Publicitat
Publicitat

“Jugar a videojocs d’acció desenvolupa la capacitat de comptar”

Rubén Moreno és professor Serra Húnter al departament de tecnologies de la informació i les comunicacions de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)

Rubén Moreno és professor Serra Húnter al departament de tecnologies de la informació i les comunicacions de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Ha sigut guardonat amb el prestigiós International Early Career Award del Howard Hughes Medical Institute dels Estats Units (HHMI), que ha reconegut 41 investigadors de tot el món d’un total de 1.500 candidatures. Juntament amb Tomàs Marquès-Bonet, també de la UPF, han sigut els únics investigadors de l’Estat que reben aquest reconeixement aquest any. Rebrà 650.000 dòlars per dur a terme una investigació sobre les limitacions del cervell.

A què dedicarà els 650.000 dòlars?

Ara mateix desconeixem els límits del cervell pel que fa a percepció, memòria i intel·ligència. Moltes vegades, quan prenem decisions cometem errors. I no queda gens clar què passa en aquestes situacions. No sabem si en el moment de prendre la decisió hi havia poca informació procedent dels sentits al cervell, o si hi havia molta d’aquesta informació però no l’hem utilitzada correctament. Aquests pròxims anys estudiarem quins factors limiten la informació sensorial al cervell per dilucidar quina d’aquestes dues alternatives s’ajusta més a la realitat.

Quan parla d’error, ¿a què es refereix exactament?

Imagina que estàs conduint un cotxe enmig de la boira i penses que vas a poca velocitat, però en realitat vas molt ràpid i acabes xocant amb el cotxe del davant. En aquesta situació, podríem afirmar amb claredat que s’ha comès un error, perquè tothom preferiria haver evitat l’accident. D’errors com aquest en fem constantment a la vida quotidiana. A nivell més científic, estudiem comportaments complexos de ratolins, durant els quals han d’integrar informació sensorial per prendre una decisió, tal com passa quan condueixes un cotxe en la boira. En aquest cas, l’error està definit experimentalment. Si l’animal ho fa bé, se’l recompensa amb un terròs de sucre. Si no, no se’l castiga, sinó que simplement no obté la recompensa.

Què mesuren en aquests ratolins?

El que fem amb els ratolins és aplicar unes tècniques molt noves que permeten registrar l’activitat de moltes neurones simultàniament. Al mateix temps, disposem d’unes tècniques matemàtiques modernes que ens permeten estimar amb gran precisió la informació continguda en poblacions neuronals, que suposadament representa la informació que registra el cervell procedent dels sentits. Estem relativament a prop de poder mesurar quina d’aquesta informació és present en el cervell d’un animal mentre està duent a terme una tasca determinada. Això ens permetria veure si el seu comportament reflecteix que ha utilitzat tota la informació present al seu cervell o només una fracció.

Quines aplicacions poden tenir aquests resultats?

Cal tenir en compte que la nostra recerca és bàsica i, per tant, no té aplicacions directes, però com tota la recerca bàsica, a llarg termini pot tenir implicacions importants. Nosaltres estem intentant entendre d’on sorgeixen els errors. Per exemple, ¿per què cometem errors en un examen? ¿La informació era tota al cervell i no l’hem utilitzada bé o, per contra, no hi era tota de bon principi? Si entenem millor per què cometem errors, els educadors podrien pensar en estratègies per minimitzar-los.

Si desconeixem els límits del nostre cervell, ¿això vol dir que té més potencial del que fem servir?

Sabem que pot donar més de si. Hi ha exemples de genis que creen obres d’art o inventen teories. També hi ha persones amb síndromes com el d’Asperger, que en alguns casos presenten una intel·ligència excepcional en molts aspectes, la majoria relacionats amb la percepció: són més capaços de reconèixer patrons i de comptar intuïtivament.

Què vol dir comptar intuïtivament?

Quan algú posa sobre la taula 3 gots, sense comptar saps que hi ha 3 gots i que en falta un per a la persona que acaba d’arribar. No comptes seqüencialment -1, 2, 3-, sinó que d’un cop d’ull de seguida saps que hi ha 3 gots. Si n’hi ha més, ja no ho pots fer a ull i has de comptar. Hi ha experiments que mostren que jugant a videojocs d’acció, es pot aprendre a comptar intuïtivament fins a un nombre més alt.

Com són aquests videojocs?

Són jocs d’acció, de primera persona, d’aquests en què t’ataquen i t’has d’amagar o has de detectar patrons en la foscor que indiquen la presència d’un zombi. En aquest tipus de situacions tan intenses es desenvolupen les capacitats de percepció. El cervell és molt plàstic i, per tant, pot aprendre fins i tot en tasques molt bàsiques com la intuïció de nombres. Això també mostra que el cervell té més potencial.

L’investigador Rubén Moreno, de la Universitat Pompeu Fabra, ha sigut guardonat pel Howard Hughes Medical Institute dels Estats Units.