PalmaLa clau a l’hora de gestionar millor els residus dels aparells electrònics i elèctrics es troba en la manera que tenen les empreses de dissenyar-los i, per això, el Parlament Europeu ha demanat aquest mateix estiu a la Comissió Europea que es posi en contacte amb les marques: l’objectiu és estudiar com es pot fomentar la creació de dispositius de fàcil reparació.
Això implicaria, per exemple, que les bateries s’ancorin al producte amb perns i no amb cola, però també que els usuaris puguin recórrer a qualsevol proveïdor a l’hora de reparar-lo (evitant l’obligatorietat d’haver d’anar a la marca que l’ha fabricat). Una altra de les peticions del Parlament és que les empreses treballin perquè la vida útil d’un aparell sigui més llarga del que ho és actualment i que la garantia dels dispositius s’allargui si ha de passar més d’un mes al taller de reparació per una avaria.
A més, es podria crear una etiqueta de ‘fàcil reparació’ per advertir els consumidors quan un producte determinat doni facilitats en aquest sentit i, així, fomentar també el consum responsable i donar visibilitat al debat. Amb aquesta etiqueta, que seria voluntària, s’aportaria informació sobre la durabilitat del producte, les possibilitats de reparació i la capacitat de modulació, que és el grau en què es permet canviar només les peces d’un aparell que s’hagin avariat i no tot el dispositiu.
L’Eurocambra també recomana mesures com fomentar el mercat de segona mà o l’establiment d’una definició comunitària del que és l’obsolescència, a banda de la creació d’un sistema per analitzar productes i detectar si la seva obsolescència ha estat programada, posar en marxa mesures dissuasives per evitar-la i oferir beneficis fiscals a les empreses que apostin per un disseny de fàcil reparació.
