Insectes i aliments de laboratori, la nostra dieta el 2050

BarcelonaUn plat de grills fregits, un bol de col kale amb quinoa i un batut enriquit amb nutrients que ajuden a alentir l’envelliment cel·lular. Aquest podrà ser, perfectament, el nostre dinar d’aquí pocs anys, segons apunten els experts en alimentació, encara que per a molts semblin coses de ciència-ficció. Analitzem les sis principals tendències que marcaran el futur del sector.

1. Insectes a taula

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) fa anys que aposta per introduir els insectes a les dietes. Per a aquest organisme, la producció de carn suposa una clara amenaça per al planeta: per alimentar els 9.000 milions de persones que hi haurà el 2050 cal augmentar en un 70% la producció d’aliments i això, en el cas de la producció de carn, suposa un esgotament dels recursos naturals, lligat a un augment de combustible tan gran que en poc temps no serà sostenible. Per això cal trobar alternatives que siguin nutricionalment saludables; i els insectes, que a l’Àsia i a l’Amèrica Llatina fa segles que es consumeixen, són una bona solució, ja que tenen moltes proteïnes concentrades i la seva producció és molt més econòmica i sostenible que la de carn. De fet, hi ha 1.900 espècies aptes per al consum humà, segons els estudis de les Nacions Unides, moltes de les quals ja es consumeixen arreu del món excepte a Europa, on les barreres culturals encara ens allunyen de les broquetes d’escarbats o les tapes d’escorpins. Tot i això, el Parlament Europeu va aprovar el 2015 una proposta per legalitzar el seu consum, preveient-ne la introducció. Ara els estats membres tenen fins al 2017 per aplicar aquesta legislació, tot i que el buit legal va portar que a Barcelona s’obligués a tancar l’únic lloc on es comercialitzaven: la parada Petràs de la Boqueria, on ara estan a l’espera de la nova regulació.

2. Alternatives a la carn

Lligat amb el consum d’insectes hi ha la segona tendència de futur: l’augment d’alternatives a la carn. Des de Reimagine Food, un centre d’innovació en alimentació amb seu a Sant Cugat, estan constatant l’aparició d’empreses dedicades a crear nous aliments en què els ingredients animals se substitueixen per vegetals però sense variar-ne ni el gust ni la textura. El seu director general, Màrius Robles, explica que això respon a “la voluntat de la gent de menjar menys carn, conscient que no és gaire saludable, sobretot arran dels avisos de l’OMS”, però també al fet que “la carn és un recurs finit”. “A la Xina el consum de carn s’ha quadruplicat en els últims 40 anys i a Espanya s’ha duplicat, i això no és sostenible”. Per això algunes companyies ja treballen en productes que són iguals que la carn però que no en porten. Un exemple és l’empresa nord-americana Impossible Foods -que té entre els seus principals inversors Bill Gates- i que ja produeix hamburgueses vegetals amb una aparença i un gust molt similars als de les hamburgueses de carn i que s’han començat a comercialitzar en alguns restaurants dels EUA.

3. Superaliments per a tothom

Aquest és un dels conceptes que està més de moda en el sector de l’alimentació. Dins d’aquesta categoria hi trobem sobretot vegetals que contenen una gran quantitat de vitamines, minerals i antioxidants. La nutricionista Carla Zaplana hi ha dedicat un llibre, Superfoods (Planeta), on explica què són i quines són les seves principals virtuts. Per citar-ne alguns exemples pròxims tenim el bròcoli, l’alvocat o el gingebre, però el mercat està veient com arriben nous productes que els consumidors acullen amb èxit, com la cúrcuma, la xia o la col kale. Les prediccions de futur que han fet des de Reimagine Food apunten que la tendència creixerà i veurem com arriben a les nostres taules productes fins ara desconeguts, com per exemple un vegetal molt famós a l’Àsia, el kahi-nam, conegut com a caviar verd, que reuneix les propietats del bròcoli, els espinacs i la col, és a dir, que és tota una bomba de proteïnes, fibra, ferro, magnesi, vitamines i antioxidants. Com que es tracta d’una planta aquàtica de dimensions molt reduïdes, i que creix a molta velocitat, les seves possibilitats comercials són molt altes: actualment, la companyia israeliana Green Onix s’ha convertit en la pionera a crear i comercialitzar un petit electrodomèstic que et permet cultivar-la a casa.

4. Substituts químics

El seu objectiu és aconseguir que la gent que no té temps per menjar, sobretot els que a l’hora de dinar no paren perquè tenen molta feina, puguin fer, igualment, un àpat saludable. I per això aquests productes arribaran des del laboratori fins a la taula. “L’objectiu és que siguin al màxim de saludables, que assegurin la ingesta nutricional correcta per a persones amb molt poc temps i amb molt d’estrès, que no tenen ni cinc minuts per dinar”, explica Màrius Robles, que ha detectat que en els últims anys han proliferat les empreses que estan apostant per investigar aquests productes i llançar-los al mercat. En aquesta línia, s’estan desenvolupant aliments produïts químicament que tenen tots els nutrients necessaris d’un àpat saludable. “Hi ha molta demanda i seguirà creixent, és important que la gent sàpiga que té la possibilitat de menjar ràpid sense menjar fast food poc saludable”, diu Robles.

5. Menjar per prevenir

Ja fa temps que als lineals dels supermercats hi ha productes que prometen rebaixar el colesterol o l’osteoporosi però això és només el principi, segons apunten els experts. La medicalització de l’alimentació avança a passos gegantins, ja que la tecnologia actual permet desenvolupar cada cop més productes que contribueixen a prevenir malalties i que donen resposta a uns consumidors que cada vegada estan més preocupats per la seva salut i a una societat que envelleix i viu durant més anys. Així, ja s’estan desenvolupant begudes antioxidants, refrescos probiòtics o batuts per a malalts d’Alzheimer, només per posar tres exemples del que s’està gestant en laboratoris d’arreu del món. Tot i això, hi ha veus crítiques amb aquesta tendència que apunten a un excés de medicalització a l’hora de menjar, i que reclamen tornar a una dieta variada, equilibrada i, sobretot, on no hi hagi productes processats.

6. Aliments intel·ligents

Aquí entrem en un terreny que sembla més de ciència-ficció que no pas gastronòmic, però els experts asseguren que és més a prop del que ens pensem i està estretament lligat amb la tendència anterior. Des de Reimagine Food expliquen, per exemple, com s’estan estudiant les possibilitats de la nanotecnologia per aplicar-la al nostre benestar, amb aliments, per exemple, que tinguin un microxip on hi hagi tota la informació sobre el seu origen i traçabilitat o que ens permetin veure com es comporten dins el nostre organisme i com ens afecten. En aquesta mateixa línia també s’està treballant en el menjar personalitzat, és a dir, aliments dissenyats en funció de les nostres necessitats o les malalties que patim, per potenciar així els nutrients que ens poden ajudar més.