Publicitat
Publicitat

FERNANDO FERNÁNDEZ,'ESTRELLA': "Les drogues, l'alliberament sexual... avui els joves ja ho tenen tot vist"

Potser poca gent reconeix el nom de Fernando Fernández Jiménez (Utrera, 1959), però tothom coneix Estrella

Potser poca gent reconeix el nom de Fernando Fernández Jiménez (Utrera, 1959), però tothom coneix Estrella . Coincidint amb el 30è aniversari del naixement de la banda Peor Imposible, qui en fou el cantant rememora la dècada dels 80, protagonizada pel moviment contracultural tant a Mallorca com a Madrid.

Trobau a faltar aquells temps?

No, a faltar no... Però sí que m'encanta recordar-los. Era una aventura. Si hagués estat reprimit tot el temps... La imaginació al poder!

L'antic barri xino de Palma era el vostre epicentre. Com ha canviat ara?

Aquests carrers de Palma, amb tot el que han estat... Aquí just veníem de marxa i a comprar porros! I si els veus ara, tots els edificis estan reformats. I s'ha omplert de bars, que són la millor xarxa social que existeix...

Creis que encara conserva la massa crítica d'artistes que donà renom al xino ?

Ho conec menys, però en general pareix que les modalitats d'art han canviat. Ara els joves aposten més pel disseny gràfic, és un altre estil.

I com de diferent és el jovent d'avui en dia en relació amb el de la vostra fornada?

Ho tenen tot més mamat. Abans, tenien de referència el que succeïa a Londres i poc més... En canvi, ara te'n pots témer tot d'una del que passa arreu del món. I l'alliberament sexual, l'experimentació amb la droga... Avui els joves ho tenen tot vist.

Voleu dir que vosaltres patíreu molt?

Bé, moltes persones quedaren pel camí, mentre que d'altres ho provàrem tot... Però, per sort, vàrem saber aturar-nos a temps.

Els membres de Peor Imposible féreu el bot a Madrid després de fer-vos cèlebres a Mallorca. Com trobàreu la ciutat?

Al·lucinant! Nosaltres ja érem molt fans de Radio Futura, de Pedro Almodóvar, que també era fan nostre... I allà hi eren tots. I també coneguérem Alaska i ens movíem pel bar 4 Rosas, de Gabinete Caligari.

Tot, però, començà als locals musicals de les Voltes, just davall de la Catedral, que ara l'Ajuntament de Palma recupera...

Idò sí, allà començà tota la moguda. Ens reuníem Toni Socias, Balti Munar, Fernando Urban i jo mateix, que fèiem música amb el nom El sindicato de diseñadoras...

I com passau d'El sindicato de diseñadoras a Peor Imposible, el grup que us llançà a la fama?

Fou per Halloween de l'any 1983. Vàrem fer una festa i fou el primer pic que cantàrem com a Peor Imposible, tot i que només havíem assajat quatre dies abans... Total, que hi convidàrem unes 200 persones i en comparegueren més de 800!

Però pegau el salt a Madrid?

Resulta que entre la gent hi havia l'amo del Rock Ola, que era el local de l' underground madrileny per excel·lència... I ens digué que si en un any encara continuàvem, acabaríem tocant a Madrid!

I acabàreu a la Península...

Sí, al cap de tres mesos ja érem a Madrid! Però passàrem tot l'estiu del 84 a l'Illa, férem totes les revetles de tots els pobles de Mallorca!

En aquesta mena de "moguda mallorquina", qui més hi havia?

Oh! Els Furnishtime, Paris la Nuit, els Nastys... I ens fixàvem en el que passava a Madrid, evidentment, i aquí encara no es deia res de "moguda mallorquina"...

I les arts, també hi eren?

També. Pintors com Miquel Barceló i Lluís Lluncosa eren per aquí.

Quin era el vostre cau?

Ens reuníem molt per La Percha, un bar de devora l'Assistència Palmesana (que era un altre dels punts de trobada), al mateix carrer on era el mític Forn de la Pelleteria.

Sou fills dels 80, però quins són els vostres referents dels 70?

Jo vaig arribar a Mallorca per primer pic l'any 1978 i just hi vaig quedar 40 dies... I 40 nits. No vaig dormir gaire, allà a Gomila.

El barri xino encara no estava en apogeu?

No, encara no. Tota l'efervescència de Palma era a Gomila! Sobretot amb el rotllo gai, que allà estava com a permès, gràcies a la influència dels turistes... Perquè abans et posaves una perruca, tacons o faldilla i et duien a la presó, acusat d'escàndol públic!

Llavors partíreu a Madrid. Quan en tornàreu?

Cap al 89. I mira, aquí continuu, al barri! Tot i que he fet feina a Tito's, a Pachá... Però llavors la Pepa, la Terremoto i el Xavi [els amos del Flexas] em digueren que obrien el Flexas i que comptaven amb mi per a la cuina. A més a més, just m'ho digueren pel 20è aniversari de Peor Imposible. I ara, aquest octubre, en farem el 30è.

Fareu festa grossa?

Per ventura sí, depèn de si li va bé a Rossy de Palma. I a Pedro Almodóvar, a que li demanàvem paperets a les seves pel·lícules. Jo, de fet, vaig sortir a La ley del deseo ... cinc pics!