Societat 12/08/2017

Festa Major, nostàlgia d’envelat

Anna Vidal
2 min
Festa Major, nostàlgia d’envelat

Després d’uns anys d’eclosió, els balls de saló viuen un període d’estancament pel que fa a alumnes apuntats a classe, però mantenen el vigor a les places durant les festes majors que esquitxen el país, especialment durant aquests dies. Les orquestres han variat força, així com els repertoris, però sempre hi ha una franja reservada per a aquells que gaudeixen dels balls de tota la vida, i encara queden parelles de gent gran que ballen amb gran perícia sense que ningú els n’hagi ensenyat mai.

A les places dels barris i els pobles els balls de sempre mantenen i transmeten l’esperit lúdic i de convivència de la comunitat. Un patrimoni que es reivindica i que ha donat una figura arquitectònica efímera d’arrel genuïnament catalana: l’envelat, una sala de ball desmuntable, protegida per un tendal, sense columnes i amb una estructura que s’aguanta per la tensió de nusos mariners. 

Teresa Pérez i Francesc Mulet

El professor de ball de la Teresa Pérez li va aconsellar que no deixés escapar el Francesc Mulet, però no calia: ella ja havia vist com es bellugava. Ell buscava nova parella de ball amb urgència i va valorar que la Teresa se sabés els passos i els programes. Són parella de ball des del 2000, parella sentimental a partir del ball i professors de ball, tasca que combinen amb les seves feines respectives.

Amb una llarga i premiada trajectòria en el ball de competició, mai han deixat d’anar a ballar per plaer. Són, per tant, assidus a les festes majors, com aquesta del Poble-sec on hem anat a trobar-los. “Jo vaig començar en el ball social. Per això m’agrada dur-hi els meus alumnes: t’ho passes molt bé sense la tensió de la competició. Avui en concret hem vingut per retre homenatge a una alumna que va morir fa poc en un accident”, diu la Teresa, emocionada.

Expliquen que alguns ballarins de competició no volen fer ball social “perquè tenen por de perdre tècnica” o senzillament “perquè no saben ballar per passar-s’ho bé”. Tots dos són conscients que no poden ballar de la mateixa manera en una plaça que en un saló de ball. “No podem posar les mans i fer figures com es fa en competició: seria desproporcionat i ridícul. Has de saber on estàs ballant”, afirma la Teresa. Però també saben que és difícil passar desapercebuts. “Vulguis que no, es nota: estem molt acostumats a treballar des del terra. I ballar malament seria perjudicial per al meu ego”, admet el Francesc. Ballar bé demana esforç i una gran preparació cardiovascular que reverteix en grans beneficis: “Equilibri, control del cos i, per sobre de tot, una gran sensació de llibertat”.

“La música està cada vegada més manipulada, més orientada a fer que els joves consumeixin alcohol que no pas a fer-los ballar”, lamenta el Francesc. Per això és cada cop més difícil que sonin els balls de sempre, els que els estimulen com a balladors. “Ens agraden tots: samba, salsa, bolero, rock… El pas doble ben fet té unes línies meravelloses”, diu el Francesc. “A mi m’encanta el txa-txa-txa”, diu la Teresa. I avisa que si en sona un, sortiran corrents a ballar-lo.

stats