EDUCACIÓ
Societat 08/08/2015

L’educació vista pels millors de la classe

Els quatre alumnes amb la nota més alta a Selectivitat parlen sobre la seva experiència i l’ensenyament

Constança Amengual
3 min
FUTUR PROFESSIONAL FORA DE BALEARS?  Joan Roig (a dalt a l’esquerra), Joan Rosselló, (a dalt a la dreta), Marc Josep Serra (a baix a l’esquerra) i Margalida Puigserver (a la dreta a baix) són els millors estudiants pel que fa els resultats de la Selectivitat d’enguany. Són conscients que el mercat laboral illenc no els és favorable i, per tant, no descarten haver de cercar feina a fora.

PalmaQuin és el secret per aconseguir una de les 10 millors notes de Selectivitat de les Illes Balears? Joan Rosselló, Margalida Puigserver, Joan Roig i Marc Josep Serra expliquen la seva experiència dies després de rebre el reconeixement de la Conselleria d’Educació i Universitats als millors estudiants d’enguany.

Tots coincideixen en el fet que és fonamental tenir una bona planificació per afrontar la setmana d’exàmens. Pel que fa al Batxillerat, els joves reconeixen que, mentre que les ciències es preparen dia a dia, història i literatura exigeixen posar colzes dos dies abans del control i estudiar-se de cop tot el temari.

Dos anys de preparació

“Amb bones notes de Batxillerat tens la meitat de la feina feta per aprovar la PAU (Prova d’Accés a la Universitat)”, explica Roig. Rosselló considera que passar l’examen és fàcil i que treure una nota alta sí que requereix més esforç.

El programa educatiu del Batxillerat està directament enfocat a l’examen d’accés a la Universitat, segons explica Puigserver. “És una llàstima perquè al final acabes estudiant només per superar la Selectivitat i no perquè t’agradi aprendre”, sosté la jove de l’Institut de Felanitx.

Roig confessa que a classe es parlava constantment de la PAU. “Nosaltres comptarem les vegades que els professors deien la paraula ‘Selectivitat’ i durant el segon curs foren més de mil cops”, bromeja Rosselló. L’anècdota demostra la pressió amb la qual conviuen aquests estudiants durant els dos anys de preparació.

La universitat i el futur incert

Les elevades notes obtingudes a la PAU permeten als quatre joves cursar carreres d’un alt nivell i demanda. Els tres mallorquins es decanten cap a les ciències. Joan Rosselló, amb una qualificació de 9,85, cursarà Enginyeria civil a l’Imperial College de Londres. Margalida Puigserver, amb un 9,81, estudiarà Enginyeria aeroespacial a Terrassa. El 9,8 de Joan Roig li ha permès matricular-se a Bioquímica a la UB. L’eivissenc Marc Josep Serra, amb un 9,35, és dels pocs que ha elegit lletres. Amb la intenció de ser jutge en un futur, s’ha apuntat al doble grau de Dret i Economia de la UAB.

Els quatre són conscients que l’oferta de feina més abundant a les Illes no es correspon amb el perfil d’aquestes carreres d’alta qualificació. Al juny, els registres del SOIB confirmaven que de les 25 ocupacions més demanades de les Balears, cap d’elles requeria formació universitària.

Serra atribueix el panorama illenc al seu model econòmic basat en el turisme. Que les professions de cambrer, cuiner, paleta, personal de neteja i venedor de botiga ocupin les cinc primeres posicions reforça l’explicació de l’estudiant.

No obstant això, aquests joves aposten igualment per la universitat i la formació, encara que això suposi treballar a fora. Roig té assumit que “si no pot ser aquí, a cercar-se la vida”. “Jo sé que a Espanya no tindré feina i hauré de viatjar a l’estranger, almenys els primers anys”, afegeix Puigserver.

Manca de motivació

Als alumnes de les Illes Balears els motiva estudiar? No, respon Puigserver amb rotunditat. De 30 joves de la seva generació que són a Porreres, només quatre acudiran a la universitat l’any vinent. “Molta gent queda pel camí perquè veuen que és més senzill treballar que dedicar tants anys als estudis”, valora. Roig, que també té experiència dins el món laboral, afirma que la feina aporta doblers, però a llarg termini la manca de formació impedeix progressar professionalment.

Tot i que valoren positivament l’ensenyament illenc, reconeixen que l’incentiu per estudiar no els prové del sistema educatiu. Han estat les famílies i el seu propi afany per fer-ho bé i superar-se el que els ha conduit a obtenir aquests resultats brillants.

stats