Deprimits per culpa de la crisi
Els casos de depressió a l'Estat augmenten un 19% en quatre anys
BarcelonaLa relació entre salut mental i crisi va centrar l'última edició del Congrés Català de Salut Mental, celebrada entre dijous i dissabte a Barcelona. Segons un estudi de la Universitat de les Illes Balears publicat fa un any a la revista científica European Journal of Public Health , els casos de depressió a l'Estat van augmentar un 19% entre el 2006 i el 2010. Aquesta va ser una de les dades més comentades en la inauguració del congrés, tot i que el director de l'Observatori de Salut Mental de Catalunya, Josep Moya, hi va afegir un matís important. Moya, que està desenvolupant un estudi qualitatiu sobre els relats de la crisi, va explicar que, de les persones amb símptomes o malestar que hi han participat, no n'hi havia cap que tingués una patologia psíquica.
"La crisi provoca més trastorns depressius, més trastorns d'angoixa, però quan analitzem aquests símptomes de tristesa, ràbia, desesperació, desesperança o de queixes perquè els dispositius no els atenen o no els ajuden, veiem que si demà els contractessin desapareixeria el suposat trastorn", explicava el director de l'Observatori de Salut Mental de Catalunya. No s'haurien de reconduir per la via psiquiàtrica o de la salut mental el que són problemes econòmics i socials, reivindicava Moya, especialment preocupat per l'abús dels fàrmacs. "Psiquiatritzar la vida social és fer un trist favor a la ciutadania, jo diria que no és ètic fer-ho d'aquesta manera", va concloure el psiquiatra.
Coincidint amb el congrés, l'Associació Catalana de Psicòlegs Clínics i Residents (Acapir) va celebrar unes jornades sobre el compromís sanitari i social de la psicologia clínica, en què la crisi també va ser la gran protagonista.
Divendres, en la conferència de premsa de les jornades, el president del comitè organitzador, Cristian Ochoa, coincidia amb el diagnòstic de Josep Moya: "Sabem que hi ha un augment dels trastorns per la crisi, el problema hi és. Però és veritat que si ajudem en la recuperació psicosocial, potser no s'arriba a tenir una patologia mèdica". La presidenta de l'associació, Maria José Miñano, afegia que "justament la intervenció precoç en els quadres de característiques adaptatives suposa prevenir que aquests casos acabin en una patologia mèdica".
Petició per afavorir especialistes
L'Acapir denuncia que a la sanitat pública de l'Estat hi treballen uns 4,5 psicòlegs clínics per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana europea arriba fins als 18. "Hi ha un dèficit en l'abordatge i el tractament dels trastorns mentals, i la conseqüència de la falta de prevenció és l'empitjorament dels costos a nivell social, per baixes laborals i psicofàrmacs", explicava Maria José Miñano, que insistia que cal "evitar la cronificació".
Un altre efecte secundari de la falta de professionals per atendre la demanda, cada cop més gran, és el "col·lapse dels metges de família". Cristian Ochoa afegia que no s'ofereix una "qualitat suficient", ja que "per als metges de capçalera, tot i que amb el temps que tenen fan molta feina, és inviable".
La petició de l'entitat a les administracions, més que un augment dels recursos que en aquest moment consideren impossible, és que s'afavoreixin els especialistes en psicologia clínica. "Ara es contracten els que han fet la carrera de psicologia encara que no tinguin fet el PIR, que és com el MIR per a l'especialitzat en psicologia clínica", lamentava Cristian Ochoa. "És una vella reivindicació, però en temps de crisi és encara més imprescindible", afegia Maria José Miñano. Seguir els passos del Regne Unit, que ha fet una important inversió en un programa d'atenció psicològica anomenat Time to talk , és una utopia a llarg termini.
