Calia matar l'Harambe? Milers de persones demanen justícia per al goril·la mort

BarcelonaDivendres, l'Harambe va fer 17 anys. Havia nascut i crescut en un zoo de Brownsville, a Texas, fins que ara fa un any va ser traslladat al zoo de Cincinnati. Dissabte, l'endemà del seu aniversari, un tret va posar fi a la vida d'aquest goril·la, una espècie en risc d'extinció. La unitat d'acció ràpida del zoo el va matar d'un tret per protegir la vida d'un nen de 4 anys que havia caigut al fossat. La seva mort ha provocat una intensa polèmica als Estats Units, una polèmica que ha traslladat el focus d'atenció cap als pares, als quals molts consideren responsables de l'accident.

Qui en té la culpa, de la mort del Harambe? La pregunta se la fan milers de persones d'arreu del món, consternades pel tràfic final d'un animal que, en teoria, vivia en un ambient protegit i segur. Superats els temps en què els parcs zoològics es veien com a fires d'atraccions on els animals es mostraven al públic com una forma d'entreteniment, la raó actual de ser dels sempre polèmics zoos se suposa que és la de ser una mena de santuari on s'estudia, es cuida i es protegeix els animals. La mort d'un ha estat, per a molta gent, un xoc.

Descartada l'opció del tranquil·litzant

L'Harambe ha estat cuidat durant tota la seva vida en dos zoos, però els que havien de protegir-lo van posar fi a la seva vida per tal de protegir la d'un ésser humà, un nen de 4 anys que dissabte va caure al fossat on l'Harambe vivia amb altres dues goril·les, femelles. En fer pública la notícia els responsables del zoo van lamentar la mort de l'animal, però van insistir que no tenien cap alternativa. En veure el nen, el goril·la es va limitar a tocar-lo, en actitud vigilant i fins i tot protectora, però posteriorment el va arrossegar de forma brusca per l'aigua. Aquest gest va fer que els membres de la unitat d'acció ràpida del zoo decidissin matar-lo. Afirmen que el pes de l'animal (més de 200 quilos) i la seva força posaven en risc la vida del nen. I diuen que van descartar l'opció de tranquil·litzar-lo perquè els calmants no fan efecte de forma immediata. No hi havia temps per perdre.

Una decisió complicada, que van haver de prendre en qüestió de segons i en un ambient tens, ja que els visitants que hi havia a la zona no paraven de cridar, una actitud que, justament, podria haver estat la que va posar més nerviós l'Harambe. Però una decisió moralment inequívoca: forçats a escollir entre la vida del goril·la i la del nen, van escollir la del nen. No hi ha discussió possible… o potser sí que n'hi ha?

Potser sí perquè les explicacions del zoo no han convençut milers de persones, ni tampoc moltes associacions de protecció dels animals. La majoria no discuteixen la decisió de matar el goril·la, però creuen que l'episodi no es pot tancar limitant-se a considerar-lo una tragèdia, dura, però inevitable. Remarquen que l'accident s'hauria pogut evitar. I apunten a dos culpables: el zoo, i els pares. Acusen el zoo de no tenir les mesures adequades per protegir la seguretat dels animals i els visitants, i de reaccionar de manera precipitada i innecessàriament contundent. I acusen els pares de tenir una actitud negligent, per no haver evitat que el nen entrés en una zona on no està permès l'accés.

Els detalls de com el nen va acabar al fossat no queden clars, però mentre que els pares diuen que tot va passar en qüestió de segons alguns testimonis presencials asseguren haver vist com el nen deia que volia entrar al fossat i com s'arrossegava entre uns arbustos per tal d'accedir al perímetre de la tanca. Després, va superar els barrots i va caure. Altres testimonis diuen que el nen havia discutit amb la mare perquè deia que volia anar al fossat amb aigua amb els goril·les, i que ella li va insistir que no.

Els pares i el zoo, al punt de mira

Siguin quines siguin les circumstàncies, el fet que un nen de 4 anys no anés agafat de la mà dels pares, i que aquests el perdessin de vista durant uns segons o minuts, és el que fa que molts els culpabilitzin de la mort del nen. Volen que siguin portats davant la justícia. Aquest dilluns s'ha posat en marxa una campanya a Change.org en què es reclama que s'investiguin els pares, als quals acusen de no protegir el seu fill, i la situació domèstica de la família. Més de 346.000 persones han firmat ja la petició.

Una segona petició, també a Change.org, va més enllà de demanar que s'investigui la família del nen que va caure al fossat i reivindiquen una llei que faci que, en casos com aquests, els culpables de la mort d'un animal siguin considerats responsables des d'un punt de vista legal i financer. Aquesta segona petició ha recollit, de moment, 115.000 signatures. De moment, però, els responsables policials de Cincinnati han informat que no s'han presentat càrrecs contra els pares del nen que va caure, tot i que no han descartat la possibilitat d'actuar en el futur. En un comentari a les xarxes socials, la mare es va limitar a dir que "Gràcies a Déu, el nostre fill està bé".

Indignació a les xarxes

La indignació per la mort del goril·la ha inundat de missatges i comentaris els mitjans de comunicació americans i d'altres països i s'ha manifestat amb especial intensitat a les xarxes socials. L'Harambe compta, fins i tot, amb una pàgina a Facebook, que ja suma 122.000 'M'agrada'. Les organitzacions de defensa dels animals s'estan mostrant especialment actives en la lluita per aconseguir que la mort del goril·la no quedi arxivada com un simple accident inevitable. Volen que s'aprenguin les lliçons pertinents, que s'actuï contra els responsables i que s'evitin nous casos.

Una de les ONG més importants, PETA, s'ha mostrat contundent en els seus atacs: "Un goril·la paga amb la seva vida per la negligència d'altres". El grup, contrari al fet que els animals visquin en zoos, demana als ciutadans que escullin "formes d'entreteniment que no siguin cruels". Parlant sobre l'accident de Cincinatti, l'associació remarca que goril·les com l'Harambe "estimen, riuen, canten, juguen i senten dol. Són afables i no ataquen si no se'ls provoca". Uns comentaris que lliguen amb els que ha fet Jerry Stones, el director del zoo de Texas on l'Harambe havia nascut, i on havia passat 16 dels seus 17 anys. En declaracions a la premsa, Stones explica, amb llàgrimes als ulls, que el goril·la mort era "molt intel·ligent i molt afable".

Casos amb final feliç

Els que creuen que els responsables del zoo es van precipitar a l'hora de matar el goril·la aporten com a arguments els precedents que hi ha amb incidents semblants. Tot i que mai ningú havia caigut al fossat a Cincinnati, en altres zoos sí que s'havien produït caigudes a la zona dels goril·les i en cap cas aquests van fer cap mal a les persones. Un dels casos va tenir lloc en un parc de l'illa britànica de Jersey, al canal de la Mànega, ara fa 30 anys. En aquella ocasió va ser un nen de 5 anys el que va caure a l'espai dels goril·les. En caure va quedar inconscient, estès a terra i amb una ferida sagnant al cap. Jambo, un goril·la mascle, s'hi va acostar, li va tocar amb cura l'esquena i es va posar entre ell i la resta de goril·les, protegint-lo. Unes imatges que van fer la volta al món i que han portat molts a considerar que els responsables de Cincinnati es van precipitar en la seva decisió de matar l'Harambe.

Una espècie en extinció

Els goril·les són una de les quatre espècies de primats més properes als homes. Es diferencien dels micos perquè són molt més grans (poden arribar a pesar 275 quilos), caminen drets durant més estona i tenen cervells més desenvolupats. Però la pressió demogràfica dels humans per una banda, i el canvi climàtic per una altra han reduït de manera dramàtica l'hàbitat dels goril·les, els boscos de l'Àfrica central, fins al punt que avui es troben en perill d'extinció. De la varietat més abundant, la de l'oest, a la qual pertanyia l'Harambe, només en queden uns 150.000-200.000 exemplars. Més dramàtica encara és la situació dels goril·les de l'est, amb una població de només 5.000. I ja a les portes de l'extinció hi ha el goril·la de la muntanya (700 exemplars), i el del riu (300).