Publicitat
Publicitat

Fanàtics de les papallones

Alguns experts defensen que les col·leccions ben catalogades són claus per a l’estudi científic d’aquests insectes

Que boniques són les col·leccions de papallones, totes tan ben posades dins d’una capsa, l’una al costat de l’altra, ben arrenglerades, mostrant la seva simetria perfecta (de quasi totes!: n’hi ha algunes que no són simètriques). Molts ens hi passaríem una bona estona observant-ne les coloraines i les seves petites o grans diferències! Però, esclar, el que veiem és el resultat d’una feinada. Per col·leccionar papallones cal molta dedicació. Per tenir-ne una col·lecció ben feta, cal posar el nom de cada papallona, la data en què s’ha trobat i el nom del col·lector, com a mínim. “Una papallona sense l’etiqueta no serveix per a res, no té valor científic”, subratlla Arcadi Cervelló, que té més de 33.000 papallones catalogades, sobretot de Catalunya i de la resta de la Península. “I com més informació hi posis, millor; si pots posar-hi l’alçada del lloc on l’has trobat, la tècnica amb què l’has capturat... molt millor”, afegeix.

Cal dedicar-s’hi a fons perquè no es malmetin. Hi ha esplèndides col·leccions de papallones dins d’un armari que no es miren durant força temps i el dia que s’obre l’armari... “Ostres! Si només hi ha la capsa amb les agulles i les etiquetes! Les papallones s’han esfumat!” Moltes col·leccions en domicilis particulars s’estan perdent, o ja s’han perdut.

La tasca de conservar-les

És essencial anar eliminant els insectes, com ara els antrens, que ponen els ous a les esquerdes de les capses. Els pitjors enemics, però, són els polls dels llibres. “Sobretot no deixeu mai una capsa amb papallones al costat de llibres, us les poden deixar reduïdes a pols!”, remarca Cervelló, que és president de la Societat Catalana de Lepidopterologia. “De tant en tant poso les capses al congelador. És un bon sistema per matar tots els bitxos”, revela, mentre mostra una de les capses que va fer a la seva joventut. “Fixa’t en aquestes etiquetes. Jo feia el text amb màquina d’escriure, i després feia fotocòpies reduïdes”, explica Cervelló.

Col·leccionar papallones té un munt d’al·licients. D’entrada, et porta a recórrer molts indrets del país, especialment els que pertanyen a parcs naturals, i a passar bones estones, sobretot al capvespre, que és quan cal instal·lar les trampes de llum per a les papallones nocturnes. A més, permet conèixer l’evolució d’aquesta espècie, si és que la col·lecció fa dècades que es du a terme. De fet, els canvis que experimenten són petits, però sí que podem dir que a Catalunya han arribat d’uns anys ençà algunes espècies de països tropicals i algunes s’han extingit a causa del canvi climàtic, els canvis dels usos del sòl, l’abandonament dels conreus tradicionals i la proliferació de boscos.

Potser es tracta d’una activitat d’allò més entretinguda, però ¿té sentit recollir éssers vius, avui, i col·leccionar-los com si fossin segells o minerals? ¿I té sentit tenir a la col·lecció papallones protegides? “ Cal evitar la recol·lecció desmesurada de papallones i sense finalitats d’estudi científic, cosa que ara es pot suplir perfectament amb la fotografia. Ja són uns quants els que col·leccionen fotografies de papallones per estudiar-les”, diu Marià Pou, apassionat de les papallones des de menut, des que estudiava a Granollers. “L’institut on jo estudiava estava situat en una zona perifèrica a tocar del Congost –un riu que baixava sempre blanc pels abocaments d’una conegudíssima empresa de detergents–, amb hortets improvisats i piles de runa de tota mena, i la natura sempre acabava obrant algun miracle o oferint-nos algun exemplar de papallona que ens semblava una joia enmig d’aquell paisatge degradat”, recorda Pou.

Més endavant, quan ja era adolescent, Pou va aconseguir la guia de papallones diürnes de Lionel Higgins i Norman Riley, encara avui una obra cabdal, i va conèixer el vastíssim fons de Joaquim Vilarrúbia, una figura de primer ordre en la història de la lepidopterologia a Catalunya. La seva afició no ha parat de créixer: l’any passat va publicar l’excel·lent llibre Papallones, una guia de camp molt pràctica amb més de 50 espècies diürnes del nostre país.

Col·leccions en museus

Jordi Dantart, biòleg i professor de secundària, sentencia que “el col·leccionisme de papallones té sentit sobretot si té un objectiu científic”. “ Som uns quants els que fem recerca, no ens dediquem a punxar papallones amb una agulla”, especifica. “Els membres de la Societat Catalana de Lepidopterologia ens hem centrat sobretot a conèixer les papallones que hi ha als espais naturals protegits, des de la Vall d’Aran fins al massís dels Ports, des dels Aiguamolls de l’Empordà fins a la serra del Montsant. Des de la creació de la societat, el 1978, hem més que duplicat el nombre de papallones que sabem que hi ha a Catalunya. Saber on són és essencial per protegir-les”, explica Jordi Dantart, que subratlla que la seva és una “col·lecció d’estudi”.

Potser el destí final de les col·leccions particulars ha de ser els museus; de fet, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el de Ciències Naturals de Granollers, el de les Papallones de Catalunya, situat a Pujalt (Sort, Pallars Sobirà), tres centres de referència en el camp de la lepidopterologia al nostre país, s’han nodrit en bona part d’aquestes col·leccions, on estan ben conservades.