Publicitat
Publicitat

REPRODUCCIÓ ASSISTIDA

Donació d’òvuls i esperma (per fi) amb control

El ministeri de Sanitat posarà en marxa un registre de donants aquest estiu, amb 20 anys de retard

És una reivindicació històrica dels centres de reproducció assistida: un registre de donants d’òvuls i esperma estatal que serveixi per identificar tant les persones que donen de manera altruista -tot i que reben una compensació econòmica- com el destí d’aquestes mostres. Ara no és possible, ja que no existeix un registre únic per compartir informació i cada clínica té els seus propis arxius. Amb vint anys de retard, però, el registre de donants de gàmetes entrarà en funcionament al juliol. Així ho va confirmar la responsable tècnica de reproducció humana assistida del ministeri de Sanitat, Marta Cortés, durant una jornada amb professionals celebrada dijous a l’Hospital Universitari Dexeus.

Davant d’una audiència formada per especialistes en reproducció, Cortés va explicar que en el Sistema d’Informació de Reproducció Humana Assistida (SIRHA) també es registraran els embrions obtinguts, així com els fills nascuts de cada donant. La llei de reproducció assistida diu que el nombre de fills nascuts per donant no pot ser superior a sis. Ara, sense un registre unificat, les clíniques poden retirar les mostres quan un donant seu arriba a aquesta xifra, però no poden controlar si ha donat en altres centres i s’han de refiar de la paraula del donant. No obstant, els experts minimitzen els riscos de consanguinitat i asseguren que la importància del registre rau en el fet que, per fi, es podrà garantir la traçabilitat de les mostres, ja que a cada una se li assignarà un codi únic. “Si, per exemple, es detecta que un nen fruit d’una donació ha nascut amb un problema genètic atribuïble al donant, ràpidament s’avisa per retirar-ne totes les mostres. Aquest sistema de biovigilància ja existeix, però ¿sense un registre, com saps qui les té?”, pregunta l’embriòloga de Dexeus i presidenta de l’Associació per a l’Estudi de la Biologia de la Reproducció (Asebir), Montserrat Boada. “O si es detecta que unes mostres estan contaminades, ¿com les retires si no saps d’on venen ni on van?”, afegeix.

El fet de poder compartir informació entre clíniques -Espanya és el país d’Europa amb més centres de reproducció assistida- també estalviarà temps i proves duplicades. “Els bancs podran veure les avaluacions dels donants fetes en altres centres i els certificats d’idoneïtat”, va explicar Cortés. Estan excloses de les donacions les persones amb antecedents familiars de malformacions i malalties genètiques.

Cada cop hi ha més mobilitat de les mostres entre països, per la qual cosa la posada en marxa d’un registre és cada cop més necessària. De fet, Europa ja té una directiva que obliga a identificar amb un codi únic totes les mostres de teixits i cèl·lules distribuïdes a la Unió Europea. “Fins que el registre estatal no estigui en marxa no podem fer servir el codi únic europeu, que, segons les directives, hauríem d’estar utilitzant des de l’abril. Ja fem tard”, reconeix Boada. El novembre és el termini màxim per implantar-lo. “Confio que quan arribi el novembre Espanya tingui els deures fets”, diu Boeada. La primera llei de reproducció assistida del 1988 ja recollia la necessitat de crear un registre -la Gran Bretanya i Portugal, amb menys clíniques, ja en tenen-, però ni llavors ni amb la segona llei del 2006 s’ha fet. L’objectiu, a la llarga, és que existeixi també un registre de donants d’àmbit europeu. La base de dades estatal hauria d’estar operativa des de l’abril, però Cortés va reconèixer que l’endarreriment en l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat va frustrar-ho. Ara sembla que va de debò i, segons el calendari amb què treballa el ministeri, al juny es faran les proves pilot i al juliol entrarà en funcionament.

Donants d’esperma, màxim 45 anys

Les clíniques de reproducció assistida accediran al registre amb un certificat digital i el donant es podrà registrar des de casa però haurà d’anar sempre a un centre acreditat a fer la donació. “A cada donant se li assignarà un codi enllaçat amb el seu DNI”, va explicar Cortés en la jornada.

Els donants només podran donar en un banc d’esperma o d’òvuls al mateix temps i, tot i que el límit de processos d’estimulació s’ha fixat en sis, Cortés explica que els límits “podrien canviar”. No hi ha consens en el límit de donacions i les societats científiques volen pressionar per aixecar el límit de sis fills per donant, ja que consideren que és un nombre “arbitrari” que es va decidir fa vint anys “sense cap evidència científica”. La posada en marxa del registre també servirà per actualitzar algunes de les condicions de les donacions. L’edat màxima per al donant de semen es fixa en 45 anys (i no 50 com ara) i per a les donants d’òvuls es manté en 35 anys.

Etiquetes

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 23/07/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT