Societat 29/03/2017

Jerusalem: buscar l’acord als cors

Les iniciatives per fomentar el diàleg interreligiós creixen a la carismàtica ciutat sagrada

Dídac P. Lagarriga
4 min
01. Vistes de la ciutat de Jerusalem. 02. El rabí, professor i escriptor Alon Goshen-Gottstein és un gran defensor  del diàleg entre les diverses religions que conviuen a Jerusalem.

BarcelonaAvui al vespre, com cada últim dijous de mes, Jerusalem acollirà una trobada ben especial, ben necessària, quan centenars de persones es trobaran a la porta de Jaffa per iniciar una activitat silent i simple. Tan simple que ningú diria que pugui ser tan revulsiva: pregar junts. Un acte íntim que esdevé social i que no seria destacable si no fos perquè aquesta pregària conjunta va més enllà del tancament confessional i aglutina persones creients i no creients que, a través de la recitació, el silenci i el moviment corporal -trets bàsics de la condició humana- generen un espai en el qual la convivència i el respecte són possibles. El moviment PTIJ (Praying Together in Jerusalem), fundat l’octubre del 2015, és una de les moltes iniciatives que, des de l’àmbit interreligiós, es duen a terme en aquesta terra on el conflicte es perpetua i on ningú queda indemne. El seu objectiu és reunir membres de totes les confessions que desitgin expressar el seu amor a aquesta ciutat carismàtica i a tots els seus habitants mitjançant una expressió pública de les seves fes, a més de ser un punt de trobada i diàleg entre els participants, que poden compartir la seva vivència i els valors essencials de les tradicions respectives.

Més enllà de l’enfrontament

Israel, Palestina... Sovint tendim a reduir el conflicte a dos bàndols, necessitat il·lusòria de fer més fàcil entendre què passa i, malauradament, emetre judicis ràpids. Aquesta necessitat de saber qui són els bons “és el que tot europeu benintencionat sempre vol saber abans que res”, recorda l’escriptor de Jerusalem Amos Oz, el qual, com a resposta, afirma: “Em temo que no us posaré les coses més fàcils dient simplement que aquests són els àngels i aquests els dimonis, i que només cal que doneu suport als àngels perquè el bé prevalgui sobre el mal. Perquè el conflicte d’israelians i palestins no és una lluita del bé contra el mal, sinó més aviat una tragèdia en el sentit més antic i estricte del terme: un xoc de drets, un xoc entre una reivindicació poderosa, profunda i convincent i una altra reivindicació molt diferent però no menys convincent, ni menys poderosa ni menys humana”.

Una tragèdia que no es resol sinó des de dins, i on totes les persones que treballen diàriament per arribar a acords i mantenir-los pateixen el boicot de tots aquells sectors que consideren que un acord és una rendició inacceptable. En aquesta cura persistent de les llavors que preparen la societat per a un acord definitiu, el moviment PTIJ és una iniciativa més que va néixer de dues persones veïnes de Jerusalem, Peta Jones Pellach i Russ McDougall, una jueva i l’altra cristiana, i que han vist com la seva idea creixia amb el suport no tan sols d’altres veïns, sinó també d’organitzacions com l’Institut Ecumènic Tantur, la Reunió Abrahàmica, la Interfaith Encounter Association, Kids4Peace, Germanes de Sió, Dibbur Hadash, Micròfons per la Pau, Centre Pardes pel Judaisme i la Resolució de Conflictes, el Centre Jerusalem de Diàleg Interreligiós ADAShA i l’Elijah Interfaith Institute.

Aquesta última organització, anomenada amb el nom d’un profeta (Elies, Elijah en anglès) significatiu en el judaisme, el cristianisme i l’islam, és una altra d’aquestes iniciatives que bateguen a Jerusalem i que, com el profeta que crida a l’ordre i la serenor en un entorn hostil, compta amb tota l’energia i vitalitat dels qui porten missatges de pau i convivència. L’Institut va ser fundat el 1997 pel rabí, professor i escriptor Alon Goshen-Gottstein, figura destacada d’aquest judaisme defensor de l’acord i l’entesa i, per tant, molt crític amb totes les derives fanàtiques i repressores del sionisme.

Nascut en una família de Jerusalem molt oberta, de mare psicòloga i pare teòleg, tots dos devots de l’estudi de la diversitat religiosa i els viatges, el jove Alon va ser ordenat rabí el 1978 i des de finals dels 80 és professor en diverses universitats hebrees. Autor de nombrosos llibres, en especial sobre el judaisme i el diàleg interreligiós, va decidir fundar l’Elijah Interfaith Institute amb el propòsit de fomentar l’entesa entre les diverses religions mundials, centrant-se principalment en el diàleg, l’educació, la recerca i la sensibilització. Entre les seves activitats es fan programes en què es reuneixen representants de les diverses tradicions religioses, a més de destacats especialistes a través de projectes de recerca, conferències i iniciatives que tenen com a base la comunitat.

Treball interior i exterior

L’any 2015, per exemple, la seva tasca dins d’Israel va tenir una ressonància especial quan va decidir iniciar una campanya de micromecenatge per ajudar a reconstruir una església cristiana que havia patit l’atac del fonamentalisme jueu, que acusa els cristians de ser idòlatres. L’església era a Tabgha, lloc simbòlic per al cristianisme perquè segons la tradició va ser allà on va tenir lloc el miracle evangèlic de la multiplicació dels pans i els peixos.

Per a Goshen-Gottstein, aquell atac, que acusava directament els cristians de ser idòlatres, anava més enllà dels habituals atacs ultres, perquè incidia en un aspecte teològic clau i que calia combatre d’una manera decisiva. Així, el trist atac va convertir-se en una bona ocasió no tan sols per denunciar els fets, sinó per parlar a fons sobre la relació entre el judaisme i el cristianisme. Com ell mateix diu, “va donar l’oportunitat que molts rabins afirmessin que el cristianisme no és idòlatra, així que va ser també un projecte pedagògic, a més de reconstruir l’edifici: un treball interior i exterior”.

És una prova més d’aquesta resiliència que no s’atura, i que ara pren una altra volada: l’edificació del Centre HOPE (que, en anglès, a més de significar esperança, és també l’acrònim de House of Praying and Education), un recinte innovador que pugui acollir equitativament les tres religions abrahàmiques per compartir un lloc de culte i que serviria -segons Goshen-Gottstein-“com a símbol potencial de Jerusalem, com a ciutat de pau i no de tensió permanent, i que seria inspirador perquè en altres llocs del planeta es busqués aquesta complicitat espiritual”. Possible? Si més no, imprescindible.

stats