Publicitat
Publicitat

Mario Draghi admet que tem un "estancament prolongat" de l'economia

Tot i l'advertència, el Banc Central Europeu opta per la inacció i decideix no abaixar tipus ni activar mesures extraordinàries

El Banc Central Europeu ha optat per ignorar les veus que li demanaven una nova rebaixa de tipus i ha optat per mantenir-los en el 0,25%, que malgrat tot és el nivell més baix des de la creació de l'euro.

El president del BCE, Mario Draghi, ha assenyalat que el descens de la inflació al març (els preus es van situar en el 0,5% a l'eurozona, el nivell més baix en cinc anys) es devia a la Setmana Santa, que aquest any serà a l'abril. Tot i així, Draghi ha reconegut que la dada "el va sorprendre".

Durant la seva roda de premsa mensual, Draghi ha llançat algun altre missatge contradictori. D'una banda ha insistit en la seva idea –expressada en diverses ocasions– que la crisi de l'eurozona no té res a veure amb la del Japó. Al mateix temps, però, ha reconegut que tem un "estancament prolongat" de l'economia europea.

El risc de deflació, que en alguns països de la perifèria de l'eurozona –com Grècia– ja és una realitat, havia provocat una onada de súpliques al president del BCE, Mario Draghi. Diversos estats i organismes, com l'FMI, han reclamat aquesta setmana al BCE que prengui mesures més atrevides. Draghi s'ha mostrat empipat amb els suggeriments de l'FMI, que ha qualificat sarcàsticament de "molt generosos".

De moment, el BCE ha optat per no abaixar els tipus i per no aplicar cap mesura extraordinària. Una d'aquestes mesures podria ser un programa de compres de deute (conegut com a 'quantitative easing', o QE) com el que s'ha estat aplicant als Estats Units des de l'inici de la crisi. Draghi, però, ha deixat entreveure que l'aplicació d'un programa d'aquest estil és més complicada a Europa que als Estats Units, ja que es podria "posar en risc l'estabilitat financera".

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF