Gori Estarellas: “Cap problemàtica de l’individu anul·la cap dels seus drets”

PalmaGori Estarellas és un dels membres veterans del Grup d’Educadors de Carrer (GREC), una associació sense afany de lucre creada l’any 1987 amb la vocació d’atendre menors d’edat de barriades marginals amb alt risc de fracàs escolar. Més tard, l’entitat també s’obriria camí a les llars de famílies amb necessitat de reforçar les habilitats parentals, a la presó i en els àmbits de la salut mental i la reinserció sociolaboral. Estarellas treballa en el projecte des de 1992. La paraula que no es cansarà mai de repetir és ‘prevenció’.

El GREC abraça diferents àmbits. És la diversitat un atribut?

Tu ho has dit. El GREC ha anat creixent segons les necessitats que detectava. Actualment, compta amb més de 80 educadors professionals i ofereix 11 programes diferents, com el d’educadors de carrer, el d’emancipació i el d’acompanyament a la població penitenciària.

La vostra tasca és a llarg termini?

Sí, sempre. És una tasca 100% socioeducativa. Treballam només amb aquells que volen ser ajudats i intentam fer-los un seguiment. Un reclús, per exemple, ens preocupa més quan surt de la presó que quan hi és.

Hi ha un col·lectiu que us ocupi més que un altre, com el dels menors?

No, tots ens fan ser qui som de la mateixa manera, però entre els nins ens preocupa especialment la franja d’edat d’entre 13 i 16 anys, que és quan més risc hi ha d’abandonament escolar. El nostre treball, però, no deixa de ser un programa preventiu.

I com es pot prevenir?

Un bon exemple és la ciberaula que finança la Caixa en barris com Verge de Lluc i Son Gotleu. Es tracta d’un espai lúdic i de suport escolar que es preveu per a aquells infants que no poden ser ben atesos pels seus pares, que treballen. Se seleccionen entre 25 i 30 al·lots, els qui realment ho necessiten, i allà, els horabaixes, van adquirint hàbits saludables. Hi ha qui diu que, en aquest espai, només juguen. Doncs sí, i? Sembla molt senzill, però serveix. I, com aquest, hi hauria d’haver molts més recursos preventius. Però la prevenció té un cost, clar.

On més fa falta prevenció?

En l’àmbit de la salut mental. No hi ha absolutament res, i també ens preocupa molt. S’ha de fer molt més, especialment pels malalts mentals que estan a la presó. El Govern ha dit que és una de les seves prioritats, esper que sigui veritat.

Per on s’hauria de començar?

Per combatre els clixés. Encara hi ha molts estereotips envers els malalts mentals, tot per falta de coneixement, i s’hauria de tenir clar que cap problemàtica de l’individu anul·la cap dels seus drets. El dret no és el que tenim, és el que exercim. Tots els necessitats tenen dret, també, a estar al sistema.

Però en el sistema regna la desconeixença.

Sí. Per exemple: tots tenim dret a un metge i ho sabem, però sabem que tenim dret a un educador social? No! I hi ha una llei magnífica que ho diu! Això dels educadors professionals no és una cosa ‘només per a pobres’, és per a tothom, perquè qualsevol de nosaltres el pot necessitar un moment o altre, com el metge. Jo procur no anar-hi gaire, al metge, però no per això el deix de tenir.

En què pot ajudar-nos un educador professional?

És el professional de referència per a qualsevol problema que pugui sorgir-nos pel que fa a la integració sociolaboral o a la salut mental. És clar que un sol professional no ho pot fer tot, i per això, com qualsevol metge de capçalera, sabrà on derivar-nos, però no ens abandonarà. Derivar sense més és fer que el pacient vagi a la deriva. El metge que ens envia a un especialista no deixa de ser el nostre metge de referència, hi podem tornar sempre que vulguem. Passa el mateix amb l’educador.

Entitats com el GREC ho han tingut difícil per tirar endavant?

En l’àmbit dels serveis socials, les entitats hem viscut amb l’ai al cor aquests darrers anys per tal de mantenir-nos, però en serveis socials el que hi havia per retallar era una misèria, osigui que encara han retallat menys que en altres àrees. Ara bé, tot i que ho negarà, sabem que el PP va estar a punt de derogar la Llei de serveis socials. No l’han mirada de cara en quatre anys, està per estrenar encara, però recull uns drets que ens pertoquen com a ciutadans i que no han de dependre del pressupost. Estan per ser finançats.