. Per què els tios poden parlar de segons què i les dones no?

¿Encara hi ha cert tabú sobre el desig sexual femení?

Tenim l’etiqueta que només ho fem quan ens enamorem, i jo crec que amb això s’està molt equivocat i es pot enganyar molt. Una dona pot fer el mateix que un home, la diferència és que ell no se n’assabentaria. Perquè nosaltres no en parlem: mai ningú m’ha dit que té un problema al llit amb la parella. I si vas a un sexòleg, tampoc ho expliques.

En un dels contes una dona va a un taller d’orgasmes.

D’aquesta història és veritat que hi ha una doctora que la segona pregunta que fa a la pacient és: “¿Tu com vas d’orgasmes, nena?” És com un xoc, perquè és supertabú. ¿Quantes vegades a la vida t’ho has preguntat i t’ho han preguntat? Hi ha parelles que no n’han parlat mai! I si t’adones que has tingut una merda d’orgasmes i t’han estafat, què fas?

¿Fins a quin punt internet ha modificat el desig?

Tot és a un clic, però tant el desig com les fantasies no sorgeixen mirant coses molt realistes a la xarxa. A mi em motiva més una lectura sensual que un primer pla. I crec que a molts tios també, el típic joc en un trio. Tenir-ho tan a l’abast ho modifica, però no crec que a millor. Perds la sensualitat i queda la sexualitat pura.

Cada conte retrata el moment en què es dispara el desig. Per què passa, això?

Tots tenim desitjos. A vegades no sabem que els tenim perquè vivim planificats, del matí al vespre i caps de setmana inclosos. No et deixes temps per improvisar. En especial les dones, estem atentes a què necessiten els fills, la parella, els pares, els sogres... i al cap del dia dius: què he fet per mi? Si t’oblides d’alguna cosa, et descuides de tu. El dia que pares i bades, t’adones del que desitges. Com fer un llibre. És molt trist tenir un desig i no adonar-te que el tens.

Les dones del llibre, però, sí que es deixen portar pel desig. Sense remordiments.

Perquè jo sóc positiva i optimista. Però algunes es queden a meitat de camí, es deixen portar i no s’atreveixen a canviar de vida. És que hi ha gent que es conforma. I només es viu una vegada! I em refereixo a coses molt simples, no grans projectes. A vegades és un passeig un dissabte a Sitges i et porta una conversa que no tindries a la Gran Via. És com mirar el cel 10 minuts, i és gratis.

Un desig satisfet deixa de ser un desig. Com es pot allargar?

Sí, té les dues cares: mentre el vols ets feliç i és enriquidor, però a vegades quan l’aconsegueixes ha perdut la gràcia. A vegades es tracta de no satisfer-lo. Mantenir-lo a la llarga en una parella és una feina per a les dues parts. Recordo que mossèn Ballarín va dir en l’homilia d’un casament que l’amor, el desig, és un foc: si deixes de posar-hi branques i aire cada dia, tots s’acaben apagant. La meva mare, que va estar casada 50 anys, deia: “Sempre m’ha fet il·lusió quan sentia que el pare posava la clau a la porta de casa”. És això.

Com ha influït la teva professió a l’hora d’escriure el llibre?

Ha afectat perquè he hagut d’esgarrapar minuts d’on podia. I perquè jo estic acostumada a escriure ràpid, per a informatius, amb frases curtes, perquè s’entengui a la primera. Són contes per ser dits, com si t’expliqués una xafarderia d’una amiga. Ja he donat la idea a l’editorial de fer l’audiollibre! No entendria la meva vida sense la ràdio, no sóc escriptora, però el cuquet ja el tinc.

stats