Publicitat
Publicitat

Josep Maria Tamarit: “La violència domèstica és més habitual del que volem veure”

Director del programa de criminologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i expert en victimologia, Tamarit diu que "formes no tan greus de violència com la de Castelldefels són relativament freqüent"

A part de catedràtic de dret penal, Josep Maria Tamarit és el director del programa de criminologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i un expert en victimologia.

¿Es poden prevenir parricidis com el de Castelldefels?

És molt difícil. Cada cop que hi ha un cas com aquest tendim a pensar que és la prova d’un fracàs com a societat. Hem de tenir en compte, però, que la violència domèstica és un fet molt més habitual del que volem veure. Estudis de criminologia demostren que formes no tan greus de violència com la de Castelldefels són relativament freqüents. Els que surten a la llum, però, són els episodis més greus, la punta de l’iceberg. Intervenir sobre aquests casos és realment molt difícil perquè passen en l’àmbit privat i la societat s’ha abstingut d’entrar en aquesta parcel·la.

¿Les víctimes d’aquest tipus de violència continuen tenint por a denunciar?

Hi ha molts motius pels quals una persona pot decidir no denunciar, com la por. D’altres són problemes emocionals complexos com el sentiment de culpa i el de protecció cap a la persona que s’ha de denunciar o cap a altres membres de la família. Tot i que les institucions tendeixen a incentivar que les víctimes denunciïn, la realitat és que les institucions només poden intervenir en cas que hi hagi proves quan es tracta de dos adults o quan se sospita que un menor està exposat a un entorn de violència.

A l’estiu hi ha un repunt d’aquest tipus de violència. Per què?

Des del segle XIX la criminologia ha observat que durant el període estival es concentren els delictes violents i a l’hivern els delictes contra la propietat. Els factors són diversos: per la calor, que fa que les passions es desfermin; per certes patologies psiquiàtriques, i, sobretot, perquè durant l’estiu augmenta la convivència en l’àmbit familiar. Com més contacte hi ha, més incrementa el risc que hi hagi més conflictes de parella.

¿El perfil de la víctima acostuma a ser sempre el mateix?

És cert que hi ha víctimes amb personalitats similars o trajectòries, però no es pot dir que hi hagi un perfil únic. Qualsevol persona pot trobar-se en una situació de patir violència domèstica.

¿Quan l’agressor mata els seus fills és per venjar-se de la mare?

No hi ha dubte que per a l’agressor és una manera de castigar la dona. També pot ser que ho faci per altres raons que tenen relació amb el seu perfil psicològic, com ara que tingui un problema psiquiàtric o que es trobi en una situació de voler destruir tot el seu entorn per després autodestruir-se.

En el cas del crim de Rubí, què pot portar un fill a matar la seva mare?

La violència fills-pares és un fenomen que ha augmentat en els últims anys. En el cas d’aquest jove -que ahir va ingressar en un centre de menors- s’ha d’estudiar quin tipus de perfil psiquiàtric té.

A què es deu aquest augment de violència dels fills cap als pares?

En alguns casos, als canvis socials. En els últims anys s’ha trencat la distància que abans hi havia entre pares i fills. Altres causes són per patologies i que el fill hagi sigut víctima d’una situació familiar molt conflictiva amb anterioritat.