Societat 19/05/2017

Ciència i cooperació al Pròxim Orient

Aquesta setmana s’ha inaugurat a Jordània el sincrotró Sesame, un centre de recerca que materialitza un acord de col·laboració històric entre Xipre, Egipte, l’Iran, Israel, Jordània, Turquia, el Pakistan i l’Autoritat Palestina

Dennis Overbye / New York Times
7 min
Ciència i cooperació al Pròxim Orient

Al gener un grup de científics van aconseguir, a Al·lan (Jordània), que un feix d’electrons circulés en un anell, en una iniciativa que, esperen, esdevindrà un raig d’esperança enmig d’anys de foscor. Aquest grup, anomenat Sesame [Sèsam], està format per físics de països que rarament es dirigeixen la paraula -Xipre, Egipte, l’Iran, Israel, Jordània, Turquia i el Pakistan, i també l’Autoritat Palestina-; tot i així, els seus científics estan decidits a col·laborar. El nom de Sesame, seleccionat per les seves connotacions en referència a la cultura de la regió, és l’acrònim de Synchrotron-light for Experimental Science and Applications in the Middle East [Llum de Sincrotró per a les Ciències Experimentals i Aplicacions al Pròxim Orient]. L’institut Sesame va obrir les portes el 16 de maig, en una cerimònia a la qual va assistir el rei Abdal·lah II de Jordània.

El sincrotró del Pròxim Orient

El cor del nou institut serà una mena d’accelerador de partícules conegut com a sincrotró, que accelera electrons. L’objectiu no és fer-los xocar per trobar noves forces o partícules de la natura, com fa el Gran Col·lisionador d’Hadrons del CERN (Organització Europea per a la Investigació Nuclear), en el qual es va descobrir fa cinc anys el famós -o tristament famós- bosó de Higgs. L’objectiu és fer ballar els electrons perquè emetin potents feixos de radiació -l’anomenada llum de sincrotró- que es puguin aplicar a l’estudi de les propietats de materials que van des dels semiconductors exòtics fins als virus.

Al món hi ha unes 60 fonts de llum d’aquesta mena, que cada vegada són més valuoses com a eines per a la pràctica de la medicina i l’enginyeria. A l’abril, per exemple, uns científics que utilitzaven raigs X d’una font de llum al Laboratori Nacional d’Acceleradors SLAC de Califòrnia van descobrir noves dades sobre l’estructura de les proteïnes que regulen la pressió arterial, amb la qual cosa es van obrir noves possibilitats per millorar els tractaments de la hipertensió.

En poques paraules, Sesame pot introduir una física moderna de primera classe en una regió del món que té molt pocs recursos en matèria d’instal·lacions o diners per a la recerca. “Algú amb una idea brillant podria guanyar un Nobel amb això”, diu Christopher Llewellyn Smith, professor de física de la Universitat d’Oxford i president de la junta de govern de Sesame.

Però potser això seria el menys important, segons Eliezer Rabinovici, un físic teòric de la Universitat Hebrea de Jerusalem que lluita per fer realitat un somni de cooperació àrabo-israeliana. Des de fa més de 20 anys fa equilibris polítics i tècnics a la corda fluixa amb els seus amics i col·laboradors, enmig de guerres, tractats, negociacions, ultimàtums, assassinats i altres crisis. Aquesta és la història d’un somni impossible, un viatge que el Dr. Rabinovici anomena un univers paral·lel de pau i cooperació al Pròxim Orient. “En diem la llum al final del túnel”, ha afirmat fa poc.

Sesame segueix el camí marcat pel CERN, un organisme creat per la Unesco amb l’objectiu de reactivar la ciència europea després de la Segona Guerra Mundial i fomentar un esperit de cooperació al Vell Continent. L’única diferència amb l’actualitat, assenyala el Dr. Llewellyn Smith, és que les hostilitats a Europa ja s’han acabat, mentre que al Pròxim Orient encara estan molt vives.

Els orígens de Sesame

El Dr. Rabinovici situa els orígens de Sesame en els Acords d’Oslo del 1993, quan Yitzhak Rabin i Iàsser Arafat es van donar la mà davant del president Bill Clinton. En aquella època ell treballava al CERN. Una mica més tard, recorda, un col·lega italià, Sergio Fubini, va entrar al seu despatx i li va dir que ja era hora de posar a prova el seu “idealisme ingenu”. El Dr. Fubini i ell van crear l’autoproclamat Comitè per a la Ciència al Pròxim Orient, que al seu torn va organitzar una reunió el novembre del 1995 en una gran tenda de campanya vermella a Dahab (Egipte), al desert de Sinaí, prop del mar Roig, a la qual van assistir científics de tot el Pròxim Orient i altres llocs. Van sortir il·lesos d’un terratrèmol de 6,9 graus de magnitud. “Vam veure com tremolava el mont Sinaí”, explica el Dr. Rabinovici.

En un altre moment molt significatiu, la ministra egípcia de Recerca Científica, Venice Gouda, va demanar que tothom s’aixequés i guardés un moment de silenci en honor de Yitzhak Rabin, que havia sigut assassinat dues setmanes abans. “Aquell silenci encara ressona dins del meu cap”, diu el Dr. Rabinovici.

La idea darrere de les fonts de llum de sincrotró és convertir el que abans era una càrrega i un malbaratament d’energia en una eina científica. Les partícules carregades, en aquest cas els electrons, quan s’acceleren en una pista electromagnètica en màquines com el Gran Col·lisionador d’Hadrons, irradien una energia anomenada radiació de sincrotró. La potència de la màquina es pot ajustar mitjançant la inserció d’una sèrie d’imants anomenats oscil·ladors i onduladors per fer que els electrons produeixin potents feixos filiformes de qualsevol tipus de llum.

La manera com aquests feixos es reflecteixen o són absorbits pels materials receptors pot revelar la disposició i forma de les molècules; això mateix va passar als anys 50, quan unes fotografies de raigs X fetes per Rosalind Franklin van revelar la doble hèlix de l’ADN. A Sesame hi ha espai per a set d’aquests feixos, que poden proporcionar energia per als experiments a partir de raigs X, infrarojos o radiació de calor. Quan iniciï les seves activitats, però, només n’hi haurà dos.

El primer és un feix de raigs X que es farà servir, entre altres coses, per estudiar la contaminació a la vall del Jordà analitzant la quantitat de metalls, com ara el crom i el zinc, presents en unes mostres de sòl. Un altre feix subministrarà ones infraroges per a un microscopi d’infrarojos basat en els mateixos principis que les ulleres de visió nocturna que porten els soldats o els franctiradors; aquest microscopi estudiarà, per exemple, cèl·lules canceroses i altres teixits biològics.

El finançament

Per als científics, els diners han sigut un problema tan greu com la política. El Dr. Rabinovici comenta: “És un miracle que hàgim ajuntat totes aquestes persones, és fantàstic. Però, en última instància, tot dependrà de la qualitat de la ciència. I aquí és quan necessitem ajuda”. “Estem treballant amb un pressupost reduït. La bona ciència costa diners”, afegeix.

En total, fins ara s’han invertit 90 milions de dòlars per posar el projecte en marxa, segons el Dr. Llewellyn Smith. Això inclou les aportacions de 5 milions de dòlars fetes per Israel, Jordània, Turquia i l’Iran, i una subvenció de 5 milions d’euros de la Unió Europea, la qual cosa ha permès al CERN ajudar a construir els imants i supervisar la construcció de la màquina de Sesame. “Vaig veure aquell equip d’europeus que hi treballaven, estaven entusiasmats. Els hi notaves als ulls, els ulls els brillaven”, diu el Dr. Rabinovici. L’última mostra de generositat va ser una donació de 7 milions de dòlars de Jordània per a una planta d’energia solar, que convertirà Sesame en el primer accelerador del món alimentat amb energia renovable.

Per a disgust de molts científics i buròcrates, es troba a faltar la col·laboració dels Estats Units. Franklin Orr, subsecretari de Ciència i Energia al departament d’Energia durant l’administració Obama i actualment professor a Stanford, diu que l’administració va intentar trobar finançament: “La cosa no va tirar endavant, no teníem cap font de diners”. I afegeix: “No és probable que es resolguin els problemes de pressupost. Aconseguir fons a través del Congrés seria complicat en el millor dels casos”.

Ombres, llums i cafeteries

El projecte no és immune a les ombres de la història. El 2010 una onada d’atemptats contra científics iranians presumptament vinculats al programa d’armes nuclears de l’Iran va generar titulars a tot el món. Dos dels assassinats estaven vinculats a Sesame: Masoud Alimohammadi, professor de la Universitat de Teheran i delegat a la junta de Sesame, i Majid Shahriari, un enginyer nuclear de l’Organització d’Energia Atòmica de l’Iran. Teheran posteriorment va arrestar i executar un home anomenat Majid Jamali Fashi, que va confessar que el Mossad, el servei secret israelià, l’havia entrenat per matar el doctor Alimohammadi.

Segons el Dr. Rabinovici, només va coincidir amb el Dr. Alimohammadi una vegada, i segons el Dr. Llewellyn Smith, no hi ha cap relació entre Sesame i els homicidis. La junta de govern de Sesame va condemnar els assassinats, i va insistir que el seu projecte no tenia vinculacions militars.

Actualment a Sesame hi ha uns 50 científics i tècnics, que treballen en un edifici envoltat d’una tanca metàl·lica. Itàlia està construint un alberg que oferirà als visitants un lloc per allotjar-se i que contindrà un element clau per a la vida científica, la cafeteria. Les trobades casuals i les xafarderies intercanviades durant el dinar o la pausa del cafè ocupen un lloc preponderant en la mitologia de qualsevol descobriment científic.

En aquest sentit, protegit per la seva tanca de seguretat, Sesame no serà diferent de qualsevol laboratori del món, segons el doctor Llewellyn Smith. “Vint hores de pencar al dia i reunions a la cafeteria, així és com es debat i es fa molta ciència”.

Quan al Dr. Rabinovici li pregunten per què ho fa, tot això, s’escuda en la teoria de cordes en la qual és especialista. Segons aquesta teoria, se sol arribar a la polèmica conclusió que hi ha molts universos possibles. “He de dir que, personalment, sempre he volgut visitar alguns d’aquests altres universos, només per veure com són allà les coses”. Així doncs, continua: “[Amb el projecte Sesame] he arribat a viure en un univers en què àrabs, israelians, iranians i pakistanesos treballen junts per una mateixa causa en benefici del seu poble i de la humanitat. I, sens dubte, això és molt satisfactori”.

Potser resulta exagerat dir que Sesame és un far d’esperança, “però hem obert un camí”.

stats