Publicitat
Publicitat

Llorenç Huguet: "El decret de beques de Wert és anticonstitucional"

Llorenç Huget (Ferreries, 1952) és catedràtic de computació i torna a ser rector de la UIB. Diu que no hi ha divisió i que vol una universitat forta i en català

Tornau a Son Lledó 10 anys després, enmig d'una crisi que tenalla els seus pressupostos. I per si fos poc, ara, a més, es veu immers en la polseguera del decret de beques que ha plantejat el ministre José Antonio Wert.

Hi ha hagut oposició al decret per part dels rectors de les universitats, però també per part dels consellers d'Educació de les 17 comunitats autònomes. El decret no és només el tema de la nota (6,5 de nota mínima per mantenir les condicions de concessió de la beca). En realitat, establir aquesta nota seria anticonstitucional, perquè si la Constitució empara el dret universal a l'ensenyament superior, no es poden establir dues maneres d'avaluar: el qui té recursos econòmics pot estudiar a la universitat si treu un cinc i el que no en té no hi pot estudiar.

A la UIB hi ha 173 alumnes que no poden fer front al cost de les matrícules. Què pensau fer?

La nostra voluntat és que si un alumne no pot fer front als seus pagaments per una situació econòmica sobrevinguda, intentarem ajudar-lo de la manera màxima, i això vol dir que pugui acabar els estudis. No podem donar beques, podem oferir o bé ajudes socials o prestació de serveis, intentant abonar una quantitat equivalent. S'haurà d'estudiar cada cas particular, perquè ens consta que no tota la morositat prové d'aquesta situació sobrevinguda. Enguany hem vist una baixada en la xifra d'alumnes que no podien pagar les matrícules: un 35% menys. No vol dir que vagi bé, però ens movem a la banda baixa d'entre la resta de les universitats.

Però les taxes per al curs vinent pugen un 5%.

Les taxes es mantenen en un 15% del cost/alumne pel servei que rep. L'esforç que ha fet la UIB és situar-se a la part baixa de la forquilla que permet la llei. Una altra cosa hauria estat declarar-nos insubmisos.

Com afrontau l'inici del curs 2013-2014?

Aquesta setmana hem resolt la contractació de professorat, 34 ajudants doctors que passen a ser contractats doctors. Suposa una estabilització de plantilla. No augmentam professorat, però sí la seva capacitat docent.

El Govern ha començat a pagar el deute pendent de 23 milions amb la UIB?

Sí, però gairebé no es nota. Intentam pagar els proveïdors amb retards més importants. Hi ha el compromís d'anar cobrint el deute en dues línies. Si entram en el pla de pagament de proveïdors (del govern central), serà un poc més ràpid. I si ens mantenim en aquests 500.000 euros mensuals que aporta el Govern, serà en 48 mesos.

Així doncs la sintonia amb el Govern és bona?

Les trobades que hem tingut amb el Govern han estat satisfactòries. Si es pot aconseguir igualar la transferència econòmica per alumne de la UIB a la mitjana de la resta d'universitats espanyoles, pagar el deute, i signar el contracte programa, ens donaran aire per a aquests quatre anys. I independentment que en cada moment podem tenir diferents percepcions d'un tema o un altre el Govern i la Universitat, el fet és que no es poden llevar els ponts, perquè, si no no es pot passar d'una riba a l'altra.

Hi haurà més ajustaments de personal d'administració i serveis?

El nostre compromís electoral és no fer més acomiadaments, en principi. Això s'aconsegueix amb el manteniment del pressupost. En els pròxims 4 anys hi ha la voluntat de definir la situació de l'administració de la Universitat, la càrrega professional i la seva adequació entre nivell funcionarial i responsabilitat en el treball, i la part retributiva. La nova gerent, Antònia Fullana, ja té l'encàrrec sobre la taula.

I hi haurà noves titulacions?

No n'hi ha de noves, però es posen en marxa quatre dobles titulacions, en dret i econòmiques, matemàtiques i telemàtica a l'escola politècnica, i de periodisme i comunicació audiovisual al CESAG. Es mantenen els numerus clausus .

Vós que fóreu rector entre 1995 i 2003, quines diferències trobau entre aquella i aquesta UIB?

Al 1995 la Universitat estava parada. Vam haver de posar en marxa molts serveis, com la Fundació Universitat-Empresa, el servei mèdic, l'actualització de les biblioteques i el campus extens amb Menorca i Eivissa. Ara la situació de partida és millor. La UIB està en marxa. No tenim grans problemes d'ineficiències. D'aquí a dos anys torna a haver-hi eleccions autonòmiques i serà quan la Universitat torni a fer arribar les seves necessitats als diferents partits i arrencar-ne compromisos.

El resultat es va decidir per 12 vots reals, una distància que després d'aplicar la ponderació legalva quedar en 52,7% per a vós i 47,3% per a Riera.

És incorrecte parlar de 12 vots de diferència en un sistema de recompte ponderat. La diferència real són més de 5 punts. Passa a totes les universitats, el col·lectiu que té el 51% del pes electoral (els docents) és el més estable, el que té plaça fixa. Jo no tenc la comunitat universitària dividida. En el consell de govern (de la UIB) l'altre dia es van votar qüestions per unanimitat, no meitat a meitat, i per tant, no hi ha divisió, perquè no hi ha oposició. És bo que hi hagi debat, no vull que em diguin que sí a tot, però no és cert que hi hagi la meitat de la Universitat en contra de tot el que jo faci. En el moment en què un ja és rector, sent que té la institució darrere.