Societat 29/04/2016

Cinc plantes per netejar l’aire de casa

Un estudi de la NASA les situa entre les millors per eliminar els contaminants específics a dins de casa nostra

Joan Callarissa
4 min

BarcelonaA banda del vessant lúdic i estètic que tenen les plantes de casa, no ens hem d’oblidar de la seva funció purificadora de l’aire que respirem. Tant en interiors com en exteriors, les plantes fan la fotosíntesi i d’aquesta manera converteixen el diòxid de carboni en oxigen, cosa que ens és indispensable per viure. Tot i això, aquesta no és l’única substància que filtren, ja que també ajuden a fer que l’oxigen estigui més net. Però no totes són iguals en aquest sentit, i encara menys en espais tancats com casa nostra o una oficina, uns espais on hi ha agents tòxics en l’aire que s’afegeixen als de l’exterior. Per disminuir els nivells d’aquesta contaminació interior, la NASA va fer un estudi científic a finals dels anys vuitanta que volia esbrinar quines eren les millors plantes en aquest sentit, amb la intenció de posar-ne a les estacions espacials. La conclusió de l’estudi, titulat 'NASA clean air study', és que les plantes més purificadores eren majoritàriament plantes tropicals o subtropicals, acostumades a fer la fotosíntesi en entorns amb poca llum, un tret habitual dels seus entorns originals.

La recerca va assenyalar en total més de vint plantes especialment indicades per netejar l’aire dels espais tancats. Una llista feta basant-se en factors com els contaminants més presents en l’aire i la capacitat de les plantes per depurar-lo, però també fixant-se en criteris com la facilitat per trobar-les al mercat. D’entre totes aquestes elegides, n’hi ha cinc que són les preferides del director de l’estudi, que assegura que actualment la llista segueix en plena vigència. El potos, l’espatifil·li, la palmera xinesa o de bambú, la sansevièria i el ficus són les que el doctor Bill Wolverton -actualment director de l’organització Wolverton Environmental Services i cap de la recerca en qüestió l’any 1989- considera les seves preferides. És a dir, les que ell seleccionaria per a casa seva per eliminar substàncies tan nocives de l’aire com el formaldehid, el benzè, el xilè, el monòxid de carboni o el tricloroetilè.

Aquests gasos tòxics -que poden produir des de marejos fins a irritació d’ulls, mals de cap, dermatitis al·lèrgica, somnolència i, en casos extrems, càncer- són presents a la gran majoria de llars. Entre d’altres, provenen de la cola dels mobles, els vernissos, la pintura, la combustió de les estufes, els combustibles, els plàstics, les gomes, les tintes i els productes de neteja.

Es pot dormir amb plantes

Però per disminuir la presència de totes aquestes substàncies, la varietat de plantes a casa ha de ser àmplia i, depenent de la mida de la llar, també n’hi ha d’haver una certa quantitat. En aquest sentit, però, no s’ha d’atendre la creença que afirma que és dolent dormir amb plantes. Segons el catedràtic de biologia de la UB Joaquín Azcón, la idea bastant estesa que diu que “la respiració nocturna de les plantes podria consumir l’oxigen d’una habitació tancada” és “teòricament possible, però només si realment la quantitat de plantes és molt gran”. Així que assegura que no cal preocupar-se per això: “Un exemple d’un espai amb molta planta en relació al seu volum podria ser un hivernacle tancat ple de tomaqueres. Clarament, no és el cas d’una habitació”. Però per sobre de pors com aquesta hi ha els beneficis d’incorporar la natura a casa. En paraules de la investigadora del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (Creal) Margarita Triguero, “hi ha evidència científica sobre els beneficis de la natura en la salut”. “Entre la població general els espais verds s’han associat a un increment de la longevitat o l’estat de salut general i mental”, diu. Pel que fa als infants, Triguero assenyala que poden anar lligats “a un augment de la concentració, del desenvolupament emocional, de la coordinació, del balanç, de l’agilitat, de l’autoconfiança, de l’autodisciplina o de les habilitats socials”.

Estudis posteriors de la NASA han determinat que la quantitat de plantes que s’ha de tenir per purificar l’aire de manera eficient és d’aproximadament una per cada deu metres quadrats. Una recerca posterior va assegurar que l’espai de terra descoberta disponible també era significatiu, ja que els microorganimes que alberga també depuren agents tòxics.

Potos

Cinc plantes per netejar l’aire de casa

Es tracta d’una planta molt present a les cases d’aquí i que, per tant, és molt fàcil d’aconseguir. Es pot reproduir per esqueix i és molt resistent. El seu origen tropical la fa apta per a interiors on hi hagi entre 17 i 30 graus. Pel que fa a l’aigua, només cal regar-la quan la terra s’hagi assecat. Està especialment indicada per eliminar el formaldehid -que pot provenir de l’aglomerat o el fum del tabac-, el xilè i també el benzè -provinent de tintes, olis, gomes, pintures i plàstics.

Espatifil·li

Espatifil·li

Aquesta longeva planta d’origen asiàtic pot viure fàcilment si està resguardada de corrents d’aire. Necessita més aigua que els potos i depura el formaldehid, el benzè, el xilè, el monòxid de carboni -de combustions- i el tricloroetilè -de pintures, vernissos i tintes d’impressió.

Palmera xinesa

Palmera xinesa

Originària de l’Àsia, aquesta palmera pot arribar a créixer fins als 3 metres en edat adulta. No vol sol directe i necessita una terra molt fèrtil i aigua abundant quan comença a créixer. Neteja l’aire d’agents com el formaldehid, el xilè i l’amoníac.

Ficus

Ficus

Tot i que destaca per eliminar el formaldehid, té una altra gran característica: manté un bon nivell d’humitat per la transpiració de les seves grans fulles. Cal tenir en compte que creix molt i pot envair l’espai molt ràpid. No tolera bé els canvis bruscos de temperatura.

Sansevièria

Sansevièria

L’origen sud-africà la fa apta per viure en entorns molt secs i exposada al sol directe. De fet, aguanta fins a 40 graus i no necessita gaire reg per viure. És molt purificadora i permet eliminar el benzè, el xilè, el toluè -tabac, combustibles, dissolvents, resines-, el tricloroetilè i el formaldehid.

stats