ENTREVISTA
Societat 23/04/2017

“El secret de l’educació de Finlàndia és que sempre critiquem el sistema”

Entrevista a Kirsti Lonka, professora de Psicologia de l’Educació a la Universitat d’Hèlsinki

Núria Martínez
3 min
Kirsti Lonka : “El secret de l’educació de Finlàndia és que sempre critiquem el sistema”

BarcelonaTot i ser un país referent en educació, Finlàndia no és immune a la desafecció dels alumnes. Les escoles finlandeses també es troben que els estudiants estan més dispersos que fa uns anys -ara estan acostumats a rebre molts inputs alhora-, i desconnecten de la classe amb més facilitat. Per lluitar contra aquesta problemàtica, la professora de psicologia de l’educació a la Universitat d’Hèlsinki Kirsti Lonka està liderant diferents iniciatives en què combina la psicologia, la innovació educativa i la formació de docents. A finals de gener va participar als Debats d’Educació, coorganizats per la UOC i la Fundació Jaume Bofill.

Quina és la clau de l’èxit del sistema educatiu finlandès?

El nostre secret és que no estem mai contents amb el nostre sistema. Sempre el critiquem i per això estem reinventant-nos sempre. La societat està transformant-se molt de pressa i t’hi has de sumar. Un altre dels punts és que tenim un nivell molt alt de formació de mestres, tant a la carrera com al màster. És una professió molt ben considerada.

En què es basa el sistema educatiu finlandès?

Tenim un sistema molt igualitari. El nostre punt fort no és que fem gent boníssima, sinó que donem les mateixes oportunitats a tothom. Ens prenem molt seriosament l’educació especial. No tenim escoles privades i totes les famílies trobaran la mateixa escola dels 7 als 15 anys. No els separem per nivells.

Com es concreta l’estructura del sistema?

D’entrada, l’escola obligatòria comença tard, als 7 anys. Abans el mètode se centra en el joc lliure. A l’escola bressol estan majoritàriament fora, al bosc. Ells es fan el seu lloc allà. Per exemple, a les meves filles els encantava jugar a ser les Spice Girls i la professora les ajudava molt. El joc lliure és una gran eina per a la creativitat i iguala els alumnes. Si estar assegut callat escoltant ja és avorrit per als adults, imagina per a un nen de 5 anys.

Per a Catalunya, Finlàndia és un referent en matèria d’educació. Quin és el vostre?

No crec que haguem de tenir un país referent. Hi ha coses que vosaltres feu millor que nosaltres. És perillós fer les mateixes coses bones durant molt de temps i cal estar sempre atent. Hi ha models i moments molt interessants arreu. Per exemple, a Corea. Nosaltres tenim un problema amb la ciència i les noies. Són boníssimes, però no els agraden i després no volen fer la carrera. De fet, són els nois els que ens fan baixar les notes de ciència de PISA.

Com molts països, Finlàndia també pateix el gap entre els professors i els nadius digitals. Què feu per combatre-ho?

Efectivament. És el problema més gros que tenim. Els nostres professors són molt bons amb tot però ens falta compromís digital. No sabem com integrar l’ e-learning, les tauletes i els mòbils com una part de la pedagogia. Ara mateix ja tenim mestres nadius digitals, però costa que la gent que ho ha fet tota la vida es posi a canviar-ho ara.

¿A la carrera de magisteri es forma en e-learning?

El problema és que no es tracta de fer un pla per la digitalització, sinó que hem de canviar radicalment la pedagogia. Els aparells són molt fàcils d’utilitzar, el tema és com s’integren dins el dia a dia a les aules.

Com ho hem de fer perquè l’alumne no es distregui en l’era dels nadius digitals?

Hi ha estudiants que es distreuen molt fàcilment, però deixaran de fer-ho si els estimules i saps com activar-los. Òbviament que desconnecten si han d’escoltar monòlegs del professor. Si saps crear entorns estimulants i no els fas callar durant una hora, segurament es distrauran menys. La distracció és una qüestió relativa. Potser som nosaltres els que els estem distraient. Un altre error és fer-los memoritzar-ho tot. Només es quedaran amb el 10%. Si ho aprens de veritat, no ho oblides.

¿La innovació és funcionar per projectes, no fer exàmens i no posar notes? ¿A Finlàndia és així en la seva totalitat?

Nosaltres hem identificat diferents habilitats importants. Cada escola, però, té el seu model. Això sí, intentem integrar les diferents disciplines en cada projecte. Per exemple, si parlem de la vida i la mort podrem tractar la biologia, la religió, l’estadística, les arts...

stats