Publicitat
Publicitat

OPORTUNITATS COSES QUE FUNCIONEN

L'altra cara de la crisi: 10 històries d'èxit

El dinamisme social i empresarial fa front a la recessió amb projectes que generen feina, il·lusió i optimisme

Hi ha coses que sí que funcionen. Hi ha projectes que sí que creen llocs de treball. I no només això: també generen il·lusió i optimisme. Enmig d'una crisi que ja fa cinc anys que dura, i quan encara no es veu la sortida del túnel, existeixen en molts camps iniciatives tant empresarials com socials que mostren com, malgrat tot, com malgrat l'atur desbocat -642.166 persones a Catalunya, 582.126 al País Valencià i 76.124 a les Balears-, hi ha alternatives viables que marquen el camí cap a un futur millor.

La crida feta als lectors de l'ARA ens ha permès identificar deu camps en què hi ha vida intel·ligent, imaginació i activitat. És només un tast que haurem d'anar enriquint. En el primer àmbit, s'explora la potencialitat del Parc Bit com a pol d'atracció de talent en el món de la tecnologia. L'empresa Mola en dos anys ha aconseguit acompanyar i impulsar joves emprenedors i fer possibles els seus projectes, alguns dels quals ja treballen a escala internacional. En el segon dels casos, aprofundim en l'èxit dels productes de la terra de les Balears. Oli d'Oliva, el vi i fins i tot la sal han adquirit una altíssima qualitat en la seva producció, i el mercat internacional ben aviat ho ha sabut reconèixer.

Per contrarestar que els bancs no donen crèdits, el mecenatge compartit s'està convertint en una via de finançament de projectes de tota mena. És el que explicam al tercer apartat. En el quart abordam un altre concepte nou que obre oportunitats: el del consum intel·ligent. Hi ha empreses que han entès que els ciutadans, en plena crisi, són més exigents, i no només amb el preu. Algunes hi han apostat, i amb bons resultats. El cinquè de la llista està dedicat al món de l'esport vist des de la base, és a dir, al treball que entén l'esport com un procés formatiu integral. L'exemple del CAR de Sant Cugat, d'on han sortit molts medallistes olímpics, i on han entrenat esportistes destacadíssims de les Illes Balears, n'és l'emblema, però també hi ha un ampli estol de clubs i entitats que treballen des de fa anys el planter de manera seriosa i responsable.

En època de retallades, quan les subvencions pràcticament han desaparegut, la microcultura està donant molts bons fruits: els millors exemples els trobam en petites sales de teatre i editorials quasi unipersonals. Són una bona alternativa. El setè apartat està dedicat al món del voluntariat, i en concret al Projecte Home. Una experiència que justament fa pocs mesos va complir 25 anys treballant amb drogoaddictes. Centenars d'altes terapèutiques avalen una tasca rigorosa, que seria impossible sense l'equip de professionals i sense els voluntaris: persones que dediquen una part del seu temps que altres puguin superar les seves pors, l'addicció i aprenguin a viure sense drogues.

En el següent punt tractam l'alimentació de proximitat, un terreny molt lligat a l'agricultura i la ramaderia ecològiques.

Els dos últims apartats són dues històries d'èxit, una que mira enfora i una que treballa endins. La primera és la de les empreses que s'han internacionalitzat -la mallorquina Enginyeria Sampol, Puig, Roca, Grifols, Mango, Desigual, Freixenet...-. La segona és la de les biblioteques públiques, amb 3,3 milions d'usuaris.


1. LIDERATGE EN EMPRENEDORS TECNOLÒGICS

El Parc Bit, "mola"

Són temps en què el crèdit no flueix amb facilitat i, més enllà dels doblers, tothom amb una idea o projecte empresarial per engegar necessita d'una ajuda per tirar-ho endavant en un mercat complex i canviant. D'aquí l'èxit de crear una organització per assegurar la viabilitat dels projectes emprenedors. Reunir les idees, crear-ne les condicions i sinèrgies necessàries, que treballin en xarxa i mantenir-ne el suport. Són les anomenades incubadores d'empreses.

El Parc Bit (Parc Balear d'Innovació Tecnològica) va ser ideat l'any 1996 al costat de la Universitat de les Illes (UIB). Després d'un inici amb dubtes sobre la seva viabilitat i tombs en la gestió per part de les institucions que hi participen, amb la irrupció de les noves tecnològies aquest parc ha esdevingut un referent en quant a la investigació tecnológica i, especialment, en la seva aplicació al sector turístic: treballen en això, per exemple, delegacions de Microsoft , Trivago, Etolteech o Logitravel.

114 empreses

Actualment hi ha 114 empreses instal·lades al Parc Bit, i hi ha prop d'una vintena a la "incubadora", aprofitant-se de la sinèrgia amb la resta i rebent assessorament per a la seva consolidació. És aquí quan apareix el concepte d'Angels Bussines, una mena de socis que s'involucren activament en el funcionament del projecte de l'emprenador, oferint-li tot tipus de suport i entrant a participar del seu accionariat.

Paco Gimena és un d'aquests "Angel Bussines". Fa dos anys , després de treballar amb èxit al sector hoteler, va decidir fundar amb Enrique Dubois l'empresa Mola. "Cercam un projecte en el qual creiem que hi pot haver un alt potencial de creixement. Llavors ens hi posam amb tots els nostres recursos per accelerar-ne el creixement i la seva consolidació", explica Gimena. Ho fan oferint des de suport per desenvolupar un primer pla de negoci i financer fins a assessorament legal o burocràtic.

A dia d'avui Mola és un 'holding' d'unes 60 empreses a tot l'Estat, principalment en el sector d'Internet i donant suport a una vintena d'elles en el ParcBit de Mallorca. "Hem participat en el desenvolupament d'uns 2.000 projectes", assegura Paco Gimena. "No deixa de ser com invertir en borsa amb capital de risc", diu, "però amb una diferencia essencial, que és que nosaltres ens involucram activament en la gestió del projecte, és a dir, generam economia productiva".

Què és allò que fa que Mola aposti per un projecte, un emprenedor o una empresa, i no per unes altres? El seu responsable respòn que "a vegades és tan simple com la impressió que et dóna l'emprenedor. Sobretot, volem que tingui les idees clares, ànim i energia per tirar-ho endavant. Després és quan veus el seu pla de negoci i si li aplica el sentit comú". Mola participa en projectes d'aplicacions per mòbils i internet, software i comerç electrònic.

"Ara es parla molt dels emprenedors", assenyala Gimena, "però crec que és més per una necessitat en temps de crisi, perquè tothom té la necessitat d'engegar alguna cosa". Així, creu que "a Espanya no hi ha una vertadera cultura en aquest sentit, per crear un vertader teixit empresarial i donar-li suport". Sobre això assenyala que als Estats Units, des de fa anys el capital privat invertit d'aquesta forma, com a "Angel Bussiness", supera el que inverteixen els bancs. "És una forma de no dependre del seu crèdit i de crear un vertader teixit empresarial", conclou.


2. ELS PRODUCTES DE LA TERRA

La sal, l'oli i el vi de les Illes Balears fan la volta món

La sal, l'oli i el vi són aliments fonamentals de la nostra dieta, presents des de fa segles i lligats a la cultura mediterrània. D'extreure l'essència de la tradició, refinar el producte fins a assolir una qualitat superior i donar-li un valor afegit, que transmeti l'anomenada "experiencia" del seu consum al client del segle XXI, en són exemple moltes marques a les Illes. Sense tenir un preu econòmic en temps de crisi, els productes gurmet viuen un èxit en paral·lel a la moda gastronòmica.

Un cas paradigmàtic a Mallorca és Flor de Sal d'Es Trenc. Només és sal, però la sal marina més pura. Per aconseguir la "flor de sal" fan falta unes condicions com les que es donen a ses Salines, al sud de l'Illa: molt de sol, vent suau i poca humitat . És llavors quan es crea damunt l'aigua una fina capa de cristalls. Es recullen cada dia de manera manual, amb rastells i cabassos. Deu anys després de la seva creació, l'empresa Flor de Sal d'Es Trenc comercialitza directament productes diversificats a més de 20 països a tot el món i factura més de 2 milions d'euros.

Una altra de les claus de l'èxit de Flor de Sal d'Es Trenc és el seu packaging , reconeixible per les seves característiques capses cilíndriques, premiat internacionalment. "En som conscients i tenim un llibre d'estil de la marca que seguim al peu de la lletra; al producte no li pot fallar la marca", explica Laura Calvo, una de les responsables actuals. Un altre producte gurmet reconegut internacionalment és l'oli d'oliva verge Miquel's, extret de la finca de Son Reixach, al petit municipi d'Ariany. Un miler d'oliveres a deu hectàrees, una empresa familiar i un procés artesanal. També en aquest cas se cerca tant l'excel·lència en el producte com en la presentació, amb una lína de botelles elaborada per Vidres Guardiola.

Miquel's és un exemple de les nombroses marques d'oli verge sorgides amb èxit els darrers anys a les illes. També ho han fet els cellers de vi, petits i grans. Un d'ells és 4 kilos, nom triat perquè aquesta va ser la quantitat, en pessetes, que posaren els dos socis per muntar-la. Un d'ells és Francesc Grimalt, que va deixar Ànima Negra pel seu projecte, i Sergio Caballero, fins aleshores sense cap lligam amb el món del vi. Abans va ser un dels fundadors del festival Sónar de Barcelona. El disseny de les etiquetes de 4 kilos s'han convertit en un referent.


3. MECENATGE COMPARTIT

Obrint noves portes a la cultura

La cultura del mecenatge col·lectiu està arrelant amb èxit a Catalunya. El sistema de finançament basat en microaportacions individuals que va sorgir als Estats Units arran de la campanya de Barack Obama i d'iniciatives com Kickstarter s'ha consolidat com una alternativa real al finançament públic i privat tradicional. Les retallades, en aquest cas, no han sigut un obstacle, sinó un incentiu per potenciar el creixement i desenvolupament del crowdfunding . De fet, les iniciatives socials i culturals, les més tocades per la caiguda de la inversió pública, són les que més s'han beneficiat del micromecenatge. L'èxit d'aquest mètode de finançament denota l'aparició d'un nou consumidor que abandona la passivitat i l'anonimat per integrar-se i fer-se partícip del projecte. Anar més enllà de la queixa i convertir-se en part de la solució: l'activisme del segle XXI.

L'estrella més rutilant del firmament del crowdfunding és, sens dubte, Verkami. Creada per Joan, Adrià i Jonàs Sala, pare i fills de Mataró, aquesta plataforma de micromecenatge ha aconseguit finançament per a 1.154 projectes culturals i artístics al llarg dels dos anys i mig que fa que funciona. La joia de la corona ha sigut la campanya per finançar el documental d'Isona Passola L'endemà , que va recaptar 348.830 euros -l'objectiu inicial es xifrava en 150.000- de més de 8.000 mecenes, i va entrar així en el rànquing mundial de les 5 pel·lícules que més diners han recollit a través del microfinançament.

Però entre els projectes de més èxit de Verkami hi trobem un còmic, el patrocini d'un equip de bàsquet, un concert en favor dels processats per la primavera valenciana i un diari digital. Verkami factura el 5 % de les campanyes i dóna feina als seus tres fundadors i a un programador informàtic, però la mesura del seu èxit no són els 5,5 milions que ha recaptat fins ara, sinó les iniciatives que s'han posat en marxa, sense lligams ni intermediaris. Joan Sala es mostra optimista de cara al futur: "Encara estem molt lluny de tocar sostre. Molta gent encara troba inconvenients en el crowdfunding perquè es pensa que significa demanar diners, però quan la gent s'adoni que això no és altra cosa que un intercanvi enriquidor entre creadors i consumidors, una manera diferent d'acostar-se a la cultura, la cosa no pararà de créixer".

'Crowdfunding' per a tot

El crowdfunding no només ha calat en l'àmbit privat. Fins i tot una institució que depèn del Museu d'Història de Barcelona com el monestir de Pedralbes va engegar fa uns mesos una campanya de micromecenatge per restaurar els frescos de la Capella de Sant Miquel, atribuïts a Ferrer Bassa. La iniciativa demanava 25.000 euros del total de 150.000 necessaris per a la intervenció i va superar l'objectiu inicial recaptant-ne 30.875.

És evident que el micromecenatge fa possibles molts projectes que en temps de crisi les haurien vist magres per tirar endavant, però també eixampla els horitzons creatius dels artistes. Quan la campanya de Feliu Ventura per celebrar els 20 anys com a músic en directe va arribar als 5.000 euros, l'artista va decidir ampliar l'objectiu a 9.500 euros per enregistrar un disc de versions i rareses. "Sense Verkami mai li hauria passat pel cap -afirma Sala-. Els mecenes no només aporten diners als creadors, també han canviat la manera d'acostar-se a la cultura".


4. CONSUM INTEl·LIGENT  

La compra racional impulsa els 'outlets' i l''online'

La crisi ha canviat per sempre la manera com els consumidors van al mercat. Segons els experts, els compradors han fet un viatge definitiu i sense retorn a l' smart shopping o compra intel·ligent. Els consumidors busquen aconseguir el mateix -o més- que abans, però gastant menys diners, és a dir, fer una compra més racional i menys impulsiva. En la realitat, això s'ha traduït en diversos fenòmens: auge de la marca blanca, decadència de l'hipermercat en favor del supermercat (on es fan compres més racionals) o lideratge dels supermercats de tipus hard discount , com Dia i Lidl. I, com qualsevol canvi, el viratge en la manera de comprar suposa una gran oportunitat per a les empreses que el sàpiguen aprofitar.

Companyies catalanes com Privalia, de venda online de productes de moda de fora de temporada (o d' outlet ), han sabut treure rèdit d'aquest viatge dels consumidors cap al consum intel·ligent. Bàsicament els ofereixen el mateix que poden trobar al mercat, però d'altres temporades i a més bon preu: i l' smart shopper està disposat a renunciar a portar roba de l'última temporada si a canvi rep una rebaixa substancial. El 2012 l'empresa catalana va facturar un 32% més que l'any anterior i és líder a tots els mercats on s'ha implantat (Espanya, Brasil, Mèxic i Itàlia). Privalia ja va néixer amb aquest afany d'oferir productes de qualitat i barats, per tant, en certa manera, ha trobat en la crisi el vent a favor.

Un cas similar és el de La Roca Village, una empresa del grup britànic Value Retail, que ven també productes de fora de temporada, però en aquest cas exclusivament de luxe i en una botiga física. Les vendes li funcionen i acaba d'anunciar una inversió de 30 milions d'euros per ampliar el seu centre comercial de la Roca del Vallès. A més, serà el soci comercial de Veremonte en el primer complex turístic de BCN World, segons van anunciar fa dues setmanes les dues empreses.

Una altra mostra que el model outlet funciona és la inversió de més de 80 milions d'euros que l'empresa Neinver va anunciar a l'abril que farà a Viladecans. Hi obrirà un outlet semblant al de la Roca que donarà feina a 1.000 persones.

Altres empreses, però, no han tingut tanta sort i s'han vist obligades a modificar el model de negoci per encaixar millor amb aquest nou tipus de comprador. Algunes, com Mango, se n'han sortit en l'adaptació. La companyia va iniciar el 2011 un canvi d'estratègia que la va dur a abaixar preus en un 25% i a canviar el model d'obertures. L'empresa tèxtil n'ha tret rèdit i ha venut un 20% més el 2012, i aquesta setmana ha anunciat una inversió de 27 milions d'euros per ampliar la seva seu central.


5. FORMACIÓ DE TALENT ESPORTIU

Un planter ben estructurat dibuixa un futur d'excel·lència

Apostar pel planter és apostar pel futur. A Catalunya, segons l'Observatori Català de l'Esport, hi ha 578.937 esportistes federats, molts a les categories inferiors dels clubs esportius d'arreu del territori. La il·lusió de tots és arribar al primer equip, guanyar campionats, penjar-se medalles. Per aconseguir-ho, la formació des de petits és la clau. Un dels exemples més clars de l'aposta per la base és el CAR de Sant Cugat, que ara celebra el 25è aniversari. Durant aquest temps han passat per les instal·lacions més de 25.000 esportistes, que han aconseguit 21 medalles olímpiques i 15 de paralímpiques. De fet, els últims Jocs Olímpics, a Londres, van ser exitosos per als esportistes que s'entrenen a Sant Cugat: van aconseguir 7 de les 17 medalles de la delegació espanyola. A més, els equips estrangers aposten cada cop més per les instal·lacions del CAR: l'any passat van haver-hi 1.635 concentracions estrangeres, un 838% més que l'any anterior.

Però el CAR no és l'únic exemple. El MIC, el torneig de futbol base que des de fa 13 anys cada Setmana Santa s'organitza a la Costa Brava, és un bon escenari per conèixer les estrelles del futur. Jugadors com Neymar i Messi han participat en aquest torneig que cada any aplega més jugadors (37.000 aquest 2013) i més equips (134 en la primera edició i 224 l'any 2013, 100 dels quals estrangers).

Un altre bon cas és el motor, i més concretament el motociclisme, un esport en què Catalunya excel·leix. Emili Alzamora va ser el primer pilot de l'escola Monlau Competició que va ser campió (1999) i després d'ell han destacat els germans Márquez (Marc i Àlex) i Álex Rins. El Mundial de MotoGP també parla català als tallers: una cinquantena de mecànics s'han format a Catalunya.


6. LA MICROCULTURA

Petites estructures, petits públics, grans resultats

Un dels últims fenòmens d'èxit cultural són les microempreses, desenes de petites estructures en l'àmbit dels llibres, la música o les arts escèniques que han sorgit l'últim lustre per respondre a la demanda cultural de les minories. La seva dimensió les ha fet sostenibles i ha permès que s'emmotllin bé a la crisi.

El boom de les microeditorials ha esclatat en plena recessió: A Contra Vent, Periscopi, Raig Verd, Males Herbes, Adesiara, Ela Geminada, Fragmenta o Llibres del Segle són petites empreses -fins i tot hi ha associacions sense ànim de lucre, com LaBreu Edicions- que treuen al mercat petites perles, nous valors o autors desconeguts, primant la qualitat en funció del seu gust. Adesiara, per exemple, accepta d'entrada que publiquen autors "que no es venen" i, malgrat això, amb un títol nou per mes i traduint al català grans obres de la literatura universal han facturat un 20% més que en l'exercici anterior. Raig Verd va aconseguir, amb el seu primer llibre publicat, el Premi Llibreter. "Jo vull fer bons llibres, que qui confiï en Raig Verd sàpiga que s'endurà un llibre interessant; la rendibilitat ve després, i només perquè ens permetrà fer més llibres", diu Laura Huerga. Assegura que darrere la idea romàntica de la petita editorial hi ha feina, hores i diners, però diu: "És molt bonic; faig el que m'agrada i no ho canvio per caps de setmana a la platja". Pere Tió, de La Mansarda, defensa l'acompanyament que poden fer de cada llibre: "Encara es venen d'un en un, convencent llibreters perquè tinguin les teves novetats".

Aquesta actitud és comparable a la de segells, promotores i agències de management (o tot alhora) independents com Sones, Bankrobber, Foehn i els més joves Fina Estampa, The Indian Runners o Famèlic. I alhora tenen molt a veure amb les companyies de teatre que han obert petites sales a Barcelona. El millor exemple, la Sala FlyHard, però també Atrium o Porta 4. I l'últim a afegir-s'hi: Miniteatres, al Raval, amb espectacles low cost per a 15 persones. Hi treballen 4 persones. "En moments excepcionals toca sacsejar el sector i l'administració, i demostrar que la gent vol consumir cultura", diu Paula Miralles, programadora del teatre.


7. VOLUNTARIAT

Projecte Home, l'antídot de les pors

El voluntariat és un fenomen amb una llarga tradició a les Balears. Però perquè fructifiqui cal un gran projecte. I els 25 anys de feina del Projecte Home, que es compliren fa uns mesos, en són un bon exemple. Tomeu Català va conèixer el mètode de Projecto Uomo, a Itàlia, i va completar el model amb alguns referents nord-americans. "Allà ja feia més anys que tenien problemes amb les addiccions", explica el fundador de Projecte Home, "i aquí, a la Mediterrània, als anys 80 hi havia el que anomenàrem l'epidèmia de l'heroïna. Va ser un veritable boom i calia actuar". I Tomeu Català va actuar de debò. Posà en marxa una organització que a dia d'avui ha donat resposta a milers de persones i que disposa d'un equip professional de més de 80 persones.

La clau de l'èxit de Projecte Home l'explica amb passió Tomeu Català: "No pots deixar d'aprendre mai. Durant aquests 25 anys, ens hem hagut de reciclar mil vegades, perquè canvien les persones, les substàncies, i això et pot deixar fora de joc. Cal estar sempre amb el radar en marxa", assegura.

No hi hauria Projecte Home sense els voluntaris. Quan un arriba a la seu central, a la Vileta, la persona que atén la recepció és un dels centenars que ha mobilitzat el Projecte. A ses Sitjoles, un equip de 10 professionals acompanya els drogoaddictes en la seva recuperació. Però a les nits i els caps de setmana, també són voluntaris tots aquells que hi queden a dormir per guardar la casa i estar pendents que tot estigui en ordre. "Són un tresor. Són la nostra força", diu Català. "A mi m'emociona veure com tenim persones que són amb nosaltres des del principi. No s'han cansat de donar una mà, perquè quan sents un pare o una mare, el dia de l'alta terapèutica, la veritat és que entens per què els nostres voluntaris continuen tan compromesos. Veure recuperar un fill és el millor premi", sentencia.

De fet, les altes terapèutiques són el moment més important per als treballadors i voluntaris, però sobretot per als usuaris. En alguns casos, la persona que hi arriba ha passat per més d'un abandonament del programa. "No és fàcil. El mètode del Projecte és molt exigent. No s'hi valen dois. Si una persona no és capaç de respectar-se a si mateixa, d'enfrontar-se a les seves pors, no pot acabar el procés", explica Català. Per això, el dia de l'alta és una cerimònia molt emocionant. L'usuari llegeix una història de la seva vida i normalment els familiars no poden evitar les llàgrimes. Els professionals i els voluntaris seuen al voltant i escolten amb satisfacció com una persona ha aconseguit sortir del pou de les drogues i ha decidit que vol viure. Català n'ha vistes de tot color. "Una mare em va dir que el millor que li podia passar a la seva filla és que l'atropellàs un camió. Avui -diu- aquesta senyora és una voluntària nostra".


8. ALIMENTACIÓ DE PROXIMITAT

Menjar de qualitat que guanya adeptes

Melmelades de figa amb cacau, crema de Sant Josep, prunes confitades amb marc de cava i vins ecològics són un tast dels productes de proximitat que es poden adquirir des de la web Km-0.cat. Agrupa una trentena d'agricultors i ramaders catalans que ofereixen des de fa tres mesos les seves creacions a clients de Barcelona i Girona. La fórmula funciona: cada cop hi ha més adeptes a portals d'aquestes característiques i, alhora, els productors ja s'han fet el seu lloc en les prestatgeries de les principals cadenes d'alimentació, com Bonpreu i Caprabo.

El Pastoret de la Segarra, ubicat a Sant Guim de Freixenet, n'és un exemple. Va néixer el 1992 per "casualitat", assegura la seva propietària, Teresa Vallès. "La família del meu marit, que es dedicava a l'activitat agrària, va adquirir unes cabres que van proporcionar un excés de llet i la meva sogra va utilitzar-la per fer mató". El làctic es va oferir als restaurants de la zona i, com que va tenir molt bona acollida, van decidir crear un petit obrador i comercialitzar-lo a la comarca de la Segarra. Vint anys després tenen una extensa gamma de productes i una fàbrica d'última tecnologia que va suposar una inversió de set milions d'euros.

L'empresa desconeix què vol dir la paraula crisi . De fet, preveu tancar l'any amb una facturació de més de 12 milions d'euros i ja ha obert mercat en països com Suïssa i Àustria.

Però, tot i l'èxit, El Pastoret de la Segarra continua encarregant-se personalment de la distribució dels seus productes a la comarca. "Ens permet establir un diàleg amb el consumidor més pròxim", assegura.

Vallès està convençuda que als aliments de proximitat encara els queda un llarg camí per recórrer. "Falta, però, que el consumidor trenqui el tabú que els productes de fora són millors que els de casa", puntualitza. De moment els productors tenen el suport de la Generalitat per anar obrint camí. El Govern ha aprovat un decret que els permet acreditar que la seva oferta és pròxima, fresca i de temporada.


9. INTERNACIONALITZACIÓ EMPRESARIAL

Els mercats exteriors premien la qualitat d'origen mediterrani

Cinc llargs anys de crisi econòmica han fet estralls en el teixit empresarial , especialment en les petites i mitjanes empreses, que precisament són la columna vertebral de l'economia. No obstant, la tempesta econòmica ha empès les empreses a accelerar un procés que ja figura a l'ADN de l'emprenedor: l'exportació.

Un dels casos més emblemàtics d'emprenedoria de les Illes Balears és Gabriel Sampol. La seva història és el relat del visionari. El seu èxit empresarial ha estat convertir una petita empresa familiar fundada l'any 1934 en una gran empresa amb projecció internacional, que avui és la responsable de la co generació energètica de l'Aeroport de Barajas, o de projectes d'eficiència a països com Itàlia, Mèxic, República Dominicana, Perú, Colòmbia o Cap Verd. Sampol té més de 700 empleats.

La gran empresa familiar catalana, no exempta de dificultats per la crisi, també ha aprofundit en la internacionalització amb resultats espectaculars. El grup de perfumeria Puig va obtenir el 83% dels 1.488 milions d'euros de facturació del 2012 a l'exterior.

El fabricant de sanitaris Roca ja factura més al Brasil que a Espanya. El grup d'hemoderivats Grifols, que va comprar la nord-americana Talecris, obté prop del 90% de les seves vendes a l'estranger, mentre que el grup d'infraestructures Comsa Emte també ha prioritzat la internacionalització i les vendes fora d'Espanya ja representen el 40%.

La moda catalana triomfa especialment a l'exterior, amb dos noms propis de protagonistes: Mango i Desigual. Mango, amb una facturació el 2012 de 1.691 milions d'euros, ja obté el 84% de les vendes a l'exterior, mentre que la facturació internacional de Desigual és de prop del 70%. Fluidra, Ciments Molins, Miquel y Costas, Codorníu, Freixenet i Bodegas Torres són altres campions catalans a l'estranger. La farmacèutica Almirall ja situa el 60% de les vendes a l'exterior i espera assolir el 70% l'any vinent. El grup d'equips de ventilació Soler & Palau és un d'aquests hidden champions catalans, amb el 90% de la facturació fora d'Espanya.

Entre les grans multinacionals amb seu a Catalunya també s'han produït grans salts endavant en el terreny internacional. Abertis s'ha convertit en el primer grup d'autopistes del món després de fer una gran operació al Brasil.


10. LA XARXA DE BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES

Un 'club' de cultura amb més de tres milions de socis

Fa poques setmanes el director d'un important museu deia que, si un museu tanqués, quasi ningú sortiria al carrer. En canvi, si tanca una biblioteca, la gent protesta. Aquest és el gran triomf de la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya: s'han adaptat i transformat fins a convertir-se en equipaments que la ciutadania percep com a útils, necessaris i pròxims.

"Les biblioteques són organismes vius. Cada dia de l'any s'hi organitzen 143 activitats de mitjana, amb un increment del 59,10% en el període 2008-2012", destaca Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Fa temps que les biblioteques han deixat de ser un lloc només per llegir o estudiar per convertir-se en un centre d'oci. Fenoll creu que la clau de l'èxit és que s'ha trencat amb la imatge d'una biblioteca rònega, tancada i exclusiva. L'aposta per les noves tecnologies hi ha ajudat.

La xarxa de biblioteques públiques de Palma manté una mitjana de més de 320.000 visitants a l'any, als quals s'hi han de sumar els de les 76 bilbioteques de la xarxa de biblioteques del Consell de Mallorca. La xarxa catalana és el club amb més socis de Catalunya: 3.368.603 catalans tenen el carnet. Ni el Barça té tants seguidors a Twitter. Hi ha 366 biblioteques i un de cada 7 ciutadans és usuari del servei de préstec, que ha crescut en temps de crisi. Aquestes xifres espectaculars, però, tenen algun contrapunt, com uns horaris a vegades limitats i, sobretot, la davallada del pressupost i la retirada d'ajudes del ministeri de Cultura.