Publicitat
Publicitat

Inici de verema

Afinals d'agost, quan la majoria de gent gaudeix dels darrers dies de platja, és el moment d'iniciar la verema, de recollir els raïms que han anat madurant a poc a poc sota un sol de justícia i que hem anat cuidant i mimant , per tal d'obtenir uns fruits que donaran uns vins singulars i de gran qualitat. Antigament, abans dels anys vuitanta, la verema solia començar ben entrat el mes de setembre. Una data ben marcada al calendari era Sant Mateu: "Per Sant Mateu, verema tot déu", "A Sant Mateu, verema arreu". Des de fa uns 30 anys, l'inici de la verema s'ha avançat, sobretot per la introducció de varietats foranes que són més primerenques, com el chardonnay, pinot noir, riesling, viognier, sauvignon blanc i algunes més que no són "legals" però que sí són reals. A partir d'aquests dies, pels pobles del Raiguer i del Pla i Llevant de Mallorca, podrem escoltar el rum-rum dels tractors acompanyat pel brunzit de desenes d'abelles i vespes; veure els remolcs que han canviat les bales de palla per la fruita del déu Dionís; podrem descobrir uns tractors ben especials, anomenats vermadores mecàniques, alts i grossos com un gegant, amb quatre impressionants rodes i una boca al mig per on entren els ceps i perden els seus fruits. L'olor especial de la verema, una mescla entre la dolçor del raïm i el most mesclat amb tocs herbacis de la rapa, la suor dels vermadors i el fum dels tractors que traginen el desig de poder transformar la collita en vi pur.

És un època de ritual per als pagesos i vinaters, viticultors i enòlegs; en definitiva per a tota aquella gent que té vinya i que en vol fer vi, un moment de molta feina, de tensió i fatiga però també d'emocions, d'il·lusió i d'esperances, en què estam molt pendents de la vinya, de com madura el raïm, pendents de cada petit detall que succeeix al celler i pendents de les prediccions meteorològiques i de resoldre els imprevists que segur apareixeran.

Cada pic som més els que ens dedicam a aquest món: a principis dels anys 90, a Mallorca hi havia uns 15 cellers; ara, 20 anys més tard, podem trobar-ne quasi 60 i sembla que la quantitat d'elaboradors i el nombre de quarterades de vinya continuarà augmentant de manera inexorable. Només una dada: el 2004 s'elaboraren 38.033,47 hectolitres; l'any passat, 48.770,31. I és que durant aquests anys han nascut molts cellers, alguns per iniciativa de persones que tenen una gran passió per la terra i el vi, i que en un moment determinat i amb pocs doblers a la butxaca s'han endinsat en aquest món per tirar endavant el seu projecte vital. Però molts dels nous cellers són projectes d'empresaris d'altres sectors, gent amb una bona butxaca que entra a la vitivinicultura per diferents motius; alguns, per tornar a les arrels per ser feliç; d'altres, per passió pel vi; també per fer doblers o per pura vanitat i esnobisme de poder mostrar el seu iot, el seu avió privat i el seu celler amb enòleg incorporat. En tot cas, fa goig veure com s'inverteix en agricultura en comptes de ciment.

El futur de la viticultura a Mallorca és molt prometedor i depèn bàsicament de continuar fent una molt bona feina i que la gent continuï confiant en els vins d'aquesta terra, és per això que a partir d'aquests dies hi ha molta gent que desapareixem del poble i només ens poden trobar a la vinya o al celler.