Publicitat
Publicitat

Jaume l'esbudellador

L’estiu del 1888, els lectors de diaris estaven amatents a l’Exposició Universal de Barcelona i a les notícies sobre el famós crim del carrer Fuencarral, un dels primers que van generar un gran impacte mediàtic en la premsa espanyola. I llavors, va fer aparició l’Esbudellador. La Vanguardia del 10 de setembre informava que a Londres s’havia descobert un horrible assassinat. La víctima era una prostituta que “tenia el coll travessat, el cos obert en canal; l’estómac i el cor per terra, i els intestins al voltant del coll, com si fossin un collaret”. Per a qui estigui familiaritzat amb els crims de Jack l’Esbudellador, aquesta dona era Annie Chapman, que havia mort feia quaranta-vuit hores. L’assassí encara no tenia nom, malgrat que, pocs dies més tard, El Imparcial ja parlava de Whitechapel com d’un barri degradat, on Charles Dickens havia situat algunes de les seves narracions. I qualificava Chapman com “la quarta víctima”. En l’actualitat, només li adjudiquen cinc crims. Però en la seva època, a l’Esbudellador se’l feia responsable de set morts. En el mateix article, ja es parlava del misteriós “mandil de cuir”. I s’informava que un dels sospitosos era un ciutadà espanyol.

Mentrestant, la nit del 30 de setembre, morien Elizabeth Stride i Catherine Eddowes. La premsa informava que, amb aquestes dues, ja eren sis les prostitutes degollades, i que s’havia desfermat el pànic a la capital britànica. En aquell clima d’exitació, el diari La Época va parlar, per primera vegada, d’una carta enviada a la policia i signada per un tal “Jack l’Esbudellador”. Didàctic, el periodista feia la comparació amb el sacamantecas o el saginer local. De noms n’hi va haver per a tots els gustos. El Imparcial i El País parlaven de “Joan l’Esbudellador”, la Ilustración Española y Americana de “Santiago l’Esbudellador”. Víctimes d’una mala traducció, La Vanguardia parlava de “Jaume el Gaiter”. Uns dies després es disculpaven, havien confós piper amb ripper.

L’última víctima oficial de l’Esbudellador es deia Mary Jane Kelly, i va ser la que presentava més amputacions i mutilacions. Tanmateix, els diaris comentaven que no hi havia prostituta londinenca que no declarés haver estat a punt de caure sota el ganivet de l’assassí, i molts curiosos van començar a freqüentar el barri, amb un interès morbós. L’aristocràcia deia que el culpable era un nihilista, el proletariat pensava en una venjança de caràcter sexual. A partir d’aquell instant, periòdicament van aparèixer notícies sobre l’Esbudellador que procedien d’arreu del món. La policia de Tunísia va afirmar haver detingut l’assassí entre els membres d’una banda local. A la Corunya hi va haver una crisi de por quan la gent va creure que havia desembarcat a la ciutat. I a Madrid, gairebé linxen un home que parlava amb uns nens. El diari francès Le Matin citava la premsa de Barcelona per informar que el criminal havia sigut arrestat a la Vall d’Aran. A La Iberia ho van qualificar de “llufa d’innocents”, però van donar la notícia. No gaire cosa més hem sabut des de llavors. 

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT