Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Guillermo Bautista: “És bo que els nens s’avorreixin perquè els obliga a buscar-se la vida”

Guillermo Bautista és doctor en pedagogia i professor de psicologia i ciències de l’educació de la Universitat Oberta de Catalunya

Gestionar les llargues vacances escolars dels fills és per a molts pares un autèntic maldecap. Què és millor per als nens? Com es pot compaginar amb els horaris laborals? D’opcions n’hi ha moltes: des d’anar a casals fins a passar per un campament, anar a estudiar algun idioma a l’estranger o optar perquè estiguin amb la família. Guillermo Bautista és doctor en pedagogia i professor de psicologia i ciències de l’educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Si els pares poden triar, què és millor: portar els fills a un casal o que estiguin amb la família?

La majoria de vegades els portem a un casal perquè treballem i, per tant, no podem ocupar-nos-en durant unes hores. Ara bé, hem de tenir en compte que durant tot l’any el temps dels nostres fills està molt programat i, per tant, és convenient trencar aquesta rutina durant l’estiu. Per tant, si tenim l’opció de triar, millor que estiguin amb la família o com a mínim hauríem de buscar un equilibri: que vagin una setmana o quinze dies al casal en lloc d’un mes, o durant el matí en comptes de tot el dia.

Com s’haurien d’organitzar els pares perquè siguin unes bones vacances?

Cal programar les coses. Ara bé, també és important que hi hagi un espai per a l’espontaneïtat. S’ha de donar temps al nen perquè s’avorreixi (per fer-ho ha d’estar lluny de la tele, el mòbil, la tauleta o l’ordinador) perquè l’obliga a buscar-se la vida i descobrir noves coses. Com més pautat és el joc, menys espai hi ha perquè desenvolupi la creativitat, i si els programem tot el dia els nens aniran com un robot.

¿És millor que decideixin les activitats els pares o s’ha de prioritzar el que volen els fills?

Com més gran sigui el nen més capacitat de decisió ha de tenir. Els hem de preguntar què volen fer perquè pot ser que tinguin ganes de realitzar activitats en les quals nosaltres no hàgim pensat. Però hem de tenir en compte una cosa: ens podem trobar que, tot i que els proposem alguna cosa encertada, no els agradi gaire. En aquest punt hem de tirar per la via dels fets consumats, perquè un cop l’estiguin fent segur que s’ho passaran bé i després ens ho agrairan.

¿S’ha de continuar amb les rutines habituals?

S’ha d’imposar el sentit comú. A l’hora de dinar, sopar o dormir es pot ser més flexible, però les altres rutines s’han de seguir fent, com endreçar les joguines o l’habitació, rentar-se les dents, dutxar-se o seure a taula durant els àpats amb la resta de la família. Han de tenir clar que les normes de convivència que es compleixen durant el curs també són vigents a l’estiu. El que tenen les rutines, però, és que quan es trenquen costa una mica tornar-les agafar. Per tant, quinze dies abans de tornar a l’escola s’hauria de recuperar l’horari habitual dels àpats i d’anar a dormir.

Un dels dilemes que més maldecaps porten als pares: ¿deures, sí o no?

Els nens mai no han de deixar d’aprendre. Cal mantenir, doncs, l’hàbit d’aprendre (pensar, reflexionar o compartir) però trencar amb la manera sistemàtica de fer-ho, que, en molts casos, proposa l’escola. A l’estiu els nens poden aprendre amb la companyia dels pares i fer-ho amb altres activitats, com llegir els cartells durant una visita a un museu o escriure què comprarem al supermercat. El més important és que no ho visquin com un càstig o una amargura, perquè serà contraproduent i provocarà que rebutgin tot el que se’ls proposi.

Tenint en compte que es passen més hores junts, ¿l’estiu és un bon moment per millorar la relació pares-fills?

El primer que han de tenir clar els pares és que estar amb els fills ha de ser sinònim de disfrutar i que l’estiu els permet una comunicació més relaxada amb ells perquè no hi ha la imposició dels horaris. Per tant, mai no s’ha d’acceptar un mal clima de convivència a casa i menys justificant-lo pel fet que siguin nens. El descontrol té contraindicacions i no és bo per a ningú.

Quina és la fórmula per aconseguir un clima relaxat?

A les famílies, a diferència de l’escola, hi ha el condicionant de la interacció afectiva amb els nens. La manera d’aconseguir-ho, però, és la mateixa: posar normes, no deixar que se les saltin i no acceptar determinades actituds. Alhora també se’ls ha de valorar els bons comportaments. És molta feina per als pares però al final és una inversió perquè aconseguirem que el clima durant les vacances sigui bo.

Quins són els errors més habituals que fan els pares a l’estiu?

Doncs el que més es repeteix és precisament acceptar un mal clima, i després no deixar que els fills facin activitats sols, que descobreixin coses que els poden agradar.

¿És bo per als nens que les vacances siguin tan llargues?

Seria millor que estiguessin més repartides perquè es podrien trencar més sovint les rutines i trobar espais de comunicació més intensos amb les famílies.